Un policia veu indicis que el doctor Vela formava part de la trama de 'nens robats'

Una periodista diu que Vela li va confessar que va regalar un nadó a la mare d'Inés Madrigal

S'estreny el cercle al voltant del doctor Eduardo Vela. Un policia nacional ha declarat aquest dimarts en el primer judici que se celebra a Espanya per un cas de 'nens robats' que "tots els indicis apuntaven" que el doctor Eduardo Vela podria formar part de la trama. Segons ha afirmat el policia, Vela li va dir que en aquella època "cremaven" els llibres de registre: "Em va comentar que les adopcions tenien dues fases: una primera d'inicial en la qual es mantenia la història i una segona en la qual la llei vigent els obligava a destruir tots els historials", ha assenyalat.

L'Audiència Provincial de Madrid ha reprès aquest dimarts el judici contra Eduardo Vela, de 85 anys, per al qual la fiscal demana onze anys de presó pel suposat robatori d'un nadó a la seva mare biològica. Es tracta d'Inés Madrigal, que va néixer el 1969 a la Clínica San Ramón de Madrid i que va ser entregada, en contra la voluntat de la mare biològica, a un matrimoni que no podia tenir fills. El tribunal de la secció setena escoltarà al llarg d'aquesta sessió cinc testimonis i el judici quedarà vist per a sentència. 

El subinspector de Policia ha explicat que "tots els indicis apuntaven que hi havia una trama, de la qual el doctor Vela podria formar part, que primer feia servir mares solteres que eren en centres d'acollida i que no volien tenir fills per donar-los en adopció, però que després, quan se'ls va esgotar aquesta font, va començar a haver-hi altres casos com el de la Clínica San Ramón".

El testimoni de la periodista, clau

A banda del policia, també ha testificat una periodista francesa que va parlar amb el doctor Vela el desembre del 2013 per a un reportatge sobre 'nadons robats' i que va gravar amb càmera oculta l'entrevista. Aquesta testimoni ha recordat que el doctor Vela i la seva dona li van explicar que quan Inés Madrigal va néixer la van regalar al matrimoni format per Pablo Madrigal i Inés Pérez. Segons van explicar-li, el matrimoni "no va pagar res a canvi". El testimoni d'aquesta periodista és clau per sustentar l'acusació contra el metge ja jubilat, ja que la mare d'Inés Madrigal va morir fa uns anys.

A més, una amiga del matrimoni ha recordat durant el judici que Inés Pérez no podia tenir fills "tot i que li agradaven molt" els nens. En aquest sentit, ha explicat que va aconseguir el nadó a través d'un sacerdot que coneixia un metge, però ha assegurat que no recorda si es tracta del doctor Vela.

La delicada salut de Vela va fer que la segona sessió del judici s'hagués d'ajornar perquè va ingressar hores abans a urgències per marejos. Recentment, però, els forenses van determinar que el metge podia tornar a declarar.

En la seva declaració en la primera sessió va negar tots els delictes que se li imputen de sostracció de menors, suposició del part, falsedat documental i detenció il·legal. S'enfronta a 13 anys de presó. El seu advocat va al·legar en la vista oral que els delictes han prescrit.

El relat de la filla

La mare d'Inés va morir el desembre del 2016 amb 93 anys. El seu relat era fonamental, ja que sostenia que Vela li va regalar la seva filla. La dona va inscriure llavors la seva filla adoptiva al registre civil com si fos la seva filla, i Vela va firmar un document oficial d'un part que mai es va produir. En el judici no va reconèixer la seva rúbrica.

En la seva declaració davant del tribunal, Inés Madrigal va explicar el relat que sempre li narrava la seva mare adoptiva. El va sentir per primera vegada amb 18 anys. Era el 1987. "Em va dir que era la filla d'una senyora que no podia tenir-me", va recordar davant del tribunal.

No obstant això, ja amb vuit anys va començar a sospitar que hi havia alguna cosa estranya. "En aquella època els meus pares vivien a Los Molinos. Un dia la meva mare va arribar amb un nadó i la gent no l'havia vist embarassada. I ja saben que als pobles es parla", va dir.

Va passar el temps i un dia va explicar que a l'escola li deien "l'adoptada". "No sabia què era, això. I li vaig preguntar a la meva mare. A partir d'aquí vaig veure que hi havia alguna cosa estranya. No encaixava. És una intuïció que tenim la gent que som adoptats", va reconèixer.

"Van rebre una trucada telefònica a la lleteria del poble perquè eren els únics que tenien telèfon. Els van citar a la Clínica San Ramón perquè hi havia una nena de bona família embarassada i els donarien el nen", va apuntar. Segons va explicar, li van dir a la seva mare que no anés a la perruqueria i que fes veure que tenia símptomes d'embarassada.

Més continguts de