Què hi fan 100 bilions de microbis al teu cos… i què pots fer per tenir-ne més

BarcelonaAquests dies un brot de gastroenteritis, transmès a través de l'aigua envasada Eden Spring, ha afectat més de 2.000 persones, segons l'últim balanç oficial. Es tracta d'un episodi benigne, les conseqüències del qual no han anat més enllà de les molèsties habituals —nàusees, vòmits, dolor abdominal, diarrea i febre—, però que ha evidenciat com n'és de fàcil caure víctimes d'algun virus, bacteri o paràsit. Ara bé, tot i que només és notícia quan generen malalties, els microbis tenen un paper crucial en les nostres vides. I és un paper que, en la majoria de casos, és positiu. Tan positiu que et convé tenir-ne molts, de microbis. Si tu els ajudes a ells, ells t'ajudaran a tu. Com?

Només els percebem quan ens compliquen la vida, quan ens fan emmalaltir. Mai pensem en ells quan tot va bé, quan ens ajuden a combatre malalties i fan possible el normal funcionament d'òrgans vitals. Que passin desapercebuts no només és paradoxal tenint en compte la importància de les tasques que realitzen, sinó també el seu domini numèric. El nostre cos té uns 100 milions de milions de microbis, pertanyents a 2.000 espècies diferents. Junts pesen entre 700 grams i 2 quilos (en un adult de 70 quilos de pes). Només a la mà hi ha més microbis que habitants té la Terra. Una Terra de la qual són els primers residents: la van colonitzar fa uns 3.500 milions d'anys, molt abans que hi aparegués l'home. Organismes invisibles, són extraordinàriament complexos: tenen molts més gens que nosaltres.

Menys del 5% dels microbis provoquen malalties. La resta tenen un paper positiu i, en molts casos, imprescindible, ajudant el cos a digerir els aliments (aprofitant els nutrients que ens mantenen vius i desfent-se d'allò innecessari), mantenint en bon estat les funcions immunològiques, i regulant el pes corporal.

D'enemics a aliats

Durant dècades els microbis van ser estudiats només com a agents generadors de malalties. Aquest fet és absolutament normal, ja que la prioritat és lluitar de forma efectiva contra allò que ens fa caure malalts. Però els últims anys els científics han girat la seva atenció cap als microbis bons, justament perquè han entès que si els primers ens posen malalts els segons treballen per evitar-ho. Són els nostres aliats. Diferents estudis han vinculat els microbis amb una menor incidència de tota mena de malalties, des del càncer fins al Parkinson, passant per la depressió, l'autisme o l'asma i les al·lèrgies.

Tot i que cadascú de nosaltres té microbis diferents, alguns són especialment habituals. Un d'ells és l''Staphylococcus aureus'. Normalment inofensiu (però no sempre), viu als pèls del nas amb el seu veí, l''Staphylococcus epidermis', que el manté sota control. Zones amb una elevada concentració de microbis són la boca (n'hi ha unes 700 espècies vivint en diferents àrees, com el paladar, les genives o la llengua) i la pell (on viuen un miler d'espècies, separades en funció de si la pell és seca, com als braços, humida, com a les aixelles, o oliosa, com al nas).

El bacteri més habitual de la pell és el 'Corynebacterium', encarregat de processar la suor (i causant de la mala olor). També hi ha molts microbis als genitals. A la vagina hi viu el 'Lactobacillus', encarregat de mantenir el pH en uns nivells que resultin tòxics per als microbis patògens. En el cas dels homes, el nombre de bacteris és molt més elevat quan el penis ha estat circumcidat. Però on hi ha un major nombre de microbis és, amb diferència, als budells. Són més en nombre, en concentració, i en diversitat d'espècies. Com més s'avança pels budells, més microbis hi ha: el còlon. Un gram d'excrement conté 1.000.000.000.000 de microbis!

El microbioma que ens fa únics

Sabem que cadascun de nosaltres té un ADN específic. Un ADN que ens fa únics. Però també els nostres microbis, que ens acompanyen des del moment que naixem, ens fan únics: cadascú de nosaltres té una configuració de microbis singular, el que es coneix com a microbioma. Els científics creuen que d'ell depenen aspectes crucials de la nostra salut i és per això que els últims anys s'estan augmentant els esforços per entendre millor com funciona. El motiu d'aquest interès és obvi: mentre que naixem amb un genoma determinat i no podem fer res per alterar-lo, el nostre microbioma pot ser manipulat. Dit d'una altra forma, podem tenir més o menys microbis, i fer que funcionin millor o pitjor.

Això és així perquè, tot i que l'univers de microbis que viuen al nostre cos és sensible a tota mena de factors ambientals, des de l'estrès fins a la contaminació, pels estudis fets fins ara se sap que allò que mengem és el que contribueix més a alterar-los. Com que la composició microbiana de cadascú és diferent, hi ha gent més o menys predisposada a tenir determinades malalties. Si s'arriba a saber què es pot fer per disminuir alguns microbis o augmentar-ne d'altres, es podrà lluitar de forma més eficient contra determinades malalties.

Consells a tenir en compte

Els consells per augmentar el nombre de microbis bons no difereixen dels que es donen a qualsevol persona preocupada pel seu pes o la seva salut. Es basen a tenir cura d'allò que mengem, perquè el que ingerim no només ens alimenta a nosaltres, sinó als milers de milions de microbis que conviuen amb nosaltres. I, de la mateixa manera que a cada persona li convé més o menys un determinat aliment, també cada microbi necessita o s'estima més evitar determinats aliments.

En els estudis fets fins ara s'ha observat que la dieta altera els microbis, però el problema és que encara es desconeix quina part dels bacteris que ingerim són realment assimilats pel cos i, per tant, si els seus efectes beneficiosos es mantenen a llarg termini. De fet, el problema de molts aliments que ens ajuden a incrementar el nombre de bacteris bons és que no se sap segur què passa un cop arriben a l'estómac. Una cosa és beure un iogurt amb un determinat bacteri i una de molt diferent és que aquest bacteri arribi a viure amb nosaltres i no sigui eliminat immediatament.

Acceptant aquest fet, però, els estudis apunten a una sèrie de consells que, si més no en teoria, haurien de servir per tenir un microbioma sa: menjar verdures (sobretot carxofes, enciams, porros, cebes, alls i espàrrecs), molta fibra (fruita, productes integrals, fruits secs), iogurts i productes probiòtics, i oli d'oliva (conté polifenols, grans amics dels microbis).

Alguns estudis apunten als beneficis de la llet no pasteuritzada, i del pa fet amb massa mare fermentada de forma natural (el que es ven a forns ecològics, que eviten el procés de fermentat industrial), però els resultats d'aquests estudis no són concloents. Les botigues de dietètica ofereixen tota mena de suplements, com l'espirulina, que afirmen que estimulen els microbis. També hi ha aliments fermentats i per tant rics en bacteris, com el miso, però també en aquest cas cap estudi ha pogut demostrar del cert que els bacteris arriben intactes als budells. És per això que el millor és centrar-se en el que sembla més segur: verdura, fruita i fibra. També iogurts, tot i que presenten un problema: contenen molts bacteris bons però si hi afegim sucre (o si comprem iogurts de fruita) anul·lem els seus efectes beneficiosos.

Però no tots els consells tenen a veure amb l'alimentació. També n'hi ha que ens demanem que ens embrutem, que toquem el terra, que evitem abusar dels desinfectants. Els nens que creixen al camp, voltats d'animals i jugant al camp, estan més protegits contra futures infeccions que els que creixen en un ambient excessivament preocupat amb la higiene. La majoria dels productes de neteja fan tan bé la seva feina que, paradoxalment, ens deixen desprotegits; matant els microbis bons ens fan més vulnerables als dolents. A més, és important mantenir l'estrès sota control i dormir bé, perquè l'estrès i el cansament afecten el nostre sistema immunològic, i aquest treballa conjuntament amb el microbioma: quan un és atacat, l'altre ho pateix.

Els enemics del microbioma

I, al costat dels productes que cal triar, hi ha els que cal descartar: aliments processats, amb molts ingredients químics afegits. Moltes de les temptacions que la indústria de l'alimentació col·loca en els prestatges dels supermercats resulten especialment nocives per al microbioma, perquè maten els microbis bons i, en canvi, afavoreixen el desenvolupament dels microbis dolents. El sucre és un enemic dels microbis bons. També ho són les carns, no tant per elles mateixes, sinó perquè els animals han estat tractats amb antibiòtics.

De fet, els antibiòtics són uns dels principals enemics dels nostres microbis, perquè no només maten els dolents sinó també els bons. Si el metge ens recepta antibiòtics cal preguntar si és realment necessari i, en cas que ho sigui, demanar si és possible fer un tractament curt i acompanyat d'algun protector. Un cop acabat el tractament, cal posar l'accent en els aliments que beneficien els microbis, per aconseguir estimular-ne el nombre.