Desapareguts: Si no els troben, la policia diu que “mai” tanca els expedients

Els Mossos classifiquen els desapareguts en quatre categories diferents

A la pregunta de què fan els Mossos d’Esquadra amb el més d’un centenar de persones desaparegudes a Catalunya que no s’han arribat a trobar, la primera resposta és que els casos “mai” es tanquen. Els expedients continuen oberts a la base de dades espanyola de persones desaparegudes i restes humanes sense identificar (PDyRH), que és compartida entre els cossos de seguretat de l’Estat i que recull tant els casos que s’han resolt com els que no. Però la policia no manté una línia d’investigació en tots els expedients pendents de tancar.

El cap de l’àrea d’investigació de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos, l’inspector Jordi Domènech, diu que els casos en què les persones van desaparèixer en una àrea concreta però no se n’ha localitzat el cos “no s’investiguen perquè se sap en quina zona són”, i les patrulles saben que encara s’han de trobar. En canvi, es continuen investigant les desaparicions sense causa aparent. “Són casos en què s’han comprovat els moviments bancaris, les dades telefòniques, els viatges... I s’han acabat les gestions que podíem fer. Però en qualsevol moment podem reactivar la investigació si les persones fan una acció, agafen un vol o ens arriba alguna informació”, diu Domènech.

De fet, els Mossos classifiquen les desaparicions en quatre categories diferents: les voluntàries, les no voluntàries, les que no tenen causa aparent i les criminals. Les voluntàries inclouen persones adultes que conscientment volen desaparèixer i són casos en què la policia no actua -només comprova que sigui així- excepte que tinguin una denúncia per abandonament de la família i desemparament, per un deute de diners, si pateixen una malaltia o una discapacitat o si volen suïcidar-se.

Amb les no voluntàries i les que no tenen causa aparent, els Mossos fan una difusió interna d’entrada per assegurar que els desapareguts no estiguin detinguts o hagin patit un accident i estiguin hospitalitzats. Si són persones que es poden haver perdut, desorientat o accidentat, els cossos d’emergències fan una recerca: en una zona forestal la dirigeixen els bombers; en una d’urbana, la policia. En canvi, si els desapareguts no han tornat a casa i no havien avisat de res el seu entorn, els Mossos fan una investigació per intentar esbrinar què ha passat i poder-los localitzar. En aquest punt els agents comencen a estudiar si les desaparicions poden ser criminals.

Estudiar l’entorn i les necessitats

“Des de la Unitat Central es miren les denúncies que entren al sistema i la unitat d’investigació de cada comissaria ens informa si detecten casos sense causa aparent que poden ser criminals. No és el mateix desaparèixer amb el mòbil i la cartera que deixar-los a casa, prendre medicaments, que siguin damunt la taula i que no hi hagi indicis de suïcidi. S’han d’estudiar l’entorn i les necessitats vitals, com posar-se en contacte amb algú o treure diners. Poden ser indicis de si són desaparicions criminals o accidentals”, explica Domènech. Si al final es valora que són criminals, l’objectiu dels Mossos és intentar aclarir si són homicidis, casos de tràfic de persones o detencions il·legals.

Si els desapareguts són fora de l’Estat, Domènech apunta la que ha d’actuar és la policia del país en qüestió i admet que els Mossos, més enllà de traspassar els casos i aportar la nova informació que tinguin, “perden el control”. L’inspector també diu que “és important” denunciar les desaparicions, perquè, segons la legislació civil, els terminis per considerar algú mort o absent es fixen en funció del temps que ha passat des que es va comunicar a la policia.