MadridLa Setmana de la Moda de Madrid clou avui la 54a edició. Sita Murt, Teresa Helbig, Andrés Sardá i David Delfín, entre altres firmes, han presentat les propostes per a la temporada primavera-estiu del 2012. La Cibeles és una passarel·la llaminera i atreu talents amb ADN català i establerts a Catalunya; a més, amb els canvis de data de les pròximes edicions, la Cibeles aspira a convertir-se en una cita ineludible dins del calendari internacional de la moda.
El circ de la Cibeles
Són les 11 del matí i a dins del pavelló número 14.1 semblen les onze de la nit. Focus, flaixos, talons, corredisses i cosmopolitans . Al backstage , les models es treuen amb pressa els vestits, els periodistes miren de cua d'ull i la dissenyadora somriu satisfeta. Després d'un dia infernal, prova superada. Teresa Helbig acaba de desfilar a la Cibeles. A mig camí entre el punk-chic i l'artesania pura i dura, Helbig s'inspira en Canes i elabora tots els vestits a mà. Un per un. Suor i esforç. Roses, vainilles i verds, als colors. Napa, lamé, georgette, als teixits. I també pell de pinya. Amb Josep Font retirat de la moda, madamme Helbig és el gran nom de la nostra particular alta costura: una petita Balmain catalana que va inaugurar les desfilades de dissabte a Madrid.
Fent maletes
Com Helbig, en són uns quants els catalans que han fet les maletes i han marxat a desfilar a la Cibeles. Una trajectòria llarga i un perfil poc alternatiu han deixat fora del 080 Barcelona Fashion gent com Sita Murt, Teresa Helbig, Ailanto i Andrés Sardá. TCN té un peu a cada ciutat: ha tornat a Barcelona però segueix desfilant a Madrid. Qui sap si en la nova era del 080, que vol barrejar creadors emergents amb noms consolidats, en recuperarem algun.
Atraccions, cues i passis
Lluny de la discreció i la prudència dels catalans, aquí a Madrid sóc testimoni d'un altre estil i d'una altra manera de fer: petons als morros, afectació desmesurada i comentaris fulminants: " Carmen Lomana parece un travesti viejo " o " Agatha Ruiz de la Prada que se dedique a las cortinas de baño ". M'empasso un cosmopolitan i surto a jugar. Entro al recinte central de la fira: és fosc, hi ha cues i està ple d'atraccions: espais per maquillar-se, fer-se la manicura, cosir-se un vestit, jugar a la ruleta, menjar fins a quedar fart i beure per no quedar mai més sec. La Cibeles és el Disneyland de la moda: està ple d'atraccions, i funciona a cop de cua i passis. L'única diferència és que en lloc de veure-hi Mickey Mouse t'hi trobes Mario Vaquerizo. Que per cert, ara arriba de bracet de l'Alaska.
Clans i religions
Ha vingut a veure la desfilada de David Delfín. Amic i ex- enfant terrible de la moda. Seu a primera fila al costat de l'Alaska i d'un paio que va disfressat de mort vivent. " ¿Viene contigo? ¡No! Hubiera pedido más pasta ". Qui sap, potser tanta com Elsa Pataki, que encaixa 50.000 euros per deixar-se veure un minut i fer quatre declaracions a càmera. Definitivament, David Delfín ha decidit abandonar les sogues i la polèmica i concentrar-se en la moda. I li ha sortit bé: acaba de firmar la seva millor col·lecció, Katharsis. Geometria, blancs i molt color. Optimisme i alegria, sense perdre l'intel·lectualisme. Que ara sembla que poden conviure.
Models invisibles
Lluny de la simetria i el minimalisme de Delfín, 24 hores abans ha sortit a desfilar damunt la mateixa passarel·la l'última col·lecció d'Andrés Sardá: blaus i grocs, biquinis i banyadors, asimetries i estampats multicolors han competit amb força amb flors, sols, daurats i platejats. Una col·lecció plural i vibrant. Tant, que les models desapareixen per cedir tot el protagonisme als vestits. Per no veure, no veig ni la top Carmen Kass; tot i que com diu algú al meu costat: "Aquesta noia sempre ha estat sobrevalorada". Com Agatha Ruiz de la Prada. A la seva desfilada, Pedro J. Ramírez seu enmig d'una grada saturada de color. Americana grisa, camisa blanca. " No vas vestido de Agatha, ¿no? Pues sí. Aquí me tienes, con corbata de corazones. Yo es que, si no voy hoy, me la clavan ". Increïble el que pot donar de si un cor, una flor i una estrella. Tota una vida amb la mateixa història.
Normalitat sorprenent
Després de veure uns Ailanto totalment en forma que celebren els seus 10 anys a la Cibeles amb una col·lecció que consolida un estil únic a cop d'estampats de flors i fruites, camises de seda i vestits dels anys 20, arriba la desfilada de Sita Murt. Al backstage hi ha la tranquil·litat d'una firma que ja no ha de demostrar res a ningú. Damunt la passarel·la brilla una col·lecció que, sense estridències ni extravagàncies i apostant per la normalitat, ha aconseguit trencar i consolidar una marca que és sinònim de modernitat. Minimalisme chic , formes netes i colors naturals són la marca d'una casa que aconsegueix sorprendre amb naturalitat. Molt més difícil que fer-ho a cop de provocació i polèmica.
