Societat 13/03/2019

“Tinc la sensació que el que em van robar era l’esmorzar”

La majoria de veïns ha deixat de freqüentar els voltants del passeig de Montjuïc, lloc de reunió d’adults sense llar i menors estrangers no acompanyats que passegen en grups pel parc

Natàlia Vila
2 min
Tendes de campanya pròximes al passeig de Montjuïc en què dormen alguns sensesostre.

Barcelona“Tot es barreja. Els sensesostre de tota la vida, les seves baralles, els romanesos, els italians... I ara també aquests nens”, explicava ahir una botiguera a aquest diari. “Fa uns dies a les set del matí uns nanos van entrar a robar al quiosc, es van endur brioixeria industrial i la dependenta em va dir: «Tinc la sensació que el que m’han robat és l’esmorzar», i segurament era ben bé això”, lamentava. El cert és que els voltants del passeig de Montjuïc -des dels jardins de les Hortes de Sant Bertran fins a la confluència amb el carrer de la Font-Trobada- s’han convertit en un espai on predominen les tendes de campanya i els matalassos. Una passejada serveix per evidenciar que la majoria de veïns ha deixat de freqüentar aquesta part del barri, que ara és el lloc de reunió d’adults sense llar i menors estrangers no acompanyats que passegen en grups pel parc. Ahir els adults ja sabien que els veïns han preparat una manifestació, però no se sentien interpel·lats: “És pels robatoris, no per nosaltres”, apuntava un d’ells.

Els nois que malviuen a la intempèrie una mica més amunt, en canvi, no semblaven ser-ne conscients: “Què és una manifestació?”, preguntava ahir un grup de tres nois al parc, mentre amagaven la bossa de cola darrere l’esquena. Una mica més enllà, a la plaça, el Sahid i el Vilar s’obren una mica més. Tenen 17 i 14 anys, respectivament, són de Tànger i fa només tres dies que van arribar de París però es defensen amb el castellà. “He vingut a veure si aquí tinc més opcions de tenir els papers per treballar”, explicava el Sahid. “Jo només he fet el viatge per veure les opcions, però me’n tornaré al Marroc pel Ramadà”, admetia el Vilar, el més jove. Tots dos dormen al carrer. “Aquí a la plaça o al bosc amb la resta. És millor un centre, ja ho sé, però és que ens envien fora de Barcelona, i la feina és aquí, no?”, reflexionava el Sahid.

Tots dos asseguren que no roben, però admeten que altres nois sí que ho fan. “Jo ni robo, ni esnifo cola: la meva religió no ho permet i als meus pares no els agradaria gens”, afegia el Sahid entre riures. Tots dos estan pensant en demanar plaça en un centre, però no ho acaben de veure clar. “Sé que seria millor per a mi, perquè fas cursos i estàs bé, però encara estic decidint si em vull quedar aquí o no”, insistia el Sahid. La conversa s’acaba a dos quarts de vuit del vespre, quan el Vilar avisa el seu company: “Ei, si no correm no arribem al sopar”, li recorda. És l’única activitat programada del dia: a les vuit, al menjador social.

stats