Com serà la mobilitat post-covid?

La pandèmia de coronavirus ha transformat la nostra quotidianitat i ha afectat tots els àmbits de la nostra vida, inclòs el laboral. La incidència del covid-19 ha accelerat alguns canvis, com la proliferació del teletreball, i ha obligat moltes empreses i treballadors a canviar els seus hàbits de mobilitat. En aquest context, l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità) ha impulsat els denominats Plans de Mobilitat Corresponsable, un recurs per facilitar la gestió de la mobilitat a les empreses, detectant i prioritzant les actuacions que ha d’emprendre cada centre de treball per desestressar el sistema de mobilitat. Uns plans que proposen tot un seguit d’actuacions per aconseguir, per exemple, reduir la mobilitat en hora punta i al llarg del dia.

Per aprofundir en com ha impactat la pandèmia en la mobilitat, l’ARA, amb la col·laboració de l’ATM, va organitzar aquest dijous el webinari El covid-19 i la mobilitat corresponsable: com ha canviat tot?, moderat pel periodista Josep Lluís Merlos.

El transport públic perd usuaris

Tradicionalment s’ha considerat el transport públic com una de les principals vies per aconseguir un transport més sostenible, però, com va explicar Pere Torres, director general de l’ATM, “la pandèmia ha tingut un impacte molt considerable des de la perspectiva del transport públic. En els moments més durs (març-abril) la utilització d’aquest tipus de transport va baixar més d’un 90%, unes xifres que han anat remuntant, però encara avui ens trobem en uns percentatges del 60-65% del que seria habitual”. En aquest sentit, des de l’ATM han identificat quatre grups de població que explicarien el perquè d’aquest descens en l’ús. Segons Torres, el primer és “la gent que té necessitat de desplaçar-se però que ha abandonat el transport públic per por del contagi. Un segon bloc són les persones que mantenen l’activitat però a les quals no els cal desplaçar-se perquè la fan de manera telemàtica. El tercer bloc és gent que feien desplaçaments considerats no necessaris i que ara ja no fan perquè l’activitat no existeix o s’ha reduït (cultura, turisme, restauració, centres comercials). I el darrer grup seria el de les persones que no tenen feina”.

A banda d’aquesta caiguda en l’ús del transport públic, el director general de l’ATM també va voler destacar que un dels problemes greus de mobilitat a l’àrea metropolitana té a veure amb la concentració de la mobilitat en unes poques hores, i va precisar que “això no es pot resoldre amb un increment indefinit d’oferta sinó amb una reforma que apunti, per exemple, a la flexibilitat horària”. En aquest sentit, va explicar que ha proposat al Consell del Diàleg Social de Catalunya que s’estableixi un grup de treball permanent per trobar solucions a les acumulacions a l’hora punta. “Hem de buscar fórmules de desplaçament que no acabin en el transport privat”, va insistir.

Per la seva banda, Lluís Alegre, director de l’Àrea de Mobilitat de l’ATM, va destacar que en aquest any de pandèmia “hi ha hagut una gran caiguda de la mobilitat en general”. Des de l’inici de la pandèmia l’ATM va impulsar un comitè d’emergències per treballar amb tots els operadors de transport públic, una feina que continua ara. S’ha fet tota una feina d’investigació per veure quines són les mesures de seguretat més efectives i s’han avaluat les principals preocupacions dels usuaris per posar-hi solució. En tot cas, Lluís Alegre reconeixia que “la recuperació de la demanda costarà tot l’any que ve”.

Una mobilitat més responsable

En aquest context, com dèiem, l’ATM ha impulsat un programa de mobilitat corresponsable que afecta en primera instància les empreses. Xavier Sanyer, cap del servei de mobilitat de l’ATM de Barcelona, va explicar que el pla és una eina digital que permet a les empreses autodiagnosticar-se en l’àmbit de la mobilitat i veure quines accions poden fer en el marc d’aquesta mobilitat sostenible: “Permet a l’empresa disposar d’una diagnosi personalitzada i, alhora, a nosaltres ens permet saber què els preocupa i així podem ajustar les nostres accions i oferir-los solucions que s’adaptin a les seves necessitats”. I com funciona? Els responsables de mobilitat de les empreses poden entrar al portal mobilitatcorresponsable.cat, omplir el formulari que se’ls ofereix i llavors escollir les actuacions que se’ls suggereixen i que poden impulsar a la seva empresa, com ara fomentar el teletreball, flexibilitzar horaris, gestionar torns per minimitzar la mobilitat activa de la plantilla, promoure el transport públic o implementar rutes de transport discrecional.

Fins ara, més d’una seixantena d’empreses ja han fet l’autodiagnòstic i han expressat el seu compromís amb aquestes accions de millora. “Les empreses han pres consciència que algunes d’aquestes accions són efectives i funcionen”, afirma Sanyer. I és que abans d’implementar el pla es va fer un treball previ amb més de dues-centes empreses que tenen el centre de treball a la província de Barcelona i que són representatives dels diversos sectors d’activitat. Elena Comas, consultora d’investigació de mercats i responsable d’aquest treball previ, explica que les “empreses han reduït mobilitat principalment en tres aspectes: aposta clara pel teletreball, reducció de les visites i augment de la flexibilitat horària en determinades franges”.

Què hauran après empreses i treballadors d’aquesta situació? Segons Comas, “s’ha après molt, però la mobilitat de futur dels treballadors estarà en un punt intermedi, el teletreball es quedarà però en un format més mixt. En tot cas la mobilitat serà diferent de la que coneixíem abans del covid”.

Taula rodona amb organitzacions empresarials

El webinar també va incloure una taula rodona amb organitzacions empresarials sota el títol Els reptes envers la mobilitat en l’escenari postpandèmia. Hi van participaran representants de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’UPIC, Foment del Treball i PIMEC, que van intercanviar opcions i receptes en relació al paper de les empreses per afavorir una mobilitat més sostenible. Així, per exemple, Sònia Bartrés, responsable de projectes UPIC- Unió de Polígons Industrials de Catalunya, va destacar que des de la seva organització estan “impulsant eines per evitar reunions presencials. Les empreses estan molt sensibilitzades amb aquest tema, però veiem essencial que hi hagi col·laboració publico-privada per millorar aquesta mobilitat, apostant, per exemple, per rutes discrecionals per donar servei a diferents empreses”. Per la seva banda, Cristian Bardají, responsable d’estudis d’infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, va afirmar que “el teletreball i la flexibilitat horària tindran un efecte molt rellevant sobre les pautes de mobilitat quotidiana. Tots tenim com a repte fer front a la gestió d’aquesta mobilitat horària, per aconseguir que les hores punta siguin més planes per poder-nos desplaçar amb més espai i amb més seguretat”.

En aquest camí cap a una nova mobilitat, Salvador Guillermo, secretari general adjunt de de Foment del Treball, també va destacar l’acceleració de la digitalització que ha comportat el covid. “El conjunt d’empreses han sigut molt conseqüents i responsables l’hora de tenir cura de la salut dels seus treballadors. S’han impulsat convenis per afavorir el teletreball quan fos possible i també l’establiment de flexibilitat horària per evitar concentracions que no ajudarien a la situació de pandèmia”, exemplificava. Guillermo alertava però que “la mobilitat dels treballadors té molt a veure també amb la ubicació dels centres de treball. A determinats llocs no sempre és factible anar-hi a peu o en bicicleta i també depèn del tipus de treball. Tenim llocs on encara hi ha massa dificultats en l’accés amb transport públic”. Finalment, Moisès Bonal, responsable d’estudis i polítiques sectorials a PIMEC, compartia que “la voluntat de les empreses és anar apostant per un treball mixt, que combini teletreball i feina presencial”, al mateix temps que reconeixia que “la llibertat d’horaris ja existia abans de la pandèmia però depèn de les empreses, si és factible o no”.