'Nature' alerta que la situació política amenaça l'estatus de la ciència a Catalunya
Centres de recerca alerten dels efectes de la intervenció de les finances sobre el seu prestigi
BarcelonaEn un editorial titulat "Crisi catalana", la prestigiosa revista científica Nature alerta que el clima polític creat davant del referèndum de l’1-O amenaça l’estatus mundial aconseguit per la ciència que es fa a Catalunya i afegeix que, independentment de quin sigui el resultat final del procés, la incertesa política s’intensificarà. La revista adverteix que el bloqueig als pressupostos és una amenaça per als instituts i centres de recerca. "El moviment de Madrid de bloquejar els pressupostos d’organismes públics, inclosos centres d’investigació i universitats amenaça l’estatus de primer nivell mundial dels instituts que la regió ha construït", es pot llegir en l’article.
Centres de recerca, universitats i hospitals tenen els comptes bloquejats pel Ministeri d’Hisenda des del 21 de setembre ja que formen part de la llista de 297 empreses o fundacions que el ministeri d'Hisenda considera que podrien fer-se servir per fer pagaments relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre. Tots els pagaments que han de fer les institucions afectades han de ser aprovats abans pel ministeri. "Fins i tot els diners que hem rebut de la Unió Europea per recerca els hem de justificar pel mateix sistema", expliquen des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Vises que no funcionen, viatges a congressos que no s’han pogut fer, una sobrecàrrega de burocràcia per tramitar les factures i possibles endarreriments en el pagament a proveïdors són alguns dels efectes a curt termini. Però el més preocupant, alerten, són les conseqüències que això pot tenir sobre la reputació i el prestigi internacional dels centres. "Més que l’afectació real del dia a dia és el desprestigi que això suposa", reconeix Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IECC). Ells han hagut d’explicar a les institucions europees amb que tenen projectes científics en comú que hi ha "incertesa en els pagaments". "Ens afecta a l’hora de captar talent de fora, tenim molts projectes a Europa, i és un efecte a llarg termini", assegura una portaveu de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell). La intervenció dels comptes és per a l’investigador de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Pere-Joan Cardona, una "mesura sorprenent, arbitrària i un precedent llastimós". "És un abús impresentable i pot afectar la reputació dels centres. Aquí tenim moltes investigadors americans i europeus i és un precedent inquietant", admet aquest expert en tuberculosi que insisteix en què els fons de recerca no es fan servir per activitats que no estiguin relacionades amb la investigació.
Les universitats i centres de recerca catalanes consideren que el llistat del ministeri "atempta" contra la seva "honorabilitat" i alerten que aquest fet "posa en risc l’activitat acadèmica i de recerca, fins i tot quan aquesta és finançada amb recursos de la Unió Europea o amb fons privats". També creuen que pot "malmetre greument" el sistema universitari català. En un comunicat exigeixen a l’Estat que reverteixi aquestes mesures i expliquen també que comunicaran a les instàncies europees i internacionals les conseqüències que aquesta intervenció dels comptes pugui tenir.
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) recorda que la intervenció dels comptes "vulnera el principi d’autonomia universitària» i «posa en risc la seva activitat acadèmica i de recerca". A la UAB reconeixen que s’han endarrerit alguns pagaments i algun viatge a un congrés no s’ha pogut fer però que ja està en vies de solucionar-se. Investigadors contactats per aquest diari lamenten «la fiscalització extrema" a la que aquesta situació els sotmet. "Jo he fet una ordre de pagament a una empresa privada i està intranquil·la perquè no sap quan el ministeri aprovarà el pagament", explica un investigador del Vall Hebron Institut de Recerca (VHIR).
En defensa de l’1-O
Els hospitals també s’han posicionat en defensa del dret a votar. L’Hospital Germans Trias i Pujol va emetre ahir un comunicat "en defensa de la democràcia, la llibertat d’expressió i el dret a votar". També va rebutjar qualsevol acció que pugui impedir l’exercici d’aquests drets i va donar el seu suport al govern de la Generalitat. I l’Hospital de Bellvitge, a través de la seva junta clínica, va lamentar "la manca d’un debat democràtic" per resoldre "les legítimes reivindicacions" dels catalans i va defensar el dret dels catalans a "manifestar-se lliurement pel seu futur". També va mostrar la seva preocupació per l’impacte que les mesures d’intervenció econòmica "han tingut i poden tenir" en els serveis sanitaris i de recerca.
Els fons europeus
L'editorial de Nature remarca que una hipotètica Catalunya independent abandonaria automàticament la Unió Europea (UE) i el govern d'Espanya s'asseguraria que mai més tornés a ingressar a Europa, cosa que limitaria l'accés als fons d'investigació europeus. La revista afirma que, des de l'auge econòmic de finals dels anys noranta, Catalunya ha augmentat el seu joc científic amb la creació de nombrosos centres d'investigació d'alt nivell i una agència que recluta i paga els salaris dels millors investigadors. Cardona, però, assegura que els fons europeus "no corren perill" ja que en podrien gaudir igualment com a soci associat. Segons Ribas, només s’haurien de fer els tràmits per adherir-se a l’espai de recerca europeu. "Som un soci fiable en recerca", rebla Pere Joan Cardona. La revista també afirma que molts científics creuen que una "Catalunya independent podria canviar el panorama científic", entre d'altres coses, alliberant les universitats de lleis nacionals "antiquades i inflexibles".
