La mortalitat postoperatòria dels tumors digestius cau un 50% en una dècada
Salut subratlla que la millora és fruit de la reordenació de l'atenció oncològica que es va produir el 2012
BarcelonaEls malalts de càncer que moren fins a 30 dies després de ser operats d'un tumor digestiu -càncer d'esòfag, pàncrees, recte i metàstasi hepàtiques- han disminuït més d'un 50% a Catalunya en una dècada, sobretot després d'aplicar una instrucció el 2012 per reordenar l'atenció oncològica i concentrar-la en hospitals més preparats per tractar aquestes patologies.
Aquesta és una de les principals conclusions que han presenta el departament de Salut aquest dilluns en el marc dels informes de la Central de Resultats relatius el 2015. L'acte ha comptat amb la participació del director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), Toni Dedeu; la directora general de l'Àrea d'Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut), Cristina Nadal, i el president del Consell d'Administració de l'Aquas, Antoni Trilla.
"El resultat de les polítiques de reagrupació i concentració del tractament de patologies del càncer dóna bons resultats en el sentit que redueix molt la mortalitat", ha afirmat Nadal. Ha exemplificat que la cirurgia oncològica digestiva d'alta especialització en càncer d'esòfag s'ha concentrat en només 15 hospitals, fet que ha permès un descens del 75% de la mortalitat en aquesta patologia, que ha registrat la major reducció.
La caiguda de la mortalitat per metàstasi hepàtiques ha estat del 57%; del 54% per càncer de recte, i del 52% per càncer de pàncrees: "S'ha vist que el resultat de concentrar els serveis millora de manera ostensible els resultats i baixa la mortalitat de la població tractada per situacions molt crítiques", segons Dedeu.
Ara bé, sobre l'evolució de la mortalitat a 30 dies als hospitals del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública (Siscat) en malalties com l'ictus, l'infart i la fractura del coll de fèmur, entre d'altres, ha augmentat un 0,9%, un percentatge semblant a la de la resta de l'Estat.
"Aquest any és el primer del segle XXI en què mor més gent de la que neix", una situació que es va produir al segle passat dues vegades: el 1918 a causa de les defuncions de la grip espanyola i el 1939 al final de la Guerra Civil, ha exposat Erada, que ho ha atribuït a l'augment de l'envelliment i del descens d'immigrants, si bé són dades que s'han d'estudiar.
L'informe monogràfic sobre diabetis de la Central de Resultats també mostra que Catalunya té una taxa d'hospitalització per complicacions de la diabetis del 66,7, una de les més baixes en l'àmbit europeu, en comparació amb França, 173,6: Finlàndia, 152,1; Irlanda ,133; Regne Unit, 72,5, i Països Baixos, 68,8.
Segons Dedeu, "s'està treballant de manera molt holística", ja que intervenen molts nivells assistencials, fet que permet reduir els reingressos per complicacions, si bé Catalunya ha de millorar en la taxa d'obesitat en població infantil i reduir l'índex de tabaquisme, ha afegit el director de l'Aquas en relació amb els aspectes a millorar del sistema.
