Un nou curs escolar sense revertir retallades

BarcelonaSi hi ha un crit -i una queixa- unànime a la comunitat educativa és que el curs que va començar ahir tampoc servirà per revertir les retallades executades a partir del 2010. De fet, alumnes i docents notaran pocs canvis pràctics en relació a l’any passat: amb els pressupostos del 2017 prorrogats, el departament d’Ensenyament només ha pogut tancar una partida extraordinària per contractar 690 docents nous per “garantir l’escolarització”, va dir el conseller Josep Bargalló la setmana passada. Tant el titular del departament com els sindicats del sector reclamen superar les discrepàncies polítiques per poder aprovar un nou pressupost que sigui “expansiu” en matèria educativa. De moment, l’únic que va dir ahir el Govern és que l’educació serà una “prioritat”, però ni el president de la Generalitat, Quim Torra, ni el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ni tampoc Bargalló, van concretar cap xifra en la visita d’inici de curs a l’escola Francesc Macià de Barcelona.

El departament d’Ensenyament té aquest any 4.821 milions d’euros disponibles -els mateixos que l’any passat, perquè el pressupost està prorrogat-, uns 500 milions menys que el 2010. De fet, el nivell d’inversió en educació continua per sota del 2% del PIB, una xifra molt lluny del 6% que estableix la llei d’educació de Catalunya (LEC). Aragonès es va limitar a assegurar que l’ensenyament “tornarà a ser una prioritat en els pressupostos”. Però els sindicats pressionen per passar de les paraules als fets i reclamen concrecions al Govern. “La novetat d’aquest curs és que no hi ha novetat. No hi ha cap millora en referència al curs passat”, va resumir Ramon Font, portaveu del sindicat de mestres USTEC.

Així, l’USTEC va posar el llistó alt reclamant la contractació de 7.200 docents més per recuperar la plantilla que hi havia abans de la crisi -1.200 més dels que demana CCOO-. El més urgent, va dir Font, és incloure 70 milions d’euros addicionals als pressupostos que permetin incorporar almenys 5.000 docents per complir promeses, com ara rebaixar una altra hora lectiva als docents (l’any passat ja se’ls en va restar una) i reduir les ràtios. Font va amenaçar amb “tota mena de mobilitzacions” si durant la negociació pressupostària no s’inclouen aquestes demandes.

Unes converses que es preveuen molt complicades, perquè ara el Govern no té cap soci per aprovar els comptes. Conscients de la complicada aritmètica parlamentària, des de l’USTEC van reclamar “responsabilitat” als polítics perquè el Parlament doni llum verda als pressupostos. “Seria un desastre que es tornessin a prorrogar”, va dir.

Sis centres començaran tard

No només per la qüestió pressupostària la política és un factor a tenir en compte quan es parla de l’escola. I més en aquest inici de curs: la tornada a les aules ha sigut una mica més complicada que en anys anteriors a causa dels retards en les obres d’alguns centres, que el departament atribueix a l’aplicació de l’article 155 perquè “el ministre [Íñigo Méndez de Vigo, del PP] es va negar a firmar els decrets” de licitació d’obra pública, va lamentar Bargalló. En total, 21 escoles i instituts van començar ahir el curs amb obres encara en marxa, unes “incidències” que el conseller va voler minimitzar tenint en compte que hi havia 400 actuacions programades durant l’estiu. En la gran majoria de casos s’han habilitat altres espais, com biblioteques i centres cívics, per poder engegar l’activitat lectiva, encara que sigui fora de l’espai habitual.

Ara bé, en sis centres educatius les classes no començaran fins dilluns que ve. És el cas de l’institut Ca l’Arnús de Badalona, on ja fa setmanes que es va informar les famílies que l’inici de curs es posposava fins al dia 17, veient que les obres no arribarien a temps. Però hi ha cinc centres més que per iniciativa pròpia han demanat començar més tard al·legant “motius pedagògics”, tot i que la conselleria no ha concretat ni quines escoles són ni quins arguments esgrimeixen. Un d’ells és l’institut Can Periquet, de Palau Solità i Plegamans, que està acabant unes obres, segons va informar ahir TV3.

Els que també van començar tard, encara que només mitja hora, van ser els alumnes i professors de l’institut escola de Verges (Baix Empordà), perquè van quedar-se a les portes del centre protestant per reclamar un nou centre unificat. Les 300 persones que es van concentrar argumenten que la separació de 700 metres dels dos edificis dificulta molt l’organització i coordinació de l’equip directiu, que és compartit. Els serveis territorials d’Ensenyament van admetre el problema i, tot i que van refusar concretar un calendari, van assegurar que treballaran per resoldre la situació.

“Deixar treballar els mestres”

Més enllà de la voluntat de revertir les retallades i solucionar com abans millor la problemàtica de les obres, el departament d’Ensenyament vol que el nou curs serveixi per girar full del curs passat, profundament marcat per la situació política a Catalunya. Des del pati del Francesc Macià, a la plaça Espanya de Barcelona, Torra, Aragonès i Bargalló van demanar “deixar treballar els mestres en llibertat” i que “no s’utilitzi políticament” l’escola. El grup de suport als mestres investigats per delictes d’odi de l’Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca, va demanar per Twitter deixar “fer la feina als docents” després que diversos mitjans de comunicació anessin a gravar-los en el primer dia de curs. Tot i les proclames demanant deixar l’escola fora del focus polític, Torra va dir que “les escoles catalanes són el pilar sobre el qual hem d’edificar l’edifici republicà que volem bastir”, a partir de la “llibertat, cultura i talent”, va afirmar.

Tot sembla indicar, doncs, que les mesures que l’equip de Bargalló vol tirar endavant -des del nou decret d’admissió per frenar la segregació escolar fins a la millora de les condicions laborals dels professors, el decret de menjadors o la fi de les retallades- no entraran en vigor fins al curs que ve.

La Fapac refusa per “economicista” el decret de menjadors

La Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) ha refusat l’esborrany del decret que ha de regular els menjadors escolars a partir del curs que ve perquè “funciona sobre criteris economicistes i no el vincula al dret a l’educació sota principis d’igualtat i de no discriminació”. Així ho recull una carta que han enviat al conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló.

La pressió de la Fapac i altres organitzacions ja va servir per retirar un esborrany d’aquest decret l’any passat. Demanen que el menjador escolar sigui gratuït i universal per a tots els alumnes, que sigui l’administració qui presti el servei “en règim de gestió directa”, i que estigui integrat en el projecte educatiu del centre. La Fapac torna a denunciar ara que el departament “busca externalitzar i privatitzar” la gestió dels menjadors i critica que es concebi com un “servei complementari” i no integrat al sistema educatiu.