Publicitat
Publicitat

Si no saps què és el Camp Nou o no coneixes Belén Esteban també pots ser espanyol

L'Audiència Nacional corregeix el ministeri de Justícia, que no havia concedit la nacionalitat a un marroquí que no sabia coses com aquestes

L'Audiència Nacional ha reconegut la nacionalitat espanyola a D. Rodrigo, un ciutadà d'origen marroquí a qui el ministeri de Justícia la va denegar perquè considerava que no s'havia integrat en la societat per no saber com es deia l'estadi del Barça (Camp Nou), qui era la famosa televisiva que va estar casada amb un torero (Belén Esteban) o el nom de la llavors princesa d'Astúries (Letícia Ortiz).

Tal com recull la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, D. Rodrigo resideix legalment a Espanya des del 1999 i domina el castellà. En el seu expedient hi consten 11 anys, 6 mesos i 13 dies cotitzats en la Seguretat Social, quatre declaracions de la renda (2009-2012) i dos cursos de formació amb "informes favorables quant a l'esforç d'integració" que porten el segell del govern de Navarra, on resideix, encara que la seva dona i els seus fills viuen al Marroc.

No obstant això, no va saber respondre a 17 de les 31 preguntes que li van formular sobre cultura i societat espanyoles en l'examen d'integració, com ara "quin personatge televisiu va mantenir una relació amb un conegut torero, què són determinats noms amb els quals es coneixen jocs de cartes, com es diu l'estadi de futbol del FC Barcelona, o quin torero va morir tràgicament".

El jutge que li va denegar la nacionalitat va argumentar que D. Rodrigo havia demostrat "no estar al corrent de qüestions bàsiques d'aquest país, no tant per encertar o no encertar un nombre determinat de qüestions, com per l'escàs nombre d'encerts, i entre les no encertades, qüestions realment bàsiques del país a la nacionalitat del qual es pretén accedir".

Per contra, l'Audiència Nacional diu en relació a aquests errors que són "anecdòtics" i que "difícilment es podria justificar basant-se en ells la falta d'integració". Tot i això, reconeix que va haver-n'hi unes altres de "no tan anecdòtiques", com "la correcta qualificació del sistema polític, la dinastia reial, el nom de la princesa d'Astúries, el nom de l'alcalde del seu municipi, el dia de la festa nacional i del patró de Navarra, i la identificació de determinats esportistes de fama internacional".

Amb tot, entén que "sí que es respon correctament a 14 de 31 preguntes, encertant-ne algunes de clarament indicadores d'una implicació en la realitat del país en el qual es viu, com el nom del president de Navarra, quines són les comunitats autònomes formades per illes, qui era Goya o qui era el dictador que va governar Espanya entre el 1939 i el 1975.

Així, segons l'Audiència, queda "relativitzada" la posició del jutge que li va denegar la nacionalitat en contrastar els encerts i les errades i es dóna per acreditada "una integració sobre la base d'un coneixement institucional suficient".

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de

Visibilitzant l'assetjament sexual
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT