PANDÈMIA

Els municipis reclamen més diners pel covid-19

Sánchez només els autoritza a gastar en despesa social un 6% dels 5.000 M€ del seu propi superàvit

La crisi del coronavirus no només ha posat a prova el sistema sanitari. També està posant en una situació límit alguns ajuntaments, que veuen que han de donar resposta a emergències socials i sanitàries sense tenir amb prou feines recursos addicionals. El govern espanyol va anunciar el 17 de març que els ajuntaments podrien utilitzar 300 milions corresponents al seu superàvit del 2019 per finançar polítiques socials de necessitats derivades del coronavirus. És només un 6% dels 5.000 milions de superàvit dels ajuntaments de tot l’Estat.

Per als ens locals, és una xifra clarament “insuficient”, segons denuncien tant la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) com la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). “En aquests moments, a conseqüència del coronavirus, la necessitat és imperiosa a tot l’Estat. El que demanem és llibertat absoluta perquè els municipis puguin fer ús del seu superàvit”, reclama la presidenta de l’entitat municipalista catalana, Olga Arnau. A més, subratlla, amb aquesta mesura “es creen greuges dins del territori” perquè hi ha ajuntaments que no van tenir superàvit. “Tots els ajuntaments, estiguin sanejats o no, estan abocats a una despesa extraordinària pel coronavirus”, avisa.

Primera porta per als ciutadans

Els ajuntaments s’han vist obligats a incrementar la despesa per reforçar l’atenció domiciliària de la gent gran pel tancament dels centres de dia, a reforçar l’atenció a persones sense sostre, a contractar més personal per l’elevat nombre de baixes pel coronavirus o a adquirir més material de prevenció del covid-19, per posar només alguns exemples. També per atendre les famílies més vulnerables. “Els ajuntaments són la primera porta on truquen els ciutadans quan tenen una emergència”, resumeix Arnau, que també és alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.

El govern de Pedro Sánchez va anunciar la mesura fa gairebé dues setmanes, però a hores d’ara encara no ha concretat als ajuntaments quants diners pot gastar cadascun. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, confirma que encara no saben quants diners tindran per a iniciatives socials. “Ara tots els esforços que fem estan destinats a frenar el creixement dels contagis i fer front a l’emergència sanitària. Quan arribin aquests diners i sapiguem quant és exactament per a Sabadell mirarem la destinació”, afirma.

Fonts del ministeri d’Hisenda asseguren que “s’està treballant per veure com s’articula la mesura” i avancen que és probable que els governs locals de les zones més afectades pel coronavirus disposin d’un percentatge més elevat. El consell de ministres que se celebrarà demà podria acabar de tancar aquests detalls, segons les mateixes fonts. Per a aquells ajuntaments que no han tingut superàvit el 2019, el govern central assegura que podran demanar diners del fons d’emergència social, dotat també amb 300 milions d’euros, dels quals prop del 15% són per a Catalunya.

Plou sobre mullat. Els ens locals són l’administració que més ha contribuït a reduir el dèficit públic de l’Estat: mentre l’administració central i els governs autonòmics gasten més del que ingressen i acostumen a desviar-se dels objectius, els ajuntaments -obligats per la llei- han hagut de sanejar els seus comptes. Fa anys que demanen que es flexibilitzi la regla de despesa de les corporacions locals, el límit màxim en què poden incrementar els seus pressupostos respecte a l’any anterior. Per al 2020 s’ha fixat en el 2,9%, una dècima més que el 2019. El seu dèficit es mantindrà en el 0%. Fonts d’Hisenda confirmen que, tot i el coronavirus, el govern central no preveu cap altra mesura de flexibilització de la regla de despesa per donar més marge als ajuntaments.

300 milions per a polítiques socials pel coronavirus

Atenció domiciliària

Els ajuntaments han hagut de reforçar l’atenció domiciliària de la gent gran i de les persones dependents davant el tancament dels centres de dia per evitar la propagació del covid-19. També han reforçat els serveis de teleassistència.

Professionals dels serveis socials

Les plantilles dels treballadors dels serveis socials s’han hagut d’ampliar i s’han hagut de substituir els que han resultat contagiats.

Persones sense llar

Davant la pandèmia i l’estat d’alarma, que prohibeix ser al carrer, els ajuntaments han centrat també esforços en les persones sense llar.

Famílies vulnerables

Una actuació prioritària és atendre les famílies vulnerables més afectades pel coronavirus.