CIÈNCIA

Un nou món a 40 anys llum

Descobert un nou planeta on hi podria haver vida extraterrestre


Des que el 2005 es va descobrir el primer exoplaneta rocós, batejat amb l’estrafolari nom d’OGLE-2005-BLG-390Lb, la recerca de nous mons que puguin allotjar alguna forma de vida extraterrestre s’ha accelerat. A dia d’avui s’han descobert gairebé 3.500 planetes fora del sistema solar, una cinquantena dels quals són rocosos i es troben a l’anomenada zona habitable de la seva estrella, allà on la temperatura permet l’existència d’aigua líquida. Saber si un planeta està situat a la zona habitable és la primera condició per buscar-hi signes de vida. Tal com la coneixem, la vida requereix la presència d’aigua en estat líquid, i això és justament el que cerquen els astrònoms que es dediquen a l’exploració d’aquests nous mons.

Un equip internacional d’astrònoms acaba d’ampliar la llista d’aquesta cinquantena d’aspirants a albergar vida amb un nou candidat de luxe. Mitjançant les observacions fetes des de l’Observatori Fred Lawrence Whipple, al desert d’Arizona, l’Observatori Inter-Americà de Cerro Tololo i l’Observatori de La Silla, tots dos al desert d’Atacama, els científics han descobert un planeta que orbita l’estrella LHS 1140, una nana roja situada a 40 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Cetus o la Balena, visible des de l’hemisferi sud. El descobriment s’ha publicat a la revista Nature.

Com que les nanes roges són estrelles petites i fredes, tot i estar situades deu vegades més a prop de la seva estrella que la Terra del Sol, aquest nou exoplaneta només rep la meitat de la radiació que arriba a la Terra. Es troba, per tant, a la zona habitable. A més, la seva estrella emet menys radiació d’alta energia que altres estrelles semblants, cosa que fa que les condicions hi puguin ser especialment favorables per a la vida tal com la coneixem.

El primer que va cridar l’atenció dels astrònoms és una lleugeríssima disminució en la intensitat de la llum procedent de l’estrella LHS 1140. Observant amb més atenció, van descobrir que cada 25 dies hi passava un planeta per davant i bloquejava part de la llum que emetia. L’anàlisi detallada de les observacions ha revelat que el planeta té un radi d'1,4 vegades el de la Terra i és set vegades més dens. Ha estat batejat amb el nom de LHS 1140b.

Segons Xavier Delfosse i Xavier Bonfils, dos astrònoms francesos que han participat en el descobriment, LHS 1140b podria ser fins i tot més interessant que el planeta descobert l’any passat a l’estrella Pròxima Centauri o que el conjunt de set planetes descoberts recentment al voltant de l’estrella TRAPPIST-1. El planeta que orbita Pròxima Centauri es troba a la zona habitable, però rep una quantitat de rajos X i ultraviolats molt superior a la que arriba a la Terra, cosa que hi dificulta l’existència de vida tal com la coneixem. La densitat d’aquest nou planeta, força més elevada que la dels integrants del sistema TRAPPIST-1, també suggereix que hi pot haver existit un oceà de magma que durant milions d’anys hauria anat abocant vapor d’aigua a l’atmosfera, de manera que l’aigua hi podria ser abundant.

Per obtenir més informació d’aquest nou món, caldrà esperar les observacions del Telescopi Espacial Hubble, que orbita la Terra, i del Telescopi Europeu Extremament Gran (E-ELT), que es començarà a construir el mes vinent a Xile i permetrà analitzar-ne l’atmosfera. Ara per ara, aquest nou exoplaneta no és més que un desert. Però potser, com deia Verdaguer, "on tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen".

Quants mons hi ha allà fora?
Un exoplaneta o planeta extrasolar és un planeta que gira al voltant d’una estrella diferent al nostre Sol. Els exoplanetes exciten la imaginació perquè apel·len a una de les grans preguntes que la humanitat s’ha formulat des de fa ja molts anys: hi ha vida més enllà de la Terra? De moment, no se n’ha trobat, però es coneixen uns quants exoplanetes que podrien reunir les condicions per allotjar-n’hi. A la seva base de dades, actualitzada el 13 d’abril, la NASA recull la descoberta de 3.475 exoplanetes i 4.496 candidats més a ser-ho, que estan pendents de confirmació. De tots aquests, n’hi ha prop de 300 que es troben a la zona habitable de la seva estrella, dels quals una cinquantena són rocosos i, per tant, poden albergar vida tal com la coneixem. La NASA estima que només a la nostra galàxia hi poden haver 1.000 milions de planetes com aquests. I a l’univers es calcula que hi ha un parell de centenars de milers de milions de galàxies. Amb aquestes dades a la mà i tenint en compte els darrers exoplanetes descoberts, cada vegada es fa més difícil pensar que estem sols.

Més continguts de