Un policia nacional investigat per l’1-O a Girona diu que els manifestants portaven armes blanques

GironaPrimeres declaracions de sis agents de la Policia Nacional investigats pels delictes de danys, tortures i lesions per la seva actuació durant l'1-O a Girona. Segons ha detallat el portaveu del col·lectiu Dret de Defensa de Girona, Albert Carreras, els policies han explicat davant la jutge que van viure una "situació d'amenaça i de por, i que havien temut per la seva integritat física".

El primer en declarar ha estat un inspector que era el comandament de la unitat que va actuar al Col·legi Verd de Girona, entre altres centres. Segons Carreras, ha estat el que més s'ha esplaiat en la descripció de la situació que va viure i ha indicat que van sentir com els manifestants els amenaçaven amb posar "bombes sota les furgonetes", que els havien tirat "líquids que podien ser lleixiu o àcids" i que havia vist gent "amb objectes punxants".

Quan la jutge li ha preguntat quina classe d'objectes, ell ha assenyalat que eren "ganivets i navalles", que la gent no les treia enlaire però que havia vist perfectament com les portaven a la mà i que, per això, s'havia sentit amenaçat. Dels sis agents que han declarat avui, és l'únic que ha parlat d'armes blanques, mentre que la resta només han descrit amenaces i insults.

En aquest sentit, i segons el portaveu dels advocats, la jutge també els ha preguntat quines amenaces i quins insults havien rebut, i han dit que el que més greu els va saber és que els diguessin "espanyols". També han assegurat que els van insultar dient-los "fill de puta, marxeu d'aquí" o "sou forces d'ocupació", i que mai, malgrat tenir molts anys d'experiència, havien viscut "una situació de tanta violència, de tant d'odi i amb tant de menyspreu cap a ells".

Unes declaracions que es contradiuen amb les imatges i vídeos de l'actuació policial al Col·legi Verd, que no mostren cap persona amb navalles o ganivets.

Càrregues contra la població

Els agents investigats van actuar en diversos centres de Girona, però els interrogatoris s'han centrat en la seva actuació al Col·legi Verd. I, a diferència del que van declarar els responsables dels cossos policials al Tribunal Suprem en el judici de l'1-O, els agents han reconegut que havien carregat dues vegades contra els concentrats.

"Per tant, entenem que els comandaments que van declarar al Suprem o no sabien què havia passat o van faltar a la veritat en el seu testimoni", ha subratllat Carreras. De fet, un dels policies ha justificat que carreguessin perquè "portaven molta estona traient gent i estaven cansats".

Per als advocats, un dels aspectes clau d'aquestes primeres declaracions ha estat que han pogut comprovar que hi havia una cadena de comandament molt jerarquitzada i que "cap agent va actuar si no tenia ordres prèvies dels seus superiors". Així, tots han anat assenyalant que va ser el seu superior directe qui va donar les ordres de carregar, fins arribar al comandament, que "s'ha contradit en alguna ocasió": "En un primer moment ha dit que va ser el cap de nucli qui va donar les ordres, però després ha reconegut que la primera càrrega la va ordenar ell –i que va ser de baixa intensitat i ràpida–, i que la segona –més contundent– l'havia ordenat el cap de nucli".

A més, els agents han admès que van utilitzar mitjans de comunicació alternatius als oficials –i que per tant, no es van enregistar–, com ara un altre canal de ràdio i els telèfons mòbils. Els policies només han respost a les preguntes de l'advocat de l'Estat, la fiscalia i la jutge, i la titular del jutjat d'instrucció número 2 de Girona ha estat qui ha portat el pes dels interrogatoris, que han estat "exhaustius".

Pel que fa a per què es va actuar al Col·legi Verd –que és el centre on estudien les filles de Carles Puigdemont–, els agents han manifestat que no sabien on anaven fins que l'1 d'octubre, a les sis del matí, van rebre les instruccions del seu comandament. A banda, cap dels investigats ha parlat de la coordinació que havien de tenir amb els Mossos d'Esquadra, tal com recollia l'ordre judicial.

Les d'avui han estat les primeres sis declaracions de les 35 previstes de policies nacionals investigats en la querella que van interposar els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, que aplega més de 200 víctimes. Dilluns vinent està previst que passin per davant la jutge tres agents més dels 26 que estan citats fins al 22 de novembre. Faltarà també el testimoni de 13 guàrdies civils que van actuar a Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, inclòs l'agent que va tirar gas lacrimogen contra els manifestants.