ATAC TERRORISTA A CATALUNYA

Els múltiples amagatalls de la cèl·lula jihadista de Ripoll

El judici del 17-A posa el descobert llocs d’arreu de Catalunya

Quan un mosso d’esquadra va descriure la cèl·lula jihadista de Ripoll, va dir que es movia “de punta a punta” de Catalunya. El judici del 17-A a l’Audiència Nacional enfila la quarta setmana havent posat al descobert múltiples llocs d’arreu del país on els membres del grup terrorista van fer les compres per fabricar explosius o bé s’hi van establir. Alguns amagatalls deixen dubtes, però els vincles s’han aclarit més que les connexions internacionals, perquè a mesura que han declarat desenes de testimonis de la policia els interrogants dels possibles contactes a l’estranger han continuat oberts sense arribar enlloc.

El recorregut que han traçat els Mossos del pas de la cèl·lula per Catalunya comença l’octubre del 2016 a Gombrèn, un poble a prop de Ripoll on ocupaven una casa que feien servir com a primera base del grup. En la investigació posterior als atemptats de l’agost del 2017, la policia encara va trobar empremtes d’alguns terroristes en aquest domicili. Alguns veïns de Gombrèn es recordaven d’ells, sobretot d’un, a qui un dia van ajudar a treure la furgoneta d’un carreró on se li havia quedat encallada. D’allà la cèl·lula va retornar a Ripoll, on va llogar un pis poc abans de l’estiu del 2017 que va acollir la ideació del pla d’atemptar amb explosius a Barcelona i París: a la Sagrada Família, al Camp Nou i a la Torre Eiffel.

Ripoll no complia amb la discreció que volien els terroristes i per això van acabar poc després al xalet d’Alcanar, en una zona que alguns d’ells coneixien d’abans perquè hi havien treballat de temporers recollint fruita. Però l’estada al Ripollès va fer dubtar els Mossos, perquè durant la investigació van localitzar un mapa fet a mà amb cercles a Gombrèn, Sant Joan de les Abadesses, Vallfogona del Ripollès, Sant Salvador de Bianya i un encreuament de dues carreteres. A més, el supervivent d’Alcanar, ara acusat al judici, havia dit que l’imam Abdelbaki es-Satty amagava explosius o material per fabricar-los en un zulo a la muntanya i la policia ho va relacionar amb el mapa. Després de buscar als llocs encerclats i de no trobar explosius, els Mossos van veure que els municipis estaven units per la Ruta del Ferro. Però queda el misteri de per a què volien els camins.

Les compres del material per als explosius van des d’un supermercat a Sant Feliu de Guíxols, passant per diversos establiments a Tortosa i al Baix Ebre, fins a Vinaròs i Gurb. Els litres d’acetona els van adquirir sense problemes amb simples tiquets i només van tenir entrebancs amb el peròxid d’hidrogen: al final van utilitzar una documentació falsa -la identitat correspon a un altre dels acusats al judici-. Però en un intent de comprar peròxid van posar una adreça de Tarragona desconeguda.

Pel que fa a Gurb, a tocar de Vic, és una zona per on també va passar la cèl·lula, perquè un testimoni protegit va ubicar el tercer acusat al judici en un bar de Tona el dia abans del 17-A amb el conductor de la furgoneta a la Rambla. Una incògnita és com la documentació d’un dels terroristes va arribar a Canovelles, on es va localitzar mig any després dels atacs.

Al costat d’un pantà

En un altre extrem de Catalunya, a Sant Carles de la Ràpita, el grup hi va fer compres. No s’ha aclarit què feia allà aparcada la furgoneta d’Es-Satty, trobada després de l’explosió d’Alcanar i dels atemptats. Almenys unes hores abans d’actuar a Cambrils, els terroristes van ser en un restaurant abandonat al pantà de Riudecanyes. Van cremar la seva documentació al costat de begudes energètiques, ampolles d’alcohol, una catifa, una farmaciola de cotxe amb la qual van fer part dels cinturons d’explosius simulats i uns tiquets. Aquells dies també van anar al casino Las Vegas de Salou. Durant la investigació, una funcionària de Correus va explicar que havia portat cartes per a un dels terroristes a un domicili de Cambrils, però la policia no hi va trobar res i el seu testimoni es va descartar.

Mentrestant, els vincles internacionals van carregats de dubtes. En l’últim dia de la tercera setmana del judici es va entrar en la relació amb Bèlgica. Un guàrdia civil va ratificar, com se sabia, que Soliman Akaunchouh, president d’una comunitat belga amb una mesquita on Es-Satty volia treballar, deia que l’imam parlava amb els serveis secrets espanyols. Soliman és un testimoni de la pròxima sessió del judici.