Societat 14/03/2017

Només 3 de cada 10 euros dels contractes municipals van a parar a empreses socials

Les entitats del tercer sector qüestionen que es prioritzi més l'oferta econòmica que la qualitat del projecte i l'experiència

Elena Freixa/montse Riart
2 min
Només 3 de cada 10 euros dels contractes municipals van a parar a empreses socials

BarcelonaUn informe de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya alerta que només 3 de cada 10 euros dels contractes municipals van a parar a empreses socials. La majoria de consistoris i empreses municipals continuen adjudicant la majoria dels serveis a empreses mercantils. Les entitats denuncien que juguen amb desavantatge a l'hora d'accedir a les ofertes i critiquen que el sector públic municipal prioritzi més l'oferta econòmica que la qualitat del projecte i l'experiència.

L'estudi analitza 113 contractes de serveis socials adjudicats entre gener i juny del 2016 a les 5 ciutats més poblades de Catalunya i 3 capitals de província: Barcelona, Badalona, Girona, Lleida, Tarragona, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Terrassa. Un 59,3% de les adjudicacions se les van emportar empreses mercantils, mentre que les entitats socials només van aconseguir un 39% dels contractes municipals.

Un 75% del finançament de les entitats del tercer sector prové de les aportacions del sector públic, però només un 25% d'aquest capital s'aconsegueix mitjançant contractes d'entitats públiques. Per això el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, destacava "la importància" de continuar treballant per millorar la contractació municipal de serveis socials a les entitats del tercer sector: "Cal una contractació pública més responsable, amb criteris d'equitat i defensa d'un determinat model econòmic no lucratiu", ha defensat Illa.

Els contractes més sucosos, per a empreses privades

Segons el coordinador de l'estudi, el director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), Ricard Gomà, "les empreses mercantils no només es queden la majoria dels contractes sinó els de més quantia". Les adjudicacions de més volum econòmic dels ajuntaments i empreses municipals analitzades en l'estudi van anar a parar al sector privat. Així, dels contractes analitzats en l'estudi, que sumaven 296,2 milions d'euros, només 85 milions van adjudicar-se a entitats socials, mentre que les empreses mercantils es van emportar la part més gran del pastís: més de 209 milions d'euros, un 70,6% del capital municipal adjudicat.

L'informe evidencia que la majoria d'ajuntaments i empreses municipals analitzats prioritzen l'oferta econòmica per sobre de la valoració tècnica o l'experiència de les entitats a l'hora d'adjudicar els contractes. Les entitats asseguren que, a la pràctica, això acaba afectant negativament "la qualitat del servei d'atenció a les persones". Segons Illa, "en el cas de serveis a les persones no es pot concórrer en lliure competència, s'ha de prioritzar l'oferta de les entitats del tercer sector per assegurar la qualitat".

Segons l'estudi tampoc es té prou en compte la solvència social de les candidates a l'hora d'adjudicar un contracte o el criteri de la innovació dels seus projectes. Gomà ha destacat "la presencia encara mínima dels elements de solvència social i innovació". L'informe també denuncia l'heterogeneïtat dels contractes i els plecs de clàusules que surten a concurs, fins i tot dins d'un mateix municipi, i conclou que les condicions estan "lluny de situar-se en coordenades satisfactòries".

Les entitats intentaran establir ponts de contacte amb els consistoris analitzats per millorar la situació i conscienciar-los de la necessitat de treballar conjuntament en els criteris de contractació pública de serveis per a les persones.

stats