El reforç de la Fiscalia i la prohibició a partits de fer d'acusació popular: les claus de la nova Lecrim

A partir d'ara caldrà argumentar més la presó provisional contra els càrrecs públics 

El consell de ministres ha donat llum verda aquest dimarts a la nova llei d'enjudiciament criminal, una de les promeses del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que ja va anunciar en l'inici del seu mandat que volia introduir canvis importants en la legislació que regula els procediments judicials. Entre les més destacades hi ha el reforç del paper de la Fiscalia, que passarà a dirigir la fase d'instrucció, la primera de les etapes del procés penal: es crea una fase intermèdia en què un jutge anomenat "d'audiència preliminar", aliè a la investigació, podrà decidir si s'obre judici oral o si s'arxiva la causa. També s'introdueix una modificació rellevant: partits polítics i sindicats ja no podran exercir l'acusació popular. A més, la judicialització del Procés també deixa empremta en la nova llei.

Presó preventiva

El jutge haurà d'argumentar més la privació de llibertat contra un càrrec públic, tal com van advertir tres jutges del TC sobre un recurs de Junqueras

La llei d'enjudiciament criminal que el govern espanyol vol modificar estableix que l'adopció de la presó provisional per a les persones que ostentin un càrrec públic ha d'estar especialment argumentada. Així recull una exigència que tres magistrats del Tribunal Constitucional van plantejar en un vot particular contrari a una sentència que tombava un recurs del líder d'ERC, Oriol Junqueras, sobre la seva presó provisional dictada pel magistrat Pablo Llarena i ratificada per la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem. Un tècnic que ha participat en l'elaboració del text consultat per l'ARA ha posat l'accent en la necessitat d'"incorporar aquesta garantia", que és que cal "reforçar la motivació i justificació de la mesura quan s'és un càrrec públic".

Encara sobre aquest conflicte, la nova norma estableix que es podrà suspendre com a càrrec públic de manera automàtica qui tingui una resolució ferma de presó provisional i estigui investigat per rebel·lió o terrorisme. Es justifica per "l'excepcional amenaça que aquesta activitat criminal comporta a l'estat democràtic i de dret", preveu la llei. Més enllà d'aquests càrrecs tan greus, l'esperit de la norma és incidir en trobar alternatives a la presó provisional. És per això que es crearà una comissió de seguiment "encarregada de vetllar perquè els òrgans jurisdiccionals i les Fiscalies comptin amb mitjans adequats per utilitzar mesures menys greus que la presó preventiva".

Detenció preventiva de màxim 24 hores

S'introdueix una detenció més lleu i la figura d'un policia aliè a la investigació responsable de la custòdia

Una novetat important que introdueix la norma té a veure amb la detenció preventiva: la modalitat ja existent permet la retenció durant 72 hores d'una persona abans de passar a disposició judicial o deixar-la en llibertat, i ara se'n crea una de paral·lela d'un màxim de 24 hores per a les actuacions que requereixin de la presència de la persona afectada –i no sigui possible aconseguir-la amb mesures menys dures– per a actes o resolucions concrets. 

Sobre les detencions preventives, el fiscal passa a tenir la potestat per deixar en llibertat o fer passar a disposició judicial el detingut. A més, s'incorpora la figura d'un funcionari policial aliè a la investigació, que és l'encarregat de la custòdia de la persona implicada, amb l'objectiu d'assegurar que se li respectin els drets fonamentals. 

Fase d'instrucció: investigació

La Fiscalia dirigeix la investigació, alhora que un jutge de garanties vetlla pel respecte als drets fonamentals

La reforma de la Lecrim busca reforçar la presumpció d'innocència, segons assegura el ministeri de Justícia, i és amb aquest objectiu que es produeix un canvi de rol de la Fiscalia i els jutges. Es creen tres etapes en el procediment penal: la primera la dirigeix la Fiscalia, que exercirà la tasca d'investigació –ara ho fa un jutge instructor–, sempre procurant mantenir una posició d'imparcialitat, però hi haurà per sobre seu un jutge de garanties que vetllarà perquè es respectin els drets fonamentals dels investigats –ara es diran "encausats" sigui quin sigui el moment processal– i que també podrà autoritzar diligències. 

Si bé actualment el jutge instructor decretava les decisions que podia sol·licitar la Fiscalia, ara serà el ministeri públic qui les adoptarà, per bé que el jutge de garanties tindrà la potestat de resoldre possibles impugnacions d'altres parts. Les resolucions d'aquest jutge no es podran recórrer, tret de les interlocutòries sobre arxivament o les relaciones amb mesures cautelars. Tanmateix, el ministeri públic sí que haurà de demanar permís per a les diligències que requereixin vulnerar drets fonamentals, així com per ordenar el secret de les actuacions, que el jutge de garanties haurà de confirmar o revocar en un termini de 48 hores des que la Fiscalia l'ordeni. Per allargar-lo caldrà autorització judicial. A més, aquest jutge s'encarregarà d'assegurar que la part investigada també pugui sol·licitar diligències i controlarà que un procediment no es dilati indegudament.

Aquesta fase inicial es tanca amb l'acusació de la Fiscalia, que pot sol·licitar que es tiri endavant el procediment o bé que se sobresegui. En aquest segon supòsit existeix la possibilitat que una altra part o víctima pugui exposar al jutge de garanties la necessitat que se segueixi el procés penal a través d'un incident d'autorització judicial de l'acusació no pública. 

Fase intermèdia: judici d'acusació

El jutge d'audiència preliminar estudia els escrits d'acusació i defensa i decideix si s'obre judici oral

Un cop tancada la investigació s'obre el "judici d'acusació", en el qual un jutge anomenat "d'audiència preliminar" haurà de decidir si s'ha de celebrar judici oral o no després de rebre els escrits d'acusació i de defensa provisionals. La seva tasca també és analitzar la instrucció duta a terme per la Fiscalia i acordar el sobreseïment si no veu fonamentació suficient dels càrrecs com per anar a judici. Pot acordar actuacions sol·licitades per la defensa que no s'hagin practicat i revisar que durant la investigació no s'hagi obtingut material de manera il·lícita per així evitar que arribi al judici oral. Aquest és un tràmit que ara es fa en les qüestions prèvies abans del judici oral i és el mateix tribunal que jutja el que decideix: amb el canvi serà un jutge qui ho estudiarà i això permetrà que el tribunal no tingui un contacte previ amb el sumari fins al judici oral. La seva intervenció arrenca amb l'admissió de la prova.

Judici oral i sentència

Els acusats no caldrà que declarin els primers i un testimoni de referència no servirà per condemnar

L'última fase del procediment penal, el judici oral, també presenta novetats. Una de les més destacades és que la declaració de l'acusat no necessàriament haurà de produir-se a l'inici, sinó que es pot esperar "al moment que consideri oportú", com per exemple a l'hora d'exposar les proves de descàrrec. A més, l'encausat es podrà absentar d'assistir a les sessions que no l'afectin directament. L'avantprojecte també estableix que la prova que es desenvolupi durant el plenari tingui un "valor superior" que les diligències practicades durant la investigació. Pel que fa a la sentència, el text estipula que per condemnar caldran elements de corroboració suficients quan l'única prova acusatòria es basi en un testimoni de referència, la mera identificació visual de l'acusat o una sola declaració d'un coacusat.

Partits i sindicats no podran ser acusació popular

La nova llei vol evitar el "risc d'instrumentalització" que genera

La reforma de la Lecrim aborda la polèmica possibilitat que partits polítics i sindicats exerceixin l'acusació popular. La decisió del ministeri és que es prohibirà. "La seva exclusió deriva de la seva peculiar inserció en l'ordre constitucional com a organitzacions de rellevància pública i per l'especial risc d'instrumentalització del procés que provoca la seva intervenció activa en el debat públic", diu el text. A més, la nova llei estableix uns delictes que resulten idonis perquè es pugui exercir aquesta acusació alternativa a la de la Fiscalia, com pot ser el cas d'infraccions que protegeixin interessos difusos o els delictes de corrupció.