“Ningú tornarà a desallotjar la meva filla”

BarcelonaMira des del balcó abans de contestar per l’intèrfon i entreobre la porta quan ens sent arribar al replà. La Maribel no es refia de ningú. Explica que ahir un grup d’homes vestits de pintors van intentar fer fora dels pisos les famílies que, com ella, ocupen una part dels habitatges del bloc del carrer Parlament, número 1-3, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Un edifici amb caràcter de símbol a la zona perquè va ser un dels primers on es va detectar la pràctica de reformar pisos, encarir-ne els lloguers i intentar buidar l’edifici per atraure-hi gent amb més nivell adquisitiu. Ara és propietat de la promotora Elix, que ha reformat habitatges com el que ocupen la Maribel i la seva filla. Hi van arribar fa deu dies de la mà del Sindicat de Barri del Poble-sec i amb la idea de reivindicar que la promotora torni una part del negoci que fa acceptant lloguers socials per a persones que els necessiten. Actualment al bloc hi ha quatre pisos on s’han instal·lat famílies que es trobaven en situació de vulnerabilitat. Al de la Maribel tot fa encara olor de nou.

“El que més celebro és que la meva filla adolescent tingui, per fi, una habitació per a ella, un espai d’intimitat”, explica. Fa tres anys que viuen anant d’un lloc a un altre, i durant més d’un any totes dues van arribar a compartir matalàs en una habitació a la Via Júlia. El seu viacrucis va començar quan es van quedar fora del pis compartit que tenien al barri del Poble-sec i van anar d’un lloc a un altre buscant un allotjament a l’abast de la seva economia. Explica que algun dia, per sort, algú els ha ofert una ajuda d’última hora per evitar que haguessin de fer nit al carrer i que la filla, que té 15 anys, ha portat especialment malament l’època en què van haver de viure lluny del barri, de l’escola i dels amics. Interromp el discurs quan sent sorolls i comprova que ningú vingui a fer-la fora.

“El que tinc clar és que ningú tornarà a desallotjar la meva filla. Faré el que calgui”, avisa. És el tercer pis que ocupen i al primer, al Raval, van trigar poques hores a expulsar-les: “Vaig patir molt per la meva filla, que era allà quan la policia ens va venir a desallotjar. Només els cridava que hi havia una menor”. Diu que no demana quedar-se al pis gratis però insta Elix a negociar un lloguer social al qual pugui fer front amb els seus ingressos -cobra 500 euros fent feines de la llar-. Les entitats en defensa del dret a l’habitatge que donen suport a l’ocupació tenen previst fer una roda de premsa dimarts per explicar els detalls del cas. Aquest diari ha intentat sense èxit contactar amb la promotora.

“Ja no estic sola”

Al mateix replà de la Maribel hi viu, també en precari, una altra família monoparental. En aquest cas, amb dos fills, i més amunt hi ha dues famílies més. Després de la tensió que van viure dimarts amb l’intent de buidar els pisos, el Sindicat de Barri del Poble-sec va decidir fer pública l’ocupació. “Tornem”, remarcaven. Veïns com la Maribel els agraeixen la lluita: “M’han retornat l’esperança, ja no estic sola”. El bloc del carrer Parlament ja s’ha convertit en un símbol de l’organització veïnal contra els problemes d’habitatge. Fa un any els Mossos en desallotjaven una família amb tres menors que s’hi havia instal·lat després de signar un contracte, que no sabien que era fals, i de pagar 1.500 euros per l’entrada. I ara, conscients que hi havia pisos buits i de la mà d’entitats de defensa del dret a l’habitatge, s’hi han instal·lat famílies. Conviuen al bloc amb els nous llogaters.