153 joves africans salten a Ceuta tot i el blindatge i les expulsions

BarcelonaLa matinada de divendres 153 joves africans, la majoria de Guinea Conakry, van aconseguir superar el dispositiu militar que envolta l’enclavament espanyol de Ceuta, al nord del Marroc, per fer realitat el seu somni d’arribar a Europa. Ho van fer protegits per la boira, la majoria colant-se per una porta de l’espigó de Benzú. El gruix del grup, d’un total de 400, es va quedar atrapat en els nombrosos controls de les forces auxiliars marroquines, el cos paramilitar del regne alauita, subcontractat per Espanya per vigilar la seva frontera sud.

Vuit dels joves es van enredar en la concertina -el filat espinós que corona la tanca i que el govern de Pedro Sánchez s’havia compromès a retirar per les ferides que causa- i després de dues hores cridant “ España, España. Amigo, Amigo” i resant van haver de rendir-se, exhaustos. Agents espanyols els van fer baixar en una grua i els van lliurar a membres de les forces auxiliars marroquines. Tot i que l’escena va ser enregistrada per la premsa local i que la mateixa Delegació del govern havia confirmat la deportació en calent, a les tres de la tarda el govern espanyol en funcions va preferir mirar cap a una altra banda: la portaveu de l’executiu en funcions, Isabel Celaá, va assegurar no saber-ne res quan una periodista l’hi va preguntar en la roda de premsa posterior al consell de ministres. “No li puc confirmar la qüestió que em pregunta, però m’atreveixo a pensar que no ha sigut així”, va sostenir Celaá, segons informa Laia Forés.

La Convenció de Ginebra prohibeix les devolucions sense que els migrants hagin tingut l’oportunitat de demanar asil i que la seva petició hagi estat estudiada. Les devolucions en calent es practiquen a les tanques de Ceuta i Melilla des de fa més d’una dècada, tant per governs del PSOE com del PP. El govern de Mariano Rajoy les va voler legalitzar amb la llei de seguretat ciutadana i el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que eren il·legals, però el PP va recórrer la sentència, que ara s’està revisant. Pedro Sánchez s’havia compromès a aturar aquesta pràctica, que tanmateix sembla que de moment continua tot i el canvi de govern.

Segons explica Carmen Echarri, periodista d’ El Faro de Ceuta, els migrants van rodejar l’espigó, saltant una doble tanca plena de concertines, després d’haver superat un campament d’agents marroquins i tanques vigilància permanent amb gossos inclosos. “Es van unir als campaments ubicats darrere de la Mujer Muerta i junts van baixar corrents fins arribar a l’espigó. La majoria va entrar per una porta que van poder forçar i van continuar corrent fins arribar al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants”, relata.

Onze agents van resultar ferits lleus per contusions, segons la Guàrdia Civil. 15 dels migrants també van necessitar assistència mèdica per ferides. Molts dels subsaharians a l’arribar al centre demanaven aigua per rentar-se els ulls. “Tant les forces auxiliars marroquines com els agents espanyols fan servir gasos lacrimògens” explica a l’ARA Reduan M.J., un activista ceutí de l’ONG Alarm Phone que assisteix els migrants en el seu periple pel Marroc i la ciutat autònoma. Afegeix que des del 2016 que no hi havia cap salt en aquesta zona. “En els últims anys s’han blindat els altres punts calents: Sidi Ibrahim i Berrocal; i la policia es pensava que el pas de l’espigó estava controlat. Espanya ha invertit molts recursos materials i humans en bloquejar els accessos, però la boira anul·la les càmeres tèrmiques”, explica.

L’activista afirma que la clau és la col·laboració de les autoritats marroquines i espanyoles. “Quan les càmeres capten els moviments i els agents espanyols avisen els marroquins”, apunta. Els agents marroquins estan desplegats per tot el perímetre fronterer, que s’ha convertit en una zona militaritzada, i cada dia desmantellen els campaments dels subsaharians per allunyar-los de Ceuta i Melilla. El govern espanyol ha tret les concertines d’algunes zones no sensibles de Ceuta però el Marroc ha instal·lat tanques noves amb els mateixos filats al seu costat de la frontera.

Això explica per què feia un any que no hi havia un salt important a Ceuta. L’últim va ser el 22 d’agost del 2018, quan 119 subsaharians van aconseguir creuar la frontera aprofitant que les autoritats marroquines havien abaixat la guàrdia el dia de la Festa del Sacrifici. En aquella ocasió, el govern espanyol va fer valer un acord entre Espanya i el Marroc del 1992, que no s’havia utilitzat mai i que els habilitava a retornar aquestes persones de manera exprés.

L’‘Audaz’ arriba a Cadis

Qüestionat per la seva gestió de la crisi de l’Open Arms, el govern espanyol té ara una nova patata calenta. Després de criticar l’encara ministre de l’Interior italià, l’ultradretà Matteo Salvini, ha de decidir si torna a aplicar la mà dura que va exhibir fa un any i deporta aquestes 153 persones de tornada al Marroc. Precisament ahir va atracar a San Roque (Cadis) l’ Audaz, el vaixell de l’armada espanyola enviat a Lampedusa (Itàlia) que ha recollit els 15 migrants rescatats per l’ Open Arms de què Espanya s’ha fet càrrec. El govern espanyol els ha concedit un permís humanitari de set dies perquè puguin demanar l’asil.