És un ocell o un minidinosaure?

Identificada una nova espècie d’au atrapada en ambre amb trets de dinosaure i 99 milions d’anys

Per la seva forma i dimensions podria ser perfectament un ocell. Per ser més precisos, recorda un colibrí i pesa si fa o no fa el mateix, uns dos grams. Però no s’alimenta del nèctar de les flors ni es coneix exactament la seva mecànica de vol. En canvi, té el bec dentat i la ruta òculo-nasal similar a la de moltes espècies de dinosaure. Atrapat en ambre, l’ Oculudentavis khaungraae és l’espècimen més antic d’au amb trets de dinosaure que s’ha trobat mai. Es calcula que té uns 99 milions d’anys i que va viure durant el Cretaci. Els resultats es publiquen avui a la revista Nature.

Més enllà de les característiques físiques que permetrien d’encabir la nova espècie en un grup o en un altre, la troballa de Jingmai O’Connor i Luis Chiappe, de la Universitat de Pequín i del Museu de Los Angeles respectivament, té valor perquè aporta noves dades sobre dos processos evolutius considerats essencials i respecte dels quals encara hi ha punts més que foscos. El primer té a veure amb la teoria que apunta que les aus actuals són descendents de les espècies gegantines de dinosaure que van dominar el planeta fins a la seva extinció massiva fa uns 60 milions d’anys. Les característiques del crani de l’ Oculodentavis semblen confirmar-ho. El segon és que la troballa, localitzada a la península de Myanmar, situa una nova baula en el procés de miniaturització dels dinosaures. No tots eren tan enormement grans i alguns, com el mitificat Archaòpterix, efectivament podien volar. A més, se sap que hi havia aus i ocells convivint amb els dinosaures. Sigui una cosa o una altra, el que segur que és cert, asseguren els autors, és que es tracta de l’exemplar de característiques similars més antic trobat fins ara.

L’ Oculodentavis té una altra característica singular, inusual però no estranya. Es va trobar atrapat en una bombolla d’ambre, la resina fossilitzada de color groguenc en què ha estat possible identificar múltiples insectes i invertebrats de tota mena d’èpoques remotes. Tenint en compte les seves mides, 7,1 mm, més o menys les d’un colibrí de dos grams, s’entén perfectament que caigués en aquest parany natural. Gràcies a aquest fet s’ha pogut conservar l’esquelet de l’animal.