BarcelonaLa gestió de la renda garantida continua aixecant recels entre una part dels sol·licitants. Més enllà de les dificultats d’entrada per complir els requisits de la llei i esquivar totes les incompatibilitats que encara genera aquesta ajuda, els sol·licitants també han de superar el que defineixen com “una cursa d’obstacles increïble”, fins i tot en els casos en què l’administració ja ha acceptat i concedit l’ajuda.
Aquesta és la situació, per exemple, de Francisco Giménez i la seva família. Després d’un any i mig batallant contra l’administració per un “error informàtic” durant la tramitació, ara asseguren que un mes després d’haver cobrat l’ajuda l’han tornat a perdre. “El mes següent d’haver-la cobrat per primer cop ens van avisar que revisaven el nostre expedient i que havíem de presentar més documents”, explica Giménez, de 36 anys. Tal com ja els va passar el primer cop, la família assegura que les cartes d’avís i les notificacions van arribar a casa seva fora de termini.
Aquest diari ha tingut accés a la documentació i ha comprovat -a través de Correus- que les cartes en què la Generalitat avisava la família Giménez de la revisió i demanava més informació van signades amb data de 17 de maig. En canvi, no van entrar a Correus fins al dia 30, i es van lliurar al destinatari la primera setmana de juny.
El problema de les dates no és un cas aïllat. El maig passat l’ARA ja va avançar que almenys una cinquantena de sol·licitants d’aquesta ajuda havien decidit demandar el Govern perquè se sentien “enganyats” amb els terminis i acusaven la Generalitat de retardar les dates i les comunicacions per no concedir-los l’ajuda. Aleshores el departament de Treball, Afers Socials i Famílies va al·legar un “error” i va matisar que la clau per desestimar l’ajuda no era la data, sinó la documentació que s’aportava.
“El segon cop que em van demanar paperassa era per justificar en què m’havia gastat els diners que m’havien donat”, explica Giménez. Aquest pare de família, amb una filla d’onze anys i un nadó de tretze mesos, explica (i acredita amb factures) que amb la prestació la família es va posar al dia dels favors i rebuts que havia deixat de pagar l’últim any. “Ens ho vam gastar, sí, en un sostre digne i en menjar: vam adaptar els baixos que ens ha deixat un familiar”, admet. Giménez, que viu amb l’ajuda de familiars i de la venda ambulant, acusa la Generalitat “d’enganyar-los”. Actualment només el 36% de sol·licituds de la renda garantida compleixen tots els requisits per accedir-hi, segons dades de la mateixa Generalitat.
La resposta de la Generalitat
El departament nega qualsevol intencionalitat i qualifica casos com el de la família Giménez “d’anecdòtics”. “Tramitem unes 30.000 cartes cada mes. Fa dos anys vam tenir un problema informàtic puntual que va quedar resolt al cap de pocs dies. Ara no hi ha incidències generals; les possibles errades són de tràmit, de Correus”, al·leguen fonts del departament. La conselleria també demana que es relativitzin aquests casos. “D’errors n’hi pot haver, perquè som humans i hi ha molt volum de tràmits”, admeten. Tot i així, la conselleria subratlla les “àmplies millores” que s’han aconseguit en la gestió: “Estem resolent sol·licituds en menys de dos mesos”, asseguren. En canvi, el col·lectiu Iniciativa Demanda Col·lectiva Renda Garantida -vinculat al grup promotor de la llei-, reitera que casos com el de la família Giménez “són constants”, i recorda que “per a aquestes famílies quedar-se un mes més sense ajuda és dramàtic”.
Què és la renda garantida i com es gestiona actualment?
En què consisteix?
És una percepció econòmica periòdica que té per objectiu empoderar el beneficiari perquè superi moments econòmics límit. Té uns requisits estrictes i consta de dues formes: l’ajuda completa i la complementària, que se suma als altres ingressos fins a arribar als mínims de renda de suficiència.
Quants beneficiaris hi ha?
El Govern diu que, al tancament d’agost, més de 124.400 persones es beneficiaven de la renda garantida, un 16% més que fa dos anys. Tot i que s’atorguen més ajudes que al principi, actualment només el 36% de les sol·licituds compleixen els requisits. Les denegacions més habituals són perquè els sol·licitants superen els ingressos o tenen feina a jornada completa. Amb l’estat actual dels sous, la pobresa laboral i el preu dels lloguers, les entitats socials consideren que la llei s’hauria de poder adaptar per no “excloure’n” cap família que ho necessiti.
Què en complica la gestió?
La Generalitat assegura que la tramitació i la gestió han millorat molt en aquests dos anys. Malgrat això, la llei encara no disposa de reglament, l’eina que ha de desenvolupar i regular la prestació i que podria ajudar a flexibilitzar alguns dels requisits. Per evitar el frau, la llei també inclou moltes incompatibilitats amb altres ingressos.
Què diuen les entitats?
L’última enquesta del CEO evidenciava que el 68% dels catalans no sabien què era la renda garantida. Recentment, amb motiu dels dos anys de la llei, les entitats socials van lamentar que l’aplicació d’aquest dret fos “lenta i ineficient”. Entre els esculls més importants destacaven la falta de reglament.
