Preocupació per la falta de notícies de la sonda europea que havia de buscar vida a Mart

L'Agència Espacial Europea perd la comunicació amb una de les sondes que protagonitzaven una de les missions més ambicioses dels últims anys

L' Agència Espacial Europea (ESA) investiga què ha pogut passar amb la sonda Schiaparelli, una de les protagonistes de la missió espacial més important dels últims anys: la recerca de vida extraterrestre a Mart. Els científics no saben encara si el mòdul ha aterrat amb èxit al planeta vermell, ja que hi han perdut la comunicació.

El  projecte ExoMars –que l'ESA desenvolupa juntament amb l'agència russa Roscosmos– tenia una doble missió. D'una banda havia d' esbrinar si Mart acull o ha acollit vida en algun moment, i de l'altra, comprovar la fiabilitat de la tecnologia ideada a Europa per aterrar a la superfície de Mart, una maniobra molt complexa que obliga a suportar temperatures extremes durant els 6 minuts que dura el descens.

L' Orbitador de Gasos Traça (TGO) i el mòdul Schiaparelli havien d'acompanyar el vehicle de la NASA Curiosity, que va aterrar sobre la superfície marciana l'agost del 2012. La missió va començar amb èxit: el Schiaparelli es va separar del TGO a 900.000 km de distància del Planeta Vermell i es va activar poques hores abans d'entrar a l'atmosfera de Mart. La idea era que el TGO es mantingués uns mesos a l'òrbita marciana i mesurés les concentracions de metà –un gas que a la Terra indica la presència de vida. 

Però la confirmació de l'aterratge de la sonda encara no ha arribat. Els científics saben que el TGO s'ha situat amb èxit en l'òrbita de Mart però han perdut la comunicació amb el Schiaparelli. "Encara no es pot dir si la nau ha sobreviscut o no" i s'està intentant restablir la comunicació, ha explicat a Efe aquest dijous el director del departament d'enginyeria de sistemes de terra de l'ESA, Juan Miró. En roda de premsa, el director de la divisió de missions solars de l'agència, Andrea Accomazzo, ha reconegut que "portarà més temps veure la imatge completa de la seqüència del descens".

Els enginyers sí que van pogut comprovar que el mòdul Schiaparelli va desplegar amb èxit el seu primer paracaigudes, a uns 11 kilòmetres sobre la superfície, per frenar la seva velocitat. Posteriorment es va separar del seu escut frontal, però no es va activar el segon paracaigudes tal com estava previst. Accomazzo es va mostrar convençut que podran saber "exactament què ha passat i explicar-ho", perquè tenen totes les dades fins que es va perdre el senyal del mòdul i això explicarà en quines condicions atmosfèriques es va produir el descens.

Schiaparelli havia de començar a treballar tan bon punt toqués terra. S'espera que ho faci d'aquí a entre 2 i 8 sols –el nom dels dies marcians, que duren 24 hores i 37 minuts terrestres–, en funció del que li durin les bateries. En una zona propera a l'equador batejada amb el nom de Meridiani Planum el mòdul ha de mesurar el camp electromagnètic de la superfície marciana, la concentració de pols atmosfèrica, la velocitat i la direcció del vent, la humitat, la pressió, la temperatura i, també, la transparència de l'atmosfera. La seva missió, de fet, és important per dissenyar el sistema que permeti fer arribar un totterreny a la segona part de l'ExoMars.

El TGO, per la seva banda, s'ha situat en una òrbita a 400 km sobre la superfície de Mart. Allà analitzarà l'atmosfera, sobretot la presència de metà, però també vapor d'aigua i òxid de nitrogen. Farà aquesta tasca durant un any marcià –687 dies terrestres–, i tot això ha de millorar la selecció del lloc on aterrarà en un futur el totterreny del projecte ExoMars.

En cas de trobar metà els científics asseguren que ajudaria a entendre l'existència de vida extraterrestre, perquè el seu origen només es podria atribuir a l'existència de vida o bé a l'activitat geològica. Aquest gas no en seria l'únic indici, ja que el setembre de l'any passat la NASA va informar que havia trobat aigua en estat líquid a la superfície de Mart.

Més continguts de