DANSA-TEATRE
Societat 21/01/2011

Els nens de Pina Bausch

La companyia de Pina Bausch inaugura avui una sala que porta el nom de la ballarina i coreògrafa alemanya amb una obra en què dóna la paraula a un grup de 26 joves a partir de 14 anys.

Andreu Gomila
3 min
Els ballarins provenen d'escoles de Wuppertal, reclutats per reinventar la peça.

Barcelona.Cada vegada que arriba una producció del Tanztheater Wuppertal no podem fer altra cosa que agenollar-nos. I si, a sobre, ho fa una peça tan emblemàtica de la coreògrafa i ballarina alemanya, Kontakthof , no podem fer res més que acudir en massa allà on la fan, el Mercat de les Flors, espai que, per cert, va inaugurar la companyia de Pina Bausch ara fa poc més de 25 anys. De fet, el més impressionant d'aquesta peça és tot el treball que la inventora de la dansa-teatre va fer per reinventar-la. La va crear el 1978 amb els seus ballarins, la va reinventar l'any 2000 amb "senyores i senyors de més de 65 anys" i el 2008 va tornar a donar la volta al mitjó buscant 26 adolescents de les escoles de Wuppertal (ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia) per interpretar-la. El resultat són tres hores d'emoció.

Bénédicte Billiet, des del 1985 a la companyia i ara directora d'assaigs i responsable de posar en solfa aquest muntatge, ens explica que van trobar fins a 350 nois i noies de més de 14 anys interessats en el projecte. Els van mostrar petites parts de la coreografia i els van donar llibertat per expressar les seves emocions. De tots els aspirants prop de 30 van ser seleccionats i ja fa més de dos anys que volten pel món. Billiet, que ha vist Kontakthof en totes les seves variants, diu que la principal diferència entre la peça original i la que ara tenen en repertori és l'espontaneïtat dels ballarins i "la manera com utilitzen el seu cos". No és ni millor ni pitjor, és totalment diferent.

El muntatge -que fa servir música de Charlie Chaplin, Anton Karas, Juan Llossas, Nino Rota i Jean Sibelius, entre d'altres- s'explica a través del mateix títol, Kontakthof (lloc de trobada). "Els intèrprets es troben en una sala tancada, un pati interior, on els adolescents es reuneixen, i expressen la seva tendresa, la violència, s'accepten i es rebutgen", matisa Billiet. La peça és, afegeix la directora d'assaigs del Tanztheater Wuppertal, "una petita anàlisi del contacte humà", on s'exploren els desitjos, l'amor i la tendresa que hi ha dins de tots nosaltres. "La recerca de la tendresa és l'objectiu de l'obra artística de Pina Bausch", indica Billiet.

Emocions físiques

Als nois, creu la ballarina, els ha ajudat força l'experiència de participar en aquest muntatge. "Tots es trobaven en aquell moment de la pubertat en què no saben expressar-se i els vam ensenyar a canalitzar les seves emocions físiques, a obrir-se als altres", assenyala Billiet. És una peça que segurament no ajuda a millorar els joves, però sí que fa que es coneguin millor, que visquin des de dins diferents experiències tan simples com la felicitat o la tristesa.

Els barcelonins hem gaudit d'uns últims anys en què la presència de la companyia de Pina Bausch ha sovintejat força la cartellera. Fa només uns mesos, al setembre, el Liceu va oferir Iphigenie auf Tauris , dansa-òpera, i amb la ballarina encara viva, el 2008, va recuperar un altre dels seus muntatge emblemàtics, Café Müller , on ella mateixa ballava i feia estremir el públic. Billiet, no obstant, deixa clar que Kontakthof és una cosa totalment diferent del que hem vist en els últims temps, que té "la seva pròpia identitat", potser perquè es tracta d'un experiment sociològic força reeixit.

L'aterratge del Tanztheater Wuppertal al Mercat de les Flors coincideix amb la inauguració, avui, de la sala Pina Bausch, un espai per a obres de petit format i assaigs que els permetrà oferir un lloc adient als ballarins per escalfar o per mostrar aquelles perles no pensades per al gran públic. Tot un èxit -el de la modernització del Mercat- de la gestió de Francesc Casadesús, que amb un pressupost curt ha tornat a posar Barcelona en el mapa de la dansa europea gràcies a l'esperit de risc i de transgressió que, per exemple, va marcar la carrera de Pina Bausch.

stats