A la narcosala de la Mina hi ha un 427% més d’usuaris que fa 12 anys

L’alcalde de Sant Adrià reclama al Parlament més recursos i més agents per poder gestionar el barri

“L’endemà de l’operació antidroga al Raval, la sala de punció de la Mina tenia 100 usuaris més. És automàtic”. L’alcalde de Sant Adrià de Besòs, el socialista Joan Callau, va comparèixer ahir dijous en roda de premsa al Parlament i va llançar una bateria d’arguments per convèncer l’hemicicle que el barri de la Mina té unes “necessitats específiques” i, com a tal, necessita un tracte diferent que permeti que s’hi destinin més recursos. “La Mina no es pot convertir en l’espai on la ciutat de Barcelona expulsa molts dels seus problemes”, va afegir el diputat socialista Raül Moreno, que va ser l’encarregat de presentar la iniciativa parlamentària del partit.

La denúncia busca la “solidaritat” de tots els partits per aconseguir solucions per al barri de la Mina, que ha viscut un increment exponencial d’addictes els últims anys. La proposta de resolució per donar un tracte diferenciat a la Mina es votarà d’aquí tres mesos, aproximadament. Fins a aquell dia la realitat d’aquest barri de 10.324 habitants seguirà sent igual de dura.

182.000 xeringues el 2017

Les dades dels usuaris de la sala de venipunció del barri (l’espai on les persones addictes consumeixen droga) són esfereïdores: des del 2006 fins al 2018 el nombre d’usuaris ha passat de 741 a 3.909, és a dir, ha crescut un 427%, segons l’Ajuntament. La coordinadora de la sala de venipunció, Noemí González, confirma a l’ARA que “la pressió és desbordant” i que quan hi ha detencions a Barcelona i es precinten narcopisos “s’acaba notant a la Mina”. Per això reclamen més recursos per obrir més hores al dia, ja que l’horari actual (de deu del matí a vuit del vespre) és insuficient.

A les xifres dels usuaris de la sala de venipunció cal afegir-hi les persones que consumeixen als narcopisos, que també han proliferat al barri, tal com ha passat al centre de la capital catalana. En el mateix sentit, l’evolució del programa públic d’intercanvi de xeringues a Sant Adrià de Besòs (que té per objectiu reduir les possibilitats de contagi) ha passat de 55.896 xeringues lliurades el 2009 a 182.808 el 2017.

“No pot ser que un barri d’uns 10.200 habitants tingui més consum que tota la ciutat de Barcelona, amb més d’un milió i mig d’habitants”, denuncia Callau. Segons dades de l’Ajuntament, el 67,2% dels usuaris atesos a la sala de la Mina són barcelonins i només el 2,5% són de Sant Adrià mateix, mentre que la resta provenen d’altres municipis de l’entorn. “A Sant Adrià tenim la sensació que ja li està bé a tothom que aquestes coses es quedin totes aquí”, va recriminar el socialista.

“Combatre les drogues és difícil -va reconèixer ahir durant la seva exposició-, però comencem a treballar almenys per recuperar l’espai públic”. En aquest sentit, va lamentar que no hi hagi més presència policial al barri: “Treballem molt bé amb els Mossos, però són pocs”, va lamentar, i va proposar com a mesura una presència policial de 100 agents a la comissaria del barri.

Habitatge i ocupació

A banda del repunt en el consum de drogues, Callau també es va referir al problema de l’habitatge. Segons va explicar, al barri hi ha 643 pisos (el 4,4% del total del municipi) de lloguer social. 178 famílies de les 182 que tenen un contracte de lloguer dels habitatges propietat de l’Ajuntament reben ajudes, i el 82,4% paguen entre 5 i 150 euros al mes. No obstant això, les famílies tenen un deute pendent que puja a 2.226.000 euros el 2018. L’alcalde va assegurar que l’Ajuntament ha de fer un “esforç” econòmic perquè es continuïn prestant els serveis comunitaris a les finques, “perquè realment hi ha molta pobresa”.

L’Ajuntament, segons va dir, també es troba amb problemes per millorar les taxes d’ocupació a la Mina. “Costa trobar persones amb titulació -va explicar-. El problema el tenim amb les persones que no tenen cap mena d’estudis”. Un 27% de la població al barri no té estudis primaris, i l’absentisme escolar a secundària és del 76,9% (el 40% a primària).

“Quan semblava que la situació mostrava una tendència a la normalització, la crisi econòmica que va començar el 2008 va fer tornar a situacions d’anys enrere i va reproduir uns problemes que esdevenen crònics”, assevera l’escrit d’argumentació de la proposta parlamentària.

El mapa de la droga després d’enderrocar Can Tunis

El mapa de la droga va canviar a tota l’àrea metropolitana quan l’any 2004 l’ampliació del Port de Barcelona va obligar a enderrocar el nucli habitat de Can Tunis, conegut com el supermercat de la droga. Els camells i els drogoaddictes que hi havia en aquest barri van haver de buscar altres espais i la Mina va ser un dels escollits. Els veïns del Raval i de Nou Barris i, amb menys quantitat, d’altres zones de la ciutat, també van comprovar com els heroïnòmans, que semblaven una realitat de la dècada dels 80, tornaven a deambular pels seus carrers. El xoc que va suposar reconèixer socialment que l’heroïna seguia present va portar a la determinació política de crear les sales de venipunció, les narcosales, que redueixen el risc de contagi de malalties i també permeten cert control dels consumidors. A Barcelona se’n van obrir vuit -tot i l’oposició veïnal en alguns punts- i una altra a la Mina. Aquesta última atén més gent que les vuit de Barcelona juntes. El recent fenomen dels narcopisos, que ha afectat tant el Raval com la Mina, ha complicat encara més el control d’aquest greu problema.