Universitats
Societat 26/03/2021

El món de la ciència celebra, amb sorpresa, tenir veu pròpia al futur Govern

El sector aplaudeix l'anunci d'Aragonès de recuperar la conselleria d'Universitats però demana concretar-lo amb més finançament i capacitat de gestió

3 min
Investigadors en una imatge d'arxiu.

BarcelonaLa pressió ha fet efecte: el clam que en les últimes setmanes havia unit centenars de representants del sector de la ciència i el coneixement de Catalunya a favor de recuperar la conselleria d'Universitats i Recerca s'ha concretat aquest divendres al discurs d'investidura de Pere Aragonès, que s'hi ha compromès si surt escollit president de la Generalitat. Tot i les reiterades peticions, la notícia ha agafat per sorpresa el sector, perquè cap dels partits involucrats en les negociacions (ERC, Junts i la CUP) duia aquesta proposta als programes electorals. De fet, fins i tot el programa d'ERC, el partit d'Aragonès, feia una referència explícita a "continuar amb el lideratge de la secretaria d'Universitats per a la coordinació del sistema de coneixement català". El sector celebra el canvi de criteri i el compromís que les universitats i la recerca tinguin, de nou, veu pròpia a l'executiu. Ara demanen concretar l'aposta amb una millora del finançament.

"Sincerament, no m'ho esperava", admet Josep Samitier, director de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Aquesta setmana, els centres de recerca també havien demanat al nou Govern que prioritzi la ciència i la innovació, i retornar el sector a la categoria de conselleria és un gest en aquest sentit, creu Samitier. "És una molt bona notícia pel que representa, perquè vol dir que veritablement es vol impulsar la recuperació després de la pandèmia basant-se en la recerca, el coneixement i les universitats. Estarem a primera línia de les prioritats del Govern, que és el que fa falta", assegura. I fa falta, diu, tant per poder resoldre reptes com el canvi climàtic o la salut com per tenir "capacitat pròpia" en matèria econòmica i industrial. Una vegada es materialitzi el departament en l'organigrama del futur executiu, el sector reclama acompanyar-lo d'una millora del pressupost i del marge de gestió. "Està molt bé tenir un departament, però també ens cal finançament i capacitat operativa. Entenem que hi haurà llei de la ciència, que els acords del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement tiraran endavant i, per tant, que hi haurà increments pressupostaris", avisa Samitier.

La futura conselleria tindria sobre la taula moltes carpetes, com la llei de la ciència, la millora del finançament de les universitats o la concreció de les carreres del personal docent investigador. L'investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Javier del Campo assegura que el departament tindrà un paper rellevant en la gestió dels fons europeus de recuperació. "És la recerca qui ens ha tret les castanyes del foc durant la pandèmia, per exemple amb la vacuna, i aquesta conselleria haurà de canalitzar tot el potencial de Catalunya en l'àmbit de recerca i innovació", afirma. "És una gran notícia que se li atorgui aquest rang", diu Del Campo, tot i que també l'ha agafat per sorpresa.

Un gran coneixedor del sistema i amb visió a llarg termini

El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente, està satisfet per la recuperació de la conselleria. "Des que soc rector que ho demano", diu. Cap dels tres entrevistats, però, s'atreveix a donar un nom de qui hauria de ser el conseller d'Universitats, un càrrec que a Catalunya només han ocupat tres persones. El departament es va crear l'any 2000 durant l'últim govern de Jordi Pujol i el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació va ser Andreu Mas-Colell, que va desplegar la creació de centres d'investigació i del programa Icrea per fitxar investigadors internacionals. Després, amb els governs del tripartit, van ser nomenats Carles Solà i Manel Balcells, fins que el 2006 es va suprimir aquesta conselleria. Amb el retorn de Mas-Colell com a conseller d'Economia l'any 2010, universitats i recerca va tornar a dependre del seu departament (Economia i Coneixement), però sense tenir una conselleria pròpia, com tampoc ha tingut durant les últimes legislatures.

Més enllà dels noms, que dependran de les negociacions entre els partits, el sector intenta definir com hauria de ser aquest conseller. "Hauria de ser una persona moderna, que pensés que hem de canviar el model de societat perquè estigui menys basada en el turisme i el sector serveis. Hem de seguir l'estela d'altres economies del primer món i construir empresa i coneixement que aporti valor", diu Lafuente. Per Del Campo, ha de ser un gran coneixedor del sistema de recerca i universitats i també "sensible" als dos sectors. "És important tant la recerca pública com la de l'àmbit privat", apunta.

Samitier també demana que sigui algú que conegui a fons el sistema. I afegeix dues característiques més: "Que tingui capacitat de representar el sector a escala internacional i que tingui pes polític i capacitat de gestió, perquè necessitem algú amb visió a llarg termini, que pugui veure com ha de ser la recerca en els pròxims 20 anys". "Ens hi juguem quin ha de ser el nostre futur", avisa.

stats