PANDÈMIA
Societat 24/07/2020

Els nens petits contagien menys

Els estudiants d’entre 10 i 19 anys, en canvi, poden contagiar el virus com els adults

APOORVA MANDAVILLI, The New York Times
4 min
Una mare aquesta setmana a Barcelona amb el seu fill en braços.

Nova YorkEn l’aferrissat debat sobre la reobertura de les escoles, una de les qüestions més candents és si els nens transmeten el virus i -en aquest cas- amb quin grau d’intensitat. Un nou estudi fet a gran escala a Corea del Sud ofereix una resposta clara: els nens de menys de deu anys transmeten el virus amb molta menys freqüència que els adults, però el risc no és zero. I els que tenen entre 10 i 19 anys són tan capaços de propagar el virus com els adults, si no més.

“Diria que teníem la sensació que els nanos no es contagien, o com a mínim no tant com els adults, i que, per tant, són un grup de població protegit per una bombolla”, diu Michael Osterholm, expert en malalties infeccioses de la Universitat de Minnesota: “Hi haurà transmissió. Hem d’acceptar-ho ara i tenir-ho en compte quan fem plans”.

El paper dels més petits

Diversos estudis europeus i asiàtics apunten que els nens petits són menys propensos a infectar-se i a propagar el virus. Però, segons el doctor Ashish Jha, director del Global Health Institute de Harvard, la majoria d’aquests treballs s’han fet a petita escala i contenen errors. El nou estudi “està molt ben fet, és sistemàtic i es basa en una àmplia mostra de població”, afirma el doctor Jha. “És un dels millors estudis que s’han fet sobre aquest tema”. Altres experts també han elogiat l’abast i el rigor de l’anàlisi.

Els investigadors sud-coreans van identificar les primeres 5.706 persones que van notificar símptomes de covid-19 en el context familiar entre el 20 de gener i el 27 de març, quan es van tancar les escoles, i després van localitzar els 59.073 contactes d’aquests “casos índex”. Van fer proves a tots els contactes dels pacients dins del context familiar, tant si tenien símptomes com si no, però, pel que fa als contactes de fora de la família, només van fer proves als simptomàtics.

El primer d’una família que desenvolupa símptomes no és sempre el primer que ha contret el covid-19, i això és una limitació que els autors de l’estudi reconeixen. Com que els menors també són menys propensos que els adults a tenir símptomes, l’estudi podria haver subestimat el nombre de nens que van desfermar la cadena de transmissió dins de la seva família. Tot i això, els experts diuen que el plantejament de la investigació és correcte.

Segons altres estudis, els nens de menys de deu anys són aproximadament un 50% menys propensos a transmetre el virus que els adults. Això potser es deu al fet que generalment els nens exhalen menys aire -i, per tant, menys aire carregat de virus- o que aquest aire l’exhalen més a prop del terra, per la qual cosa és menys probable que els adults l’inhalin.

Tot i així, tal com adverteixen els autors de l’estudi, quan es reobrin les escoles pot pujar el nombre de noves infeccions desencadenades per menors. Altres estudis també apunten que l’elevat nombre de contactes dels alumnes, que interaccionen amb molt companys de l’escola durant bona part del dia, pot contrarestar aquest risc més baix d’infectar els altres.

Com que els investigadors només van rastrejar els contactes dels nens que es trobaven malament, encara no se sap del cert la capacitat de transmissió del virus que tenen els menors asimptomàtics. Com diu Caitlin Rivers, epidemiòloga de la Bloomberg School of Public Health de la Universitat Johns Hopkins: “Crec que mai s’ha dubtat que els nens simptomàtics siguin contagiosos. Les preguntes sobre el paper dels menors se centren més aviat en la capacitat de contagiar o no dels nens asimptomàtics”.

La doctora Rivers és membre de l’equip científic que va recomanar que, sempre que fos possible, es tornessin a obrir les escoles per a nens amb discapacitats i per als de primària, perquè aquests grups tenen més problemes amb l’aprenentatge en línia. Rivers afirma que el nou estudi no altera aquesta recomanació.

El cas de l’educació secundària

L’estudi és més preocupant pel que fa als alumnes de secundària: sembla que aquest grup té més capacitat que els adults d’infectar els altres. De tota manera, alguns experts diuen que aquesta conclusió podria ser fruit d’una casualitat o el resultat de la conducta típica d’aquesta franja d’edat. Aquests nens o adolescents solen ser tan alts com els adults, però els seus hàbits poden ser tan poc higiènics com els dels petits. També és possible que hagin tingut més oportunitats de socialitzar amb veïns de la mateixa edat als barris de gratacels de Corea del Sud.

Osterholm i altres experts afirmen que les escoles s’han de preparar per a l’aparició d’infeccions. A més d’aplicar mesures de distanciament físic, rentat de mans i ús de mascaretes, les escoles també han de decidir quan i com s’han de fer proves als alumnes i al personal, quan i durant quants dies han de demanar a la gent que s’aïlli i quan han de prendre la decisió de tancar i reobrir les escoles.

Però el desafiament que tenen al davant és enorme perquè, segons els experts, ara com ara les proves que demostrin la transmissió del virus a les escoles estan lluny de ser concloents. Tal com explica Jeffrey Shaman, epidemiòleg de la Mailman School of Public Health de la Universitat de Columbia, a Nova York, “tot i que el nou estudi no ens dona unes respostes concloents, indica que les escoles poden fer pujar els nivells de circulació comunitària del virus”. Al mateix temps, però, afegeix que és important que els nens no perdin uns anys fonamentals per a l’educació i la socialització. Les autoritats educatives tenen ara la tasca ben poc envejable de triar entre aquestes opcions: “És difícil trobar l’equilibri adequat”.

Traducció Lídia Fernández

Copyright The New York Times

stats