"El moviment 'hippie' va ser un bluf"

Com a sociòleg i persona que va viure de prop el moviment hippie , en els seus anys d'estudiant als Estats Units, quin balanç en fa?

Va ser un bluf. Un epifenomen sense la més mínima importància històrica. Als Estats Units va sorgir com un pretext per no anar a la Guerra del Vietnam i a Europa el moviment va tenir acceptació entre la classe mitja i petitburgesa com un pretext per anar de festa a Eivissa.

Però ideològicament van introduir valors nous a l'esquerra...

Jo sóc un progressista i a mi no em van convèncer. Què van fer els hippies aquí? Es van oposar a Franco? Van ajudar el Tercer Món? No, els hippies fugien d'estudi. Només porros i floretes. Narcisisme. Pot sonar reaccionari, però parlo des dels meus valors republicans i d'igualtat.

I el Maig francès?

Va ser una farsa, no hi va passar res. El moviment ahippiat dels estudiants francesos va acabar traït pel Partit Comunista. Amb els acords de Grenelle per pujar els sous a la classe obrera, el PCF va abandonar la vaga general i els va deixar amb el cul enlaire. És evident que el moviment hippie mai no ha estat de la classe obrera.

Però vostè va fer vida amb molts hippies a punts com Chicago o San Francisco.

Per això ho dic tot des de la tendresa. En el fons, els tinc simpatia. Malgrat el meu sarcasme, sé que les intencions que tenien eren bones. Molts d'ells es pensaven que estaven en revolució contra la generació burgesa, però crec que van equivocar l'estratègia.