BARCELONA
Societat 10/02/2019

La municipalització dels educadors de carrer s’ajorna al 2020

Els treballadors temen que Colau acabi el seu mandat sense haver-los integrat al personal municipal i que el pròxim govern se’n desdigui

Natàlia Vila
2 min
Un educador  de carrer treballant amb un jove en un hort.

BarcelonaLa cinquantena d’educadors de carrer que treballen amb joves a Barcelona hauran d’esperar un any més per passar a formar part de la plantilla de l’Ajuntament. Aquests treballadors -ara externalitzats a l’empresa Proges- demanen al consistori integrar-se al personal municipal amb un procés d’internalització, un tràmit que avui es tractarà en comissió per una pregunta de la CUP.

En qualsevol cas, sembla que aquest pas endavant (el debat en comissió és el previ per aprovar la iniciativa) no tindrà efectes immediats, tal com demanava el col·lectiu, perquè “els tràmits no són senzills” i el govern municipal no té cap intenció d’accelerar el procés. “La proposta dels representants dels Educadors a Partir del Carrer (EAPC) d’avançar la internalització i adequar les condicions salarials posteriorment no ha estat acceptada”, assegura una portaveu del consistori. D’aquesta manera, tot i que els tràmits avancen, el procés no es culminarà fins a l’any que ve. “Nosaltres insistim que legalment no és correcte tenir aquests treballadors externalitzats -assegura la portaveu de la CGT, Marga Olalla, que afegeix-: En les negociacions l’Ajuntament ha admès que són personal necessari i estructural i que, per tant, haurien de formar part de la plantilla i tenir un contracte indefinit”.

Incertesa

Fins avui, la cinquantena d’educadors de carrer que es dediquen a detectar possibles problemàtiques o necessitats entre els joves de Barcelona no tenien clara quina era la intenció del govern d’Ada Colau respecte a la seva situació. “Hem passat per moltes fases durant la negociació. Primer ens van fer la promesa, després es va anar ajornant per problemes amb els pressupostos i ara, tot i que semblava que hi havia bona predisposició, fa temps que estem bloquejats sense saber-ne el perquè”, explicava a l’ARA una de les treballadores d’aquest servei. Aquesta incertesa, que coincideix amb el final del primer mandat de Colau i la proximitat de les eleccions, ha fet que el col·lectiu es mobilitzi abans que el tema quedi “aparcat”. “De moment no hi ha un acord real -apunta Olalla-. La tinent d’alcalde Laia Ortiz ha incomplert la seva promesa i ara aquests treballadors estan fent assemblees per mobilitzar-se si cal i hi ha un preavís d’aturades”, assegura.

El temor d’aquests treballadors és que Colau acabi el seu mandat sense haver deixat assegurada la municipalització del servei i que el pròxim govern se’n desdigui. Fonts municipals asseguren que “això no hauria de passar si el text queda aprovat”, però tampoc saben assegurar si els progressos es podrien acabar desfent abans del 2020.

Aquesta no seria la primera municipalització que tira endavant l’executiu de Barcelona en Comú, ni tampoc la més gran. Des de 2015 Colau ha integrat serveis com l’atenció sanitària a domicili, els serveis d’atenció a dones víctimes de violència, les oficines d’atenció a l’habitatge, Betevé o el manteniment de l’arbrat. També ha fet apostes com la creació de Barcelona Energia o la remunicipalització de tres escoles bressol.

stats