Les obres de l'estació de La Sagrera es reprenen després de més de tres anys
Ajuntament i veïns exigeixen a l’Estat complir el termini de finalització del 2020
BarcelonaLa construcció de la futura estació de l’AVE de La Sagrera es reactiva després de més de tres anys aturada. Les primeres màquines van entrar ahir al recinte per construir la llosa inferior sobre la qual ha d’aixecar-se l’estació, segons va informar el gestor públic Adif. La infraestructura de La Sagrera, estratègica per a la mobilitat de Barcelona i el conjunt de Catalunya, va quedar aparcada pel ministeri de Foment després que es destapessin presumptes irregularitats en l’execució del projecte, també qüestionat pels sobrecostos que acumulava.
La represa de les obres és una bona notícia que desencalla un dels forats negres pel que fa a infraestructures de transport a la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona va celebrar ahir que l’Estat vagi fent passos per complir els compromisos adquirits i va confiar que es compleixin, aquest cop sí, els terminis promesos. Les grans actuacions per aixecar l’estació de La Sagrera han d’estar enllestides el tercer trimestre del 2020, segons va reiterar ahir el ministeri de Foment, i la inversió requerida s’enfilarà a 841 milions d’euros.
L’inici de les obres de la llosa és un pas més en el calendari que va anunciar l’Estat el 20 de juny, quan ja va reactivar la construcció del col·lector que ha de passar just per sota, que era un pas previ indispensable per poder reactivar les obres de construcció no només de la llosa sinó també dels accessos.
La tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va celebrar ahir que el ministre de l’àrea, Íñigo de la Serna, compleixi el que va prometre, tot i que amb “certs endarreriments”, ja que aquestes obres havien de començar la tardor de l’any passat, segons Foment. “Confiem que això no ho aturi ningú i que segueixi a bon ritme per tenir l’estació acabada tan aviat com sigui possible”, va dir.
Més incrèduls són els veïns de la Sagrera, acostumats a les promeses successives, que no s’han complert fins ara. “Nosaltres encara recordem allò de «La Sagrera 2004», i esclar que desitgem que aquest cop sigui el definitiu, però fins que no ho vegem no ens ho creurem gaire”, va recordar ahir Oleguer Méndez, de l’Associació de Veïns de la Sagrera.
Méndez va afegir que més enllà de les obres de l’estructura, que els veïns seguiran de prop, caldrà veure com acaba concretant-se l’edifici de l’estació. “El que volem és una estació intermodal amb cara i ulls i no el que es va vendre, que era un centre comercial per on passaven vies”, va lamentar el portaveu de l’entitat veïnal. L’Ajuntament va insistir ahir que treballa en les modificacions del projecte conjuntament amb el ministeri de Foment perquè sigui una opció viable.
Els passos de represa dels treballs, que ja es van començar a donar a meitat de l’any passat, fan pensar que la inversió del ministeri de Foment es reactiva després d’anys aturada. “Han anunciat La Sagrera, també han començat els treballs per al soterrament de Rodalies a Montcada i tot fa pensar que ara sí que s’hi implicaran”, va confiar ahir Jordi Julià, responsable de la comissió d’urbanisme del Col·legi d’Enginyers de Camins.
Nou Sant Andreu Comtal
La tinent d’alcalde de Barcelona va recordar ahir que els treballs no acaben amb La Sagrera, sinó que també és urgent la nova estació de Sant Andreu Comtal, una reivindicació “històrica” del territori. “Esperem que es puguin cosir les ferides al territori i dotar de dignitat els barris de Sant Andreu i la Sagrera”, va afegir Sanz.
Manifestació pel tramvia per la Diagonal
Les principals entitats veïnals i sindicals de l’àrea metropolitana de Barcelona, agrupades a la plataforma Unim les Vies, han convocat per al 20 de gener una marxa reivindicativa per reclamar la unió del tramvia per la Diagonal. El moviment critica el bloqueig polític i insta els grups municipals de Barcelona a donar suport a la connexió del Trambaix i el Trambesòs, un projecte projectat per la Generalitat el 2001, recorden. Els impulsors de la manifestació defensen que seria un pas endavant en el foment del transport sostenible a la ciutat i que cohesionaria Barcelona, així com les seves connexions amb municipis metropolitans.
