El primer mapa de la Via Làctia recull dades de més de mil milions d'estrelles

La missió Gaia s'apropa als seus tres primers anys cartografiant la nostra galàxia i els científics demanen a l'Agència Europea de l'Espai (ESA) que ampliï la durada de la missió

El mapa d’estrelles més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia, compta ja amb un primer esborrany amb més de mil milions d’estrelles. En el projecte, batejat com a Gaia i liderat per l’Agència Europea de l’Espai (ESA), hi participen més de 400 investigadors, el 10%, catalans. L’equip de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la Universitat de Barcelona, adscrits a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), tenen un paper molt destacat: han contribuït al disseny científic i tecnològic del projecte i en la producció de dades.

Cada dia, des de la missió Gaia arriben a la Terra uns 50 gigabytes comprimits d'informació que es recullen, s'emmagatzemen i es processen en sis centres distribuïts per Europa, entre els quals hi ha el Cesca i el Barcelona Supercomputing Center (BSC). La missió Gaia té com a objectiu estudiar la composició, la formació i l'evolució dinàmica i química de la nostra galàxia.  Gaia es va llançar el 2013 i durant aquests dos anys de treball els científics han complert amb escreix les previsions inicials de catalogar més d’1 milió de fonts, l’1% de les estrelles que es calcula que hi ha a la Via Làctia. “Creiem que amb el segon catàleg superarà les expectatives i arribarem als 2.000 milions d’estrelles, un 2% de les que, segons algunes estimacions, hi ha a la Via Làctia (100.000 milions)”, explica Xavier Luri, investigador de l’ICCUB i responsable de l'arxiu de dades del Gaia.

Allargar la durada

En un principi, la missió es va llançar pensant que durés cinc anys, fins al 2018. Però el seu rendiment és tan bo que els científics demanaran a l'ESA que n'estengui la durada fins a set anys, fins al 2020, explica Luri. El bon funcionament tècnic i el combustible disponible ho fan possible. “Així la quantitat i la precisió de les dades augmentaria”, afegeix.

Aquest primer cartografiat de la missió Gaia inclou la posició i la brillantor dels mil milions d’estrelles observats. En dos milions d’estrelles també han obtingut models 3D que afegeixen dades sobre la distància, la posició i el moviment. “Hem volgut publicar també aquestes dades perquè són molt esperades pels astrònoms, ja que permeten deduir moltes coses, entre altres, com es van formar aquestes estrelles”, diu Luri.

El mapa obtingut té una precisió mitjana d’uns 10 mil·lisegons d’arc, que és semblant a la del telescopi Hubble –amb la diferència que aquest només cobreix una petita regió de l’espai–. De fet, el Hubble utilitzarà aquest mapa de Gaia com a cartografiat bàsic per preparar i analitzar les seves observacions. Una altra de les aplicacions del mapa és la millora de les prediccions d’observació de fenòmens astronòmics, com ara l’eclipsi d’un estel per un dels planetes o asteroides del Sistema Solar.

Gaia ha vist més enllà d’Andròmeda

La gran qualitat de Gaia permet fins i tot veure més enllà de la nostra galàxia. Per exemple, ha pogut recollir dades sense precedents de galàxies més llunyanes, com Andròmeda (M31) i M33, situades a l’esquerra per sota del pla de la nostra galàxia, la Via Làctia. Aquest primer mapa serà l’ estàndard per als astrònoms de tot el món. Ahir es van presentar també dos primers estudis científics fets gràcies a aquest treball. Un d’ells, sobre dues estrelles variables que els astrònoms asseguren que són molt importants, ja que les fan servir com a patró de distància per mesurar altres galàxies –entre les quals, Andròmeda i Magallanes–. També s’han presentat resultats sobre cúmuls oberts, zones on s’han format estrelles, i s’han pogut corregir dades errònies sobre alguns cúmuls que va recollir el satèl·lit Hipparcos, que als anys 90 va permetre observar 120.000 estrelles. El satèl·lit Gaia és el seu jove hereu i multiplicarà per 10.000 el coneixement que fins ara es tenia de la galàxia, com explica el següent vídeo de l'ESA.

Gaia es va llançar el desembre del 2013 des de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa, i ara mateix està situat al punt L2 de Lagrange, a 1,5 milions de quilòmetres en direcció contrària al Sol. El satèl·lit conté dos telescopis de 35 metres de focal amb un total de deu miralls i tres instruments astromètrics, fotomètrics i espectroscòpics. La precisió de la seva tecnologia és tan gran que si fos a la Terra permetria mesurar les dimensions d'una moneda d'un euro situada a la Lluna. El satèl·lit està constantment movent-se i canviant el seu angle respecte del Sol per explorar la Via Làctia. Permet registrar no tan sols estrelles, sinó també altres cossos, com ara quàsars, planetes extrasolars i asteroides. Observa tots els objectes celestes fins a una brillantor 400.000 cops més baixa que la que observa l'ull humà a simple vista. Cada objecte l'observa entre 75 i 100 vegades per poder-ne crear així una reconstrucció en 3D.

El satèl·lit compta amb tecnologia puntera en la qual ha participat l'empresa Mier, de la Garrotxa, així com altres empreses amb filials a Catalunya, com Sener i GMV, amb seu central a Bilbao i Madrid, respectivament. La participació industrial espanyola supera l'11%, una xifra superior a la participació espanyola a l'ESA, que és d'un 8%.