SALUT

El mòbil, una eina útil per a l’autisme

El pare d’un nen diagnosticat amb el trastorn crea una aplicació per millorar la comunicació d’aquestes persones

L’autisme el va tocar de prop i Dani Andreu, pare de dos nens adoptats a Rússia -l’Àlex, de 10 anys, i el Gueorgui, de 8, aquest últim amb hipoacúsia i autisme sever-, va decidir enfrontar-s’hi creant una aplicació per a telèfons mòbils. Es tracta d’un senzill programa perquè les persones amb autisme es puguin comunicar, “però també les que han patit un ictus o que tenen problemes per expressar-se verbalment”, explica Andreu.

La història personal d’aquesta família guanya rellevància avui, que, com cada 2 d’abril, es commemora el Dia Mundial de l’Autisme, i arrenca fa temps, quan el Gueorgui va arribar a Molins de Rei amb només un any. El Dani i la seva dona, la Cristina, que va morir fa tres mesos amb només 45 anys, van adonar-se de seguida que el nen tenia dificultats d’aprenentatge i d’expressió. “Ningú ens deia què tenia realment, i fins que no ho vam saber vam viure un calvari. No hi ha res pitjor que la ignorància”, recorda el pare.

Homenatge patern

Aquesta angoixa i la dificultat de comunicar-se amb el seu fill és el que va portar el Dani, ara fa tres anys, a crear l’aplicació. Ho va fer sense cap coneixement informàtic previ, i la va anomenar Gueopic en homenatge al petit - Gueo de Gueorgui i pic de pictograma-. “Vaig buscar què hi havia per poder-se comunicar amb les persones autistes i només trobava programes amb molts submenús i en castellà, que no és el que volia”, explica. Per això va idear una aplicació “molt senzilla”, sense menús, que cadascú pot personalitzar amb les fotografies que vulgui i introduir-hi les veus dels pares, germans o avis perquè sigui més fàcil de reconèixer la imatge i també les veus.

El Dani va fotografiar objectes reals i quotidians del seu fill, com ara la pilota, la samarreta, la banyera, el pot de xocolata o el paté, i va acompanyar cada imatge amb la seva veu o la del seu germà per relacionar els objectes amb un so, en el seu idioma nadiu, perquè “és el que més escolta i el que fan servir les persones que estan al seu voltant”, diu. Ara, quan el Gueorgui vol alguna cosa, busca la imatge a la seva tauleta, l’assenyala, escolta el so i després la demana. “Quan volia alguna cosa la buscava i l’agafava, però quan vam aconseguir que ho demanés vam millorar la qualitat de vida”, recorda el pare. A més, malgrat els seus problemes auditius, Gueopic ha permès al Gueorgui pronunciar algunes paraules. “Ho vam aconseguir eliminant les imatges que més feia servir, com el paté, que li agrada molt. Ara ja és capaç de demanar-ho sense la tauleta”, afegeix.

Fotos il·limitades

De fet, a Gueopic es poden utilitzar tantes fotos com es vulgui -el Gueorgui en té unes 50- i es poden fer més grans o més petites, de manera que a la pantalla n’aparegui només una o les que es vulguin. L’aplicació es pot descarregar per 99 cèntims d’euro, i el 60% dels ingressos van a parar a l’associació sense ànim de lucre Gueopic, creada pel Dani, la seva dona i un company que l’ajuda en les qüestions tècniques. “L’associació és una vida paral·lela a la meva, perquè responc consultes a qualsevol hora”. Un dels objectius de l’entitat és informar les famílies que tenen nens amb autisme dels passos, ajuts i portes on poden trucar. “Va ser un problema amb el qual ens vam trobar nosaltres”, recorda. També faciliten gratuïtament la descàrrega de l’aplicació a les famílies amb pocs recursos econòmics i organitzen jornades i activitats per explicar coneixements sobre l’autisme.

El Dani està immers ara en un altre projecte, poder difondre a totes les escoles el curtmetratge Pensamientos de Nil, que explica la relació que s’estableix entre els seus dos fills des del punt de vista del germà que no té autisme. Seleccionat en diversos festivals de cinema i guanyador del premi del públic del Festival de Saragossa, el Dani l’ha cedit a més de 250 associacions d’autisme d’arreu del món. “Es podria fer una molt bona feina, en forma de taller, amb els infants d’entre 10 i 12 anys”, diu. Fins que ho aconsegueixi, la seva lluita personal ja ha servit per millorar la vida d’altres que, com ell, no ho han tingut tan fàcil.

Més continguts de