Mig centenar d'alumnes d’ESO ja s'examinen d’àrab aquest curs

Ensenyament desplega un pla pilot perquè les llengües addicionals siguin optatives als instituts

L'Abderrahame Moujane és professor d'àrab a l'Institut Pompeu Fabra de Martorell, on 10 alumnes de tercer d’ESO han escollit aquesta optativa / PERE VIRGILI

Les escoles públiques i concertades de Catalunya acullen uns 50.000 alumnes amb nacionalitat de països on es parla àrab. Ara bé, només la meitat –24.844 alumnes des del 2004– han rebut classes extraescolars d'aprenentatge la llengua àrab i la cultura marroquina a l'escola. Amb l'objectiu de donar visibilitat i fer presents als centres les llengües que parlen els alumnes a casa, el departament d'Ensenyament vol que idiomes com l'àrab o el xinès no només siguin extraescolars, sinó que entrin a formar part de l'horari lectiu en forma de matèries optatives a l'ESO. La idea s'ha començat a aplicar aquest curs en quatre instituts públics, on una cinquantena d'alumnes ja s'examinaran d'àrab.

Un d'aquests centres és l'Institut Pompeu Fabra, de Martorell, on hi ha un 10% d'alumnes d’origen àrab. "Si han d'estar en contacte amb les seves arrels i la seva llengua és millor fer-ho amb un professor i en un àmbit acadèmic que en altres fòrums”, explica Xavier Joseph, el director del centre, de cinc línies. Tant aquest institut com els altres tres que participen en la prova pilot (Mont Perdut de Terrassa, Baetulo de Badalona i Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat) tenien experiència en l'ensenyament de l'àrab, perquè l'han impartit com a extraescolar els últims anys.

L’embrió: les extraescolars

Aquesta és una possibilitat que aquest curs ofereixen 177 centres educatius i que permetrà ensenyar àrab a 3.900 alumnes després de l'horari lectiu, gràcies a un conveni de cooperació cultural entre els governs d'Espanya i el Marroc que va entrar en vigor el curs 1994/95 i que facilita que professors funcionaris del ministeri marroquí d'educació vinguin a Catalunya per fer classe durant quatre anys. Aquest curs, però, el programa ha fet un pas més i en quatre centres l'àrab entra a l'aula com una optativa més de la desena que hi ha a secundària.

177

Són els centres que també ofereixen l’àrab com a extraescolar

L'Abderrahame Moujane és un dels 32 professors marroquins destinats a Catalunya i, des de fa tres anys, fa classe al Pompeu Fabra. Ara que l'assignatura és avaluable, afirma que "s'han millorat els continguts i els recursos didàctics". Té deu alumnes de 3r d’ESO –cinc d'origen àrab i cinc d'origen català–. "És important equilibrar el ritme d’aprenentatge i diversificar les activitats", explica, i agraeix que "s’ajudin els uns als altres" en funció del seu nivell. En una estona de classe ja s'evidencia que hi ha alumnes, com la Wissal el Yemlahi, que saben llegir i escriure l'alfabet àrab, mentre que d'altres tot just comencen a descobrir la quarta llengua més parlada del món i els costa imitar la pronunciació del professor. N'és un exemple el Pol Sánchez: “Volia escollir una optativa de llengua i entre el francès i l'àrab vaig escollir la més estranya, perquè així també puc aprendre la seva cultura”. El Pol admet que la gran dificultat és llegir i escriure, mentre que se'n surt millor a l'hora de parlar-lo i entendre'l perquè al pati sent parlar alguns companys en àrab i perquè amb l'Abderrahame escolten cançons a classe.

La comunitat educativa nega que el nou model liquidi la immersió

Fer classe a tercer d'ESO no és l'única missió del professor. També actua a vegades com a mediador i traductor amb les famílies d'origen àrab de l'institut, i ensenya l'idioma a alguns docents interessats a aprendre'l. És el cas de la Marisa Moya, cap d'estudis del Pompeu Fabra, que diu que l'àrab "és difícil, però a classe ens ho passem bé". S'hi va apuntar conscient que és una llengua que forma part del dia a dia de molts alumnes de l'institut, malgrat que no sigui curricular (ho són el català –és la llengua vehicular–, l'occità, el castellà, l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià). "És una cultura amb la qual compartim moltes coses i a través de la llengua podem entendre-la i conèixer-la", apunta la professora.

Reforçar el "paper integrador"

Seguint aquest fil, l’objectiu del departament és "fer presents als centres les llengües addicionals", que al marge del xinès i l’àrab també inclouen l’urdú, el romanès i el portuguès. "La nostra societat és multicultural i plurilingüe", va argumentar el conseller, Josep Bargalló, dimarts en la presentació de l’actualització del model lingüístic, que aquesta setmana ha aixecat polèmica perquè hi ha qui ha interpretat que, donant flexibilitat a les escoles i els instituts perquè puguin reforçar el català o el castellà si cal, s’està liquidant el model d’immersió.

"La nostra societat és multicultural i plurilingüe"

Josep Bargalló conseller d'Ensenyament

En relació a les llengües estrangeres, el document defensa que les llengües no curriculars tenen un “paper integrador i d'equitat a través de la sensibilització, respecte, reconeixement i obertura” per aprendre-les. El projecte, però, també planteja alguns dubtes, com, per exemple, quin paper hi tindrà l’amazic –la llengua familiar d’entre el 50% i el 80% dels alumnes del Magrib que hi ha a Catalunya–, quins terminis d’aplicació té previst el departament perquè l’àrab i el xinès arribin a més instituts o com es garantirà que la iniciativa tingui continuïtat al batxillerat.

Nou decret d'admissions

Bargalló ha reivindicat l'aposta per la diversitat aprofitant la seva intervenció en la jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya (CEC) aquest dissabte, que ha estat dedicada a la interculturalitat. Ha convidat a entomar el debat sobre el model d'interculturalitat que hi ha actualment a les escoles catalanes i ha fet una crida a evitar l'immobilisme, que "impedeix que el sistema millori". "El debat ens va bé perquè ens ajuda a prendre decisions", ha insistit, i ha fet èmfasi que el país "ha canviat" i que cal abandonar vells "dogmes i prejudicis".

La lluita contra la segregació escolar -un dels objectius primordials de legislatura per al Govern- passarà per una reforma del decret d'admissions als centres educatius, com ja va dir Bargalló al mes de juliol. Aquest dissabte, Bargalló ha concretat que la setmana que ve començaran les converses per treballar en el nou decret, que buscarà una millor equitat a l'hora de dissenyar la normativa que regula els punts de cada família per accedir a una plaça a l'ensenyament públic.

Més continguts de