ENSENYAMENT

Un de cada 10 nous universitaris a Catalunya és d’una altra comunitat

Arquitectura a la UPC i medicina són els graus que atrauen més alumnes de fora

Milers d’alumnes catalans es passaran aquest cap de setmana estudiant per a la selectivitat, la temuda prova d’accés a la universitat, que aquest any es durà a terme entre el12 i el 14 de juny. Tot i que és un examen obligatori, és probable que el setembre vinent, un cop a la facultat, es trobin que no tots els seus nous companys de classe han superat la mateixa prova que ells: un de cada 10 nous universitaris a Catalunya provenen d’altres comunitats.

“No hi ha tantes diferències entre les diferents selectivitats, perquè hi ha un nivell de regulació comuna”, apunta Vera Sacristán, membre de l’Observatori del Sistema Universitari. Així, les universitats catalanes van atraure l’any passat més de 4.700 alumnes d’altres territoris de l’Estat, 3.600 dels quals en centres públics. “Busquen fer estades en universitats amb prestigi, que garanteixin sortides professionals, bons professors i més oportunitats”, apunta Joaquín Gairín, catedràtic de pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Però no només això. Segons Sacristán, hi ha un factor important que explicaria per què el grau d’arquitectura a la UPC té el rècord de matriculats de fora de Catalunya, amb 86 estudiants, segons la web Unportal. “Busquen l’especificitat. Quantes politècniques hi ha a Espanya? Només quatre. A Cartagena, Madrid, València i Barcelona”, afirma.

El preu de la vida, un obstacle

Amb aquesta dada en ment, Álvaro López va apostar per la UPC ara fa cinc anys. Ell tenia clar des de feia temps que volia estudiar arquitectura. “Soc de Logronyo, i el més pròxim era anar a Saragossa, a Pamplona o Sant Sebastià, però vaig triar Barcelona per la ciutat, perquè és més gran i hi ha Gaudí”, explica. Si bé aprendre català no li ha suposat gaires problemes, admet que la principal dificultat ha sigut “el preu de la matrícula i de la vida a Barcelona”. Segons un estudi de l’Observatori del Sistema Universitari fet públic l’any passat, les universitats públiques catalanes són el triple de cares que les d’altres comunitats. A l’Álvaro, però, estudiar en una universitat “de referència” i “ser a Barcelona” li compensa.

Al marge d’arquitectura a la UPC, el veritable pol d’atracció és medicina, que concentra desenes d’estudiants en diferents universitats. A la Rovira i Virgili n’hi ha 82; a la UAB, 81, i a Lleida, 71. També se’n compten fins a 42 al Clínic, una trentena a Girona i uns 25 a la UPF. En molts casos venen buscant notes de tall una mica més baixes que a les seves comunitats -a Catalunya hi ha més places-, però també el reconeixement internacional de les facultats catalanes. Aquest va ser l’argument definitiu per a Víctor Gaju, de Còrdova. “El més important és que els hospitals aquí són molt bons”, afirma. El Víctor, que tot just fa segon de medicina a la UAB, té força clar que vol estudiar el MIR en un hospital de Catalunya. Ell té família a Rubí i entenia el català, però admet que als seus companys de classe que tampoc són catalans “al principi els costava una mica”. Segons el catedràtic Joaquín Gairín, el factor de l’idioma pot ser considerat “dissuasori” per a alguns estudiants, però també com un “estímul i oportunitat” per a d’altres.

Un 24% marxen de Catalunya

Sigui com sigui, Catalunya també pateix la mobilitat interna dels estudiants i, segons l’informe Datos y cifras del sistema universitario español 2015-2016 del ministeri d’Educació, un 23,7% dels alumnes que fan les proves d’accés a la universitat (PAU) aquí marxen a fer la carrera en altres comunitats o bé no es matriculen enlloc. El País Valencià (23,4%) i la Comunitat de Madrid (20,6%) són els territoris de l’Estat que aconsegueixen retenir més estudiants.

A l’altra cara de la moneda hi ha les Illes Balears, Castella-la Manxa i Extremadura, en què més de la meitat dels alumnes marxen a fora a estudiar. La pitjor dada se l’endú la Rioja, on només es queden a estudiar un de cada tres estudiants que fan la selectivitat.

Els graus amb més demanda d’alumnes de fora de Catalunya

Arquitectura a la UPC

Té el rècord d’estudiants de fora, amb 86 alumnes. Enginyeria de tecnologies industrials (37) i enginyeria informàtica (25) a la UPC també tenen èxit.

Medicina a la URV

Medicina atrau centenars d’estudiants d’altres comunitats. A la URV en són 82, però també n’hi ha 81 a l’Autònoma, 71 a la de Lleida, 42 al Clínic -la UB, amb 918 estudiants, té el rècord d’estudiants de fora-, 30 a la UdG i 25 a la UPF. Totes superen el 12,6 de nota de tall, però hi ha universitats amb una puntuació més alta, com ara l’Autònoma de Madrid, amb un 13,1.

Traducció a la UAB

Traducció i interpretació en anglès a la UAB té 27 alumnes de fora. Altres graus de la UAB amb estudiants de fora són genètica (25) i biotecnologia (20).

Dret a la UPF

Dret, amb 29 estudiants, i ciències polítiques, amb 23, són líders a la UPF.

Més continguts de