Els neandertals són els artistes més antics de la història
Les pintures rupestres de l'estat espanyol són 10.000 anys més antigues del que es pensava. Aquesta nova datació fa que els científics dubtin de si els seus autors van ser els Homo sapiens o els neandertals.
BARCELONA.Les tècniques de datació avancen i es trenquen algunes de les idees acceptades sobre els nostres orígens com a humans i sobre la nostra cultura. Ara un equip de científics acaba de determinar que les pintures d'onze coves de Cantàbria i d'Astúries, entre les quals hi ha les d'Altamira, El Castillo i Tito Bustillo, són 10.000 anys més antigues del que es pensava en un primer moment. I això posa sobre la taula preguntes fonamentals per entendre la història.
La nova datació situa el rellotge dels nostres orígens en el moment en què convivien Homo sapiens i neandertals, fa uns 40.000 anys. Fins ara es pensava que les pintures eren la manera com els humans moderns decoraven les coves on vivien. Però si són més antigues, és probable que els neandertals també en fossin autors i, per tant, hi ha la possibilitat que siguin els primers artistes de la història.
"Sabem que els neandertals també tenien una cultura simbòlica", expressa Joao Zilhao, investigador de la Universitat de Barcelona (UB) que ha participat en l'estudi que publica la revista Science . "Per tant, no seria estrany que també fossin els primers artistes de les cavernes", afegeix Zilhao.
La capacitat de crear art i concebre símbols es considera un gran avenç cognitiu, un gran salt en l'evolució humana. Per tant, si aquesta nova datació s'acaba donant per vàlida amb altres proves científiques, significaria que en l'arbre evolutiu de la humanitat hi ha habilitats cognitives que van aparèixer abans del que es pensava. Segons Alistair Pike, de la Universitat de Bristol, la troballa mostra que la tradició de decorar les coves amb pigments de colors va començar a Europa fa més de 40.000 anys. Els científics, però, no acaben de posicionar-se clarament sobre l'autoria i prefereixen plantejar la possibilitat de diferents escenaris.
Una tècnica més respectuosa
"Pot ser que els Homo sapiens , quan van arribar a Europa, ja fessin aquest tipus de representacions", apunta l'especialista de la Universitat de Bristol. "Com que competien pels recursos amb els neandertals, podria haver estat la innovació cultural, incloent-hi la capacitat de plasmar escenes de caça, per exemple, el que els va donar avantatges. També pot ser que els neandertals ja pintessin abans que ells arribessin. Això seria una troballa fantàstica, ja que voldria dir que eren més hàbils amb les mans del que es pensava, però cal trobar-ne més evidències", explica Pike. Els resultats mostren que l'art rupestre de la península Ibèrica no es limita a l'últim paleolític superior sinó que aniria més enrere. Així ho argumenta, per exemple, l'investigador de la UB Joao Zilhao.
Els investigadors han aplicat una nova tècnica en què es fa servir urani per datar els dipòsits de calcita formats en contacte amb les pintures rupestres. Aquest mètode, que ja s'aplica en geologia, seria més eficaç que el del carboni 14. A més, és molt més respectuós, ja que amb 10 mil·ligrams de mostra ja n'hi ha prou per obtenir resultats. En el projecte hi han participat investigadors d'Anglaterra, de Portugal i d'Espanya, entre ells investigadors de la Universitat de Barcelona. També és menys destructiu que la datació amb radiocarboni.
Les pintures més antigues són les de les coves prehistòriques d'El Castillo, a Cantàbria, cosa que les converteix en les més antigues d'Europa. S'hi troben unes empremtes de mans que, segons les datacions dels científics, tenen 40.800 anys i que podrien ser de neandertals. N'hi ha d'altres una mica més modernes, de fa 37.000 anys.
