“Quan passi la crisi, les netejadores continuarem sent invisibles?”

GironaEn primera línia de la lluita contra el coronavirus, el personal dels hospitals i CAPs ha jugat un paper fonamental. Però no només metges, infermeres i zeladors. També el personal d’administració i, sobretot, el de neteja: les netejadores eren les encarregades d’esborrar el rastre del virus de tots els racons dels centres per evitar que encara es propagués més. I, tot i que tenen el mateix risc que els seus companys d’hospital, els netejadors no cobren cap plus de perillositat ni estan inclosos en els col·lectius d’alt risc i, per tant, no és obligatori que els facin proves PCR per saber si s’han contagiat. Els centres hospitalaris tenen contractades empreses especialitzades i, en molts casos, s’han trobat que es passaven la pilota i no estava clar qui havia de facilitar el material de protecció i els tests, si la companyia o l’hospital.

“A Can Ruti, després de denunciar-ho, l’hospital va fer proves a tot el personal de neteja. Però a Bellvitge o la Vall d’Hebron les ha fet l’empresa. I em sembla una barbaritat que sigui l’empresa qui les hagi de fer, hauria de ser el CatSalut”, critica la secretària general de la federació de construcció i serveis de CCOO, Aurora Huerga, que també afegeix: “Una cosa és externalitzar el servei i una altra externalitzar la responsabilitat. Això és inadmissible”. Huerga subratlla que la pandèmia ha posat de manifest que són un sector “imprescindible”: “Sense una neteja en condicions, el covid hauria sigut molt pitjor”. Per això reclama que tot el personal de neteja dels hospitals i CAPs cobri un plus de perillositat, com el que rep el personal sanitari. “Els metges o infermeres són a l’habitació entre 5 i 30 minuts. Però nosaltres tardem una hora i mitja a netejar-les i hem de treure tot el que deixa el pacient: ja sigui sang o excrements. Estem contínuament exposades”, recalca la netejadora de l’Hospital Santa Caterina de Salt Esther Gutiérrez.

Al principi de la pandèmia els protocols de seguretat van canviar diverses vegades i no estaven clares les mesures que havien de seguir. “S’han viscut situacions molt greus. Moltes treballadores han tingut por i angoixa i ens han trucat plorant”, reconeix Huerga. “Al principi no sabíem ben bé com ens havíem de protegir. I moltes es van contagiar i després els ha costat tornar, perquè patien”, afegeix Gutiérrez. La també netejadora de l’Hospital de Figueres i delegada de la UGT Charo Marín relata una experiència semblant: “Fa por, perquè veus que fins i tot infermeres i metges tenen por”. I, com la resta de personal sanitari, també van patir falta de material: “Si no hi havia EPIs per a les infermeres, encara menys per a nosaltres. Però tant l’empresa com l’hospital i el personal ens van ajudar molt i van estar pendents de nosaltres”, asseguren Gutiérrez i Marín, que treballen per a Ingest i Emporhotel, respectivament. No obstant això, no totes les companyies de neteja, segons Huerga, han proporcionat material i molts treballadors han hagut “d’improvisar EPIs amb bosses d’escombraries”.

Falta de personal

Un altre maldecap per a les empreses especialitzades durant el pic de la pandèmia va ser la contractació de personal. Van haver d’augmentar les plantilles en un temps rècord i els costava trobar candidats, perquè molts preferien no treballar per no exposar-se al virus. “Molta gent que deia que necessitava molt la feina i que havien signat el contracte, quan veien el panorama i la feina que s’havia de fer, marxaven a casa perquè no podien”, explica la netejadora del Santa Caterina. Ella reconeix que durant la crisi s’ha sentit molt estimada pel personal de l’hospital, però no pels governants: “No ens han cuidat: ni ens consideren personal sanitari ni tenen en consideració el nostre paper fonamental en aquesta crisi”. Per això la delegada de CCOO es pregunta: “Quan passi la pandèmia, les netejadores continuarem sent invisibles?”