Societat 16/07/2013

On són 9,6 milions d'euros del Palau?

El jutge del cas tanca la instrucció del cas Palau sense que la policia judicial hagi estat capaç de trobar 9,6 milions d'euros del saqueig comès per Millet i Montull

Efe
3 min

BarcelonaLa instrucció del cas Palau s'ha tancat aquest dimarts sense poder acreditar el destí de 9,6 milions d'euros del saqueig comès per Fèlix Millet, que es va embutxacar 7 milions d'euros en efectiu, gràcies al poder absolut de què gaudia al Palau de la Música i a la falta de control de les administracions, segons el jutge.

Una setmana abans que es compleixin els quatre anys de la irrupció dels Mossos d'Esquadra al Palau de la Música (el 23 de juliol del 2009), el titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, Joan Maria Pijoan, ha donat per finalitzada la instrucció en un acte en el qual manté la imputació per a 17 implicats i situa Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) com a responsable civil a títol lucratiu. En la interlucutòria, el jutge admet que encara no se sap el destí de 9,6 milions en efectiu que els antics responsables del Palau, Millet i el seu soci Jordi Montull, van desviar del Palau de la Música, "malgrat els esforços de les unitats de la policia judicial" per saber on van anar a parar.

Un saqueig de 18 milions

Segons el magistrat, dels 18 milions d'euros en efectiu que van desaparèixer dels comptes de la Fundació Orfeó Català i de l'Associació Orfeó Català entre el 2002 i el 2009, Fèlix Millet s'hauria quedat "com a mínim" 7.021.245 euros, mentre que Jordi Montull se'n va quedar 1.318.443. Els diners en efectiu els van aconseguir desviar a través de transferències de fons públics del Consorci del Palau de la Música sota l'aparença d'aportacions i amb innombrables reintegraments mitjançant xecs al portador cobrats en efectiu a finestreta –en ocasions per valor de 300.000 euros–, segons el jutge.

Per perpetrar el saqueig, Fèlix Millet, que exercia el "control absolut" al Palau de la Música, va comptar amb la col·laboració de la seva mà dreta Jordi Montull, i de les també imputades Gemma Montull –que exercia com a directora financera–, i la seva secretària, Rosa Garicano, persona de la seva màxima confiança. Aprofitant-se del seu "poder absolut" i gràcies al "desistiment de les seves funcions d'efectiu control" per part de les administracions que integraven la institució cultural, segons la interlucutòria, Millet es va dedicar a un "veritable espoli" dels fons del Palau de la Música, ja que es va apoderar directament dels fons o els va destinar a pagaments a tercers "no relacionats amb finalitats de cap de les entitats".

Obres a casa, casaments, viatges de plaer

A més dels diners en efectiu, Millet i els Montull van destinar 3,7 milions d'euros del Palau de la Música a obres als seus respectius habitatges. El jutge també recull que Millet va pagar amb fons del Palau les despeses dels casaments de les seves filles (per un valor de 164.269 euros) i que juntament amb Jordi Montull va desviar almenys 648.021 euros per sufragar viatges de plaer amb les seves respectives famílies a destins com Mèxic, Sardenya, Polinèsia, Tailàndia, Kènia, les illes Maldives i Dubai.

Millet i Montull també van aconseguir desviar fons mitjançant operacions immobiliàries a través de societats que controlaven. A més, segons el jutge, amb la finalitat d'incrementar il·lícitament els ingressos del Palau de la Música per obtenir un espoli més elevat, Millet i els Montull es van concertar per defraudar a la hisenda pública les quotes tributàries per l'IVA que havia d'ingressar la Fundació Orfeó Català.

Imputats

En la interlucutòria, el jutge sosté que la posició de Millet i Montull de "limitar-se a reconèixer una part, molt menor, del total espoliat" i d'oferir "algun dels seus béns, però no tots" com a compensació, malgrat ser "legítima" no es pot considerar col·laboradora amb la justícia. Un cop acabada la instrucció, el jutge manté per a Millet i Montull la imputació pels delictes de malversació de cabals públics, apropiació indeguda, falsedat en document mercantil, administració deslleial, blanqueig de capitals, tràfic d'influències per particular i contra la hisenda pública.

Quatre anys d'espera

El cas Palau va esclatar el 23 de juliol del 2009, quan els Mossos d'Esquadra van irrompre al Palau de la Música en una operació que va revelar un desfalc per part dels responsables de l'entitat, Fèlix Millet i Jordi Montull. El jutge Pijoan va assumir la instrucció del cas Palau el maig del 2011, després que el primer instructor, Juli Solaz, que havia estat criticat per diversos companys seus per la seva lentitud, va aconseguir una plaça com a magistrat de l'Audiència de Barcelona.

stats