Els monuments públics podrien tenir drets d’imatge

BarcelonaLa Wikipedia podria haver d’esborrar milers de fotografies, fer una guia de viatges costaria més diners que ara, i fins i tot publicar a Facebook la foto d’un monument feta en un viatge turístic podria sortir car. Aquestes són algunes de les coses que poden acabar passant si, tal com es debatrà avui al Parlament Europeu, els monuments en llocs públics acaben tenint drets d’imatge.

En el ple d’avui es debat l’anomenada llibertat de panorama, és a dir, si els autors de monuments en llocs públics, o els seus representants, han de poder cobrar per l’ús comercial de les fotografies que se’n facin. I l’ús comercial, en aquest cas, s’entén en el sentit més ampli, com a mínim segons el defensor del text més restrictiu, l’eurodiputat francès Jean-Marie Cavada (ALDE).

L’informe, tal com arriba avui al Parlament, inclou una esmena de Cavada, aprovada en comissió, que reclama que l’ús comercial d’imatges i gravacions d’obres situades en llocs públics se supediti “sempre” a “una autorització prèvia dels autors o els seus representants”. Incloure en una guia aquesta fotografia de l’escultura Dona i ocell de Joan Miró podria implicar haver de pagar drets d’imatge als hereus de l’artista català. Cavada va publicar al seu blog personal el dia 26 de juny que els que s’oposen a la seva esmena en realitat ho fan “per permetre a monopolis dels Estats Units com Facebook o Wikimedia que s’escapin de pagar honoraris als creadors”.

El text de l’esmena i les intencions de Cavada són prou ambigües perquè no quedi clar, si prospera, qui hauria de pagar els drets de les imatges de monuments publicades en un perfil personal de Facebook. Però qui ha fet saltar la veu d’alarma a escala europea ha sigut, sobretot, la Wikipedia. Tal com explica David Parreño, portaveu de l’Amical Wikimedia -la fundació que impulsa la Viquipèdia-, l’enciclopèdia en línia hauria d’esborrar milers de fotografies si Cavada se’n sortís. És veritat que la Wikipedia no cobra per permetre llegir els articles, però les fotografies que els voluntaris hi publiquen són amb una llicència lliure que en permet l’ús comercial. “Ja no seria una enciclopèdia lliure, si les mantingués prohibint-ne l’ús comercial”, explica Parreño.

Alemanya o Itàlia?

La legislació espanyola actual permet la llibertat de panorama, és a dir, que les fotografies de monuments en llocs públics no han de pagar drets d’imatge. També és així a Alemanya i al Regne Unit, per exemple. França Itàlia i Grècia, en canvi, són molt més restrictius. L’esmena del liberal Cavada s’ha incorporat en un informe per “harmonitzar” els drets d’autor a Europa, i ho vol fer per la via més estricta. Tot i això s’ha trobat amb una oposició contundent: una campanya impulsada sobretot per la Wikipedia que ha inundat els eurodiputats amb milers de correus electrònics. S’hi han sumat associacions de periodistes, enginyers, del sector turístic i fotògrafs com Nico Trinkhaus, que ha aplegat gairebé mig milió de firmes a favor de la llibertat de panorama via Change.org.

Malgrat tot, és difícil que l’esmena de Cavada prosperi tal com va quedar en l’informe. De fet hi ha un acord entre els grups, inclòs el liberal, per fer-la caure. També hi ha la possibilitat que s’aprovi la contraesmena que ha presentat l’eurodiputada alemanya Marietje Schaake (ALDE), que garanteix “el dret a fer servir” les imatges d’obres situades en llocs públics. Però si finalment es retira l’esmena de Cavada i el text de l’informe no fa cap referència al dret de panorama, el debat es reprendrà a l’hivern. Segons Parreño, el conflicte “s’hauria tancat en fals”. L’informe que es vota avui és el pas previ a una directiva europea, que és la que acabarà definint una política comuna de drets d’autor. L’informe marcarà el precedent, però sense una postura clara tot continuarà obert.

De moment no hi ha cap eurodiputat català ni espanyol que s’hagi pronunciat a favor de les intencions de Cavada, i altres, com Josep Maria Terricabras (ERC) i Francesc Gambús (UDC), ho han fet en contra.

Fotògrafs en contra

El sector de fotògrafs professionals està indignat davant la possibilitat que hagin de pagar drets d’autor per fotografiar monuments que estiguin en espais públics. “Europa s’hauria d’harmonitzar en els aspectes positius, i no en ximpleries com aquestes”, assenyala Lluís Salom, secretari d’organització del Sindicat de la Imatge UPIFC. “A països com França ja ho apliquen, i és un lloc que ha deixat de ser capdavanter en la indústria fotogràfica mundial perquè als fotògrafs se’ls posen massa restriccions. No té cap sentit”, afegeix. Per a Salom, la proposta de llei és “absurda” i perjudicial per als fotògrafs, però també “per a la ciutadania en general, per al coneixement i per a la cultura”. Segons aquest professional, seria un “retrocés impensable” equiparar-se a França en aquest sentit.

Michele Curel, fotògrafa i membre de l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya, opina que aquesta nova normativa complicaria “encara més” el sector de la fotografia: “Repercutiria en els freelance, en els bancs d’imatges, en les guies turístiques, en els diaris...” Per a aquesta fotògrafa, la llei de panorames és una llei “que s’han tret de la màniga i que no té cap sentit”.