El nombre d'homicidis a tot el món supera el de morts en guerres el 2017

L'ONUDD assenyala la violència a l'Amèrica Llatina com a responsable de l'augment de les morts

Més de 450.000 persones van ser víctimes d'homicidis el 2017. La xifra supera la de morts en guerres el mateix any. L'Amèrica Llatina és la zona més perillosa i la desigualtat, el crim organitzat i el masclisme en són les principals causes. Aquest és el panorama que dibuixa l'Estudi Mundial sobre Homicidis publicat avui a Viena per l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (OUNDD).

L'ONU compara la xifra del 2017 amb la del 1992 i conclou que, tot i que el nombre de morts ha crescut un 17%, s'ha produït un descens de la taxa d'homicidis (la quantitat de víctimes per cada 100.000 habitants) a causa de l'augment de la població. Així doncs, dels 7,2 homicidis per cada 100.000 persones del 1992 es va passar, el 2017, a 6,1. Disminueix, en termes generals, el risc a morir per aquesta raó.

"En termes d'una tendència de molt llarga durada, estem en les dècades més pacífiques", ha explicat a Efe, que recull la notícia, Angela Me, una de les coordinadores de l'informe. No obstant, en aquesta tendència general, des del 2015 s'ha detectat una lleu pujada per primera vegada després de dècades de baixada.

El repunt assenyala l'Amèrica Llatina, la regió amb la taxa més alta i l'única on puja. Especialment en països com el Brasil i Mèxic, el pes demogràfic dels quals influeix en la taxa de tot el continent. Contràriament, l'organització de les dades per subregions indica que les taxes més baixes (un homicidi per cada 100.000 habitants l'any) es troben a l'Europa Occidental, a l'est d'Àsia, a Austràlia i a Nova Zelanda.

"Els països amb una marcada desigualtat en els ingressos tenen més probabilitats de tenir una taxa d'homicidis més elevada que aquells on les bretxes són més petites", resumeix l'informe. De fet, l'ONUDD destaca que si el creixement econòmic no es reparteix equitativament a la societat, la violència pot créixer. Tot i això, matisa Angela Me, si bé el factor socioeconòmic pot explicar les diferències en taxes d'homicidis, a l'Amèrica Llatina no sempre es compleix aquesta correlació.

"La interpretació és que hi ha un component que altres regions no tenen, que és el crim organitzat i les bandes", indica Me, que afegeix a l'equació l'estès ús d'armes de foc, molt més habitual que en altres llocs del món. En definitiva, en països com Hondures, el Salvador o Veneçuela les taxes d'homicidis són molt més altes que el que correspondria pel seu desenvolupament socioeconòmic.

Més enllà d'això, l'ONUDD destaca també l'impacte del crim organitzat (responsable del 19% de tots els homicidis del 2017; gairebé un milió de persones), dedica un capítol sencer als crims masclistes (manifestant que tot i que les dones suposen només el 20% de totes les víctimes d'homicidis, són la immensa majoria quant a crims de parella) i apunta la relació entre la crisi climàtica –problemes mediambientals en general– i la revifada de la violència, especialment per la falta de recursos com l'aigua o la terra cultivable.