formes kazakhstan

Qui va fer aquestes formes misterioses en un camp del Kazakhstan? La NASA ho investiga

L'Agència analitza les marques geomètriques en una zona erma. Tot i que poden tenir 8.000 anys no van ser descobertes fins al 2007 perquè només es poden veure des de l'espai

La tecnologia de l'era espacial ha permès, des de quilòmetres d'altura, evidenciar un misteri antic en el sòl del Kazakhstan. Imatges preses des d'un satèl·lit d'una estepa remota i erma han posat de manifest un gegantí dibuix fet a terra –figures geomètriques fetes a partir de quadrats, creus, línies i anells de la mida d'uns quants camps de futbol– visible només des de l'aire i datat fa uns 8.000 anys.

La forma més gran, propera a un assentament neolític, és un quadrat gegant amb 101 monticles, les cantonades del qual estan connectades per una creu diagonal, amb una superfície més gran que la de la piràmide de Kheops. Una altra recorda una esvàstica de tres braços, acabada en zig-zags, que estan girats en el sentit contrari al de les agulles del rellotge.

La forma més gran, propera a un assentament neolític, és un quadrat gegant amb 101 monticles

Hi un ha un mínim de 260 d'aquestes formes –descrites l'any passat en un congrés a Istanbul com a "úniques i encara no estudiades"– presents en la regió del Turgai, al nord del Kazakhstan. Monticles, trinxeres i muralles disposades seguint cinc formes molt bàsiques. Localitzades per primera vegada l'any 2007 a Google Earth per Dmitri Dey, un economista i arqueòleg aficionat kazakh, les formes, conegudes amb el nom dels Geòglifs de l'Estepa, continuen sent un misteri no resolt i del qual el món no ha sentit a parlar gaire.

Des de 692 quilòmetres

Ara fa dues setmanes, en la que és la mostra d'interès oficial més gran sobre la investigació dels enclavaments, la NASA va fer públiques imatges preses des d'un satèl·lit d'algunes de les figures fotografiades des de 692 quilòmetres. Són fotografies tan precises que es poden veure detalls petits, de fins a 30 centímetres. "Pots veure les línies que connecten els punts", explica Dey.

"No havia vist mai res de semblant, ho trobo extraordinari", diu Compton J. Tucker, un científic especialitzat en la biosfera de la NASA. Va ser ell qui, juntament amb Katherine Melocik, va proporcionar les imatges preses per l'empresa de satèl·lits DigitalGlobe, a Dmitri Dey i al 'New York Times'. Explica que la NASA ha començat a "elaborar un mapa de tota la regió". La setmana passada, la NASA va donar instruccions als astronautes de l'Estació Espacial Internacional que fotografiïn la zona.

 

"No crec que les formes es fessin per ser vistes des de l'aire"

Dmitri Dey

Ronald E. LaPorte, un científic de la Universitat de Pittsburgh que va ajudar a fer pública la troballa, considera que la implicació de la NASA és "extraordinàriament important" per trobar nous suports per continuar la recerca. Les imatges de la NASA, tant les ja arxivades com les que l'Agència continua elaborant, s'afegeixen a les que Dey va compilar fa uns mesos en una conferència.

"No crec que les formes es fessin per ser vistes des de l'aire", explica Dey, de 44 anys, en una entrevista des de la seva ciutat natal, Kostanay, en la qual considera absurdes les teories que apunten un treball d' extraterrestres i nazis (l'esvàstica és un disseny antic, utilitzat molt abans que Hitler a pràcticament tot el món). La seva teoria és que les figures que segueixen les línies rectes en monticles eren "observatoris horitzontals pensats per seguir els moviments del sol naixent".

Sense protecció

Els científics diuen que el Kazakhstan, una exrepública soviètica gran i rica en petroli que comparteix frontera amb la Xina, ha estat molt lenta a l'hora d'investigar i protegir els enclavaments, la qual cosa ha fet que la troballa no hagi estat notícia. "Em preocupava que tot això no fos més que una broma", explica el doctor LaPorte, catedràtic emèrit d'epidemiologia a Pittsburgh, que va saber de la troballa l'any passat, mentre investigava sobre malalties al Kazakhstan.

Amb l'ajut de James Jubilee, un exinspector d'armes americà que ara treballa com a coordinador científic i tecnològic en l'àmbit de la salut al Kazakhstan, el doctor LaPorte va aconseguir posar-se en contacte amb Dey, gràcies al departament d'Estat dels EUA. Les imatges i la documentació del kazakh el van convèncer que els senyals són autèntics i importants. Va demanar fotografies a KazCosmos, l'agència espacial del Kazakhstan, i va pressionar les autoritats locals per tal que demanessin a la Unesco protecció urgent per als enclavaments –sense èxit, de moment.

Els científics no entenen com una població nòmada podia haver-se quedat en el mateix lloc durant el temps necessari per fer muralles

Durant el Cretaci, fa 100 milions d'anys, la regió de Turgai quedava dividida en dues parts per un estret que connectava el que ara és el Mediterrani amb l'oceà Àrtic. Les riques terres de l'estepa eren un destí molt buscat per les tribus de l'Edat de Pedra que buscaven llocs per caçar. La recerca de Dey conclou que podria haver-hi un vincle entre la cultura mahandzhar, present a la zona entre el 7.000 i el 5.000 abans de Crist, i les figures geomètriques més antigues. Però els científics no entenen com una població nòmada podia haver-se quedat en el mateix lloc durant el temps necessari per fer muralles i excavar zones per construir enormes monticles, d'entre 1,8 i 3 metres d'alt (tot i que ara fan menys d'un metre) i 12 de llarg.

Persis B. Clarkson, un arqueòleg de la Universitat de Winnipeg que va veure les imatges de Dey, diu que les figures, i altres de similars al Perú i a Xile, estan fent canviar les nostres idees sobre els primers nòmades. "La idea que els recol·lectors d'aliments podien reunir els individus necessaris per dur a terme projectes de gran envergadura –com crear les formes del Kazakhstan– ha fet que els arqueòlegs hagin de reconsiderar les seves nocions sobre la sofisticació d'organitzacions humanes com la que precedeix les societats civilitzades, establertes en un lloc", explica el doctor Clarkson.

"Un enorme esforç"

"Va caldre un enorme esforç per fer les estructures", diu Giedre Motuzaite Matuzeviciute, arqueòloga de la Universitat de Cambridge i professor a la Universitat de Vílnius, a Lituània, que l'any passat va visitar dos emplaçaments. No veu clar anomenar les estructures 'geòglifs' –el nom que reben els enigmàtics dibuixos de Nazca, al Perú, que representen animals i plantes– amb l'argument que els geòglifs "defineixen art, més que no pas objectes amb una funció".

La doctora Motuzaite Matuzeviciute i dos arqueòlegs de la Universitat de Kostanay, Andrey Logvin i Irina Shevnina, van debatre sobre les figures durant una trobada d'arqueòlegs europeus celebrada a Istanbul l'any passat. Sense material genètic per analitzar –cap dels dos monticles estudiats fins ara és un lloc d'enterraments–, Matuzeviciute diu que, després d'analitzar el material de construcció fent servir luminescència estimulada (un mètode que consisteix a mesurar dosis de radiació ionitzant), es pot concloure que els monticles daten del voltant de l'any 800 abans de Crist.

Dey, que va participar en el congrés via Skype, va mencionar un altre informe acadèmic que vinculava els artefactes de la cultura mahandzhar a algunes de les formes, i situa la data de la més antiga l'any 8.000 abans de Crist.

El descobriment va ser casual

El març del 2007 Dey era a casa mirant 'Piràmides, mòmies i tombes', un programa del Discovery Channel. Recorda haver pensat: "Hi ha piràmides arreu del món. També n'hi hauria d'haver al Kazakhstan". Va anar a Google Earth i va buscar imatges de Kostanay i la rodalia. No n'hi havia cap, de piràmide. Però 320 quilòmetres al sud de la regió va veure una cosa misteriosa: un quadrat gegant, de 275 metres per banda, fet de punts i travessat per una X.

En un primer moment Dey va creure que es tractava de les restes d'alguna instal·lació soviètica, potser el lloc on es van dur a terme els experiments impulsats per Nikita Khrushchev per produir pa amb cereals cultivats en terres verges. Però l'endemà va veure una segona figura gegant, l'esvàstica de tres braços i més de 90 metres de diàmetre. Abans que acabés l'any, Dey havia trobat vuit quadrats, cercles i creus. L'any 2012 ja eren 19. Ara la llista arriba als 260, entre els quals hi ha uns estranys monticles amb dues línies descendents coneguts com a 'bigotis'.

Sense objectes

L'any 2007 va conduir un equip fins a la figura més gran, coneguda ara com a Quadrat d'Ushtogaysky, en referència al poble més proper. "Era molt difícil entendre res des de terra", explica, "perquè les línies segueixen la direcció de l'horitzó i no permeten intuir de quina figura es tracta". Quan van excavar els monticles no hi van trobar res. "No era com un cenotafi, on es troben objectes", diu. Però a prop de la zona hi van trobar objectes, entre els quals hi havia puntes de fletxa, d'un assentament neolític de fa entre 6.000 i 10.000 anys.

"No havia vist mai res de semblant, ho trobo extraordinari"

Compton J. Tucker

L'objectiu ara és "construir una base d'operacions", explica Dey. "No podem excavar tots els monticles. Això seria contraproduent", diu. "Necessitem tecnologies avançades, com les que tenen a Occident". LaPorte explica que, juntament amb Dey i altres científics, s'estan plantejant fer servir drons per elaborar un mapa dels enclavaments i protegir-los, tal com ha fet el ministeri de Cultura del Perú.

"Però el temps és el nostre enemic", afirma Dey. Una de les figures, coneguda amb el nom de la Creu de Koga, va ser destruïda gairebé del tot durant les obres de construcció d'una carretera. Una destrucció que va tenir lloc tot i que l'equip havia notificat als responsables de l'obra quina és la importància de l'enclavament.

Més continguts de