Per què es van tornar monògams els humans?

Investigadors d'Anglaterra i Austràlia afirmen que la monogàmia es va desenvolupar per evitar el risc d'infanticidis

El perill que mascles aliens a la família matessin als infants ha estat la causa principal de la monogàmia en els humans i altres primats, segons un estudi que ha publicat aquest dilluns la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences'. L'estudi, en el qual han col·laborat acadèmics del Col·legi Universitari de Londres i les universitats de Manchester i Oxford, a Anglaterra, i la d'Aukland, a Austràlia, és el primer que assenyala un camí d'evolució per al sorgiment de la vida en parella.

Els investigadors afirmen haver demostrat que, després del desenvolupament de la monogàmia, els mascles són més propensos a tenir cura de les seves cries. Quan els pares tenen cura de les cries no només les protegeixen d'altres mascles, sinó que també comparteixen la càrrega de la criança, assenyala l'estudi. Jut Opie, antropòleg del Col·legi Universitari i autor principal de l'estudi, ha assenyalat que "aquesta és la primera vegada que s'han demostrat sistemàticament les teories de l'evolució de la monogàmia, mostrant de manera concloent que l'infanticidi és el principal motiu".

Amenaça aliena

Segons l'estudi, els infants són més vulnerables quan depenen exclusivament de la mare. Aquesta, a més, triga més temps a estar en disposició de tornar a quedar-se embarassada. Això obre la porta a l'amenaça d'altres mascles aliens a la família, que poden obtenir un altre aparellament si maten l'infant. En canvi, la participació dels mascles en la criança abreuja el període de dependència infantil i permet que les femelles estiguin més ràpidament disponibles per a tornar-se a quedar embarassades.

Sempre segons els autors, un benefici addicional de la col·laboració de mascle i femella en la criança és que les femelles poden tenir cries que gaudeixen de més temps per tal de desenvolupar-se. Els considerables requisits cognitius de la vida en societats complexes han fet que moltes espècies de primats tinguin cervells més grans i difícils de formar. El desenvolupament d'un cervell gran és un procés complex, i requereix que la cria maduri lentament. Els pares involucrats en la criança poden fer que la infància sigui més llarga, fet que explicaria com van poder evolucionar els cervells grans en els humans.

Així, un tret que distingeix els humans dels primats és que tenen, alhora, una infància més llarga i mares que poden reproduir-se més ràpid que altres simis majors. Per descobrir el camí de l'evolució l'equip investigador ha reunit dades de 230 espècies de primats i després ha desenvolupat un arbre genealògic de les relacions entre elles per tal de descobrir si els diferents comportaments van evolucionar junts a través del temps i quines espècies van evolucionar de forma més ràpida.

Amb aquest sistema han pogut determinar el temps de l'evolució, arribant a la conclusió que l'infanticidi masculí és la causa del pas d'un sistema d'aparellament amb molts mascles a un altre marcat per la monogàmia en els primats. Els investigadors alerten, en qualsevol cas, que tant la criança a càrrec de pare i mare com i la recerca d'un sol mascle per part de les femelles, són el resultat de la monogàmia, i no la causa.

Etiquetes

Més continguts de