INVESTIGACIÓ
Societat 25/04/2017

Un organisme europeu a Barcelona per empènyer la recerca científica

Polítics, empresaris i acadèmics reclamen portar l’Agència Europea del Medicament a Catalunya

Lara Bonilla / Laia Vicens
5 min
La Torre Agbar, l’edifici que Barcelona ofereix com a seu per a l’Agència Europea del Medicament si l’organisme s’instal·la a la ciutat.

BarcelonaPoques coses generen últimament tant de consens com que Barcelona és el lloc ideal per acollir l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès), que oficialment es disputen tres ciutats -Amsterdam, Lilla i la capital catalana- però que té una llarga llista de pretendents. Convertir-se en la nova seu de l’Agència suposaria un revulsiu econòmic, ja que rep més de 40.000 visites a l’any i al seu voltant es mouen unes 1.600 empreses. L’EMA ha de marxar de Londres a causa del Brexit i Barcelona ha mogut peça per acollir aquest organisme europeu. El consens ja no és només polític (Ajuntament, Generalitat i govern espanyol) sinó també acadèmic i professional, perquè els col·legis de metges, de farmacèutics, d’economistes i d’enginyers també aposten perquè vingui a Barcelona.

“Per al sector farmacèutic i sanitari en general seria un reconeixement al seu lideratge”, argumenta Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona. Catalunya, amb prop de 230 laboratoris, acull més del 50% de la indústria farmacèutica de l’Estat. Segons dades de la Generalitat, la producció farmacèutica catalana representa el 3,5% de l’europea -similar a la d’Holanda (4%), Dinamarca (3,7%) o Suècia (3,6%)- i el sector farmacèutic català és el cinquè més productiu de la Unió Europea. El pes de la indústria farmacèutica a Catalunya es tradueix en més de 21.000 llocs de treball entre directes i indirectes, i en una facturació conjunta d’uns 11.000 milions d’euros.

El conseller delegat d’Uriach, Oriol Segarra, assegurava ahir que l’arribada de l’EMA seria “absolutament positiva per al sector i per al país”. Segons el primer executiu d’una de les principals empreses del sector a Catalunya, això ajudaria a “reforçar la posició de Barcelona en el sector a nivell europeu”, ja que la presència d’organismes oficials pot ser un estímul per a possibles inversors. A més, va explicar a l’ARA, tenir la seu de l’EMA a la capital catalana “facilitaria els tràmits de tota mena” a les companyies catalanes, segons informa Albert Martín. A més, el president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Jordi de Dalmases, recorda que la majoria d’empreses farmacèutiques estrangeres que tenen seu a Barcelona són europees. “A Madrid, en canvi, hi estan concentrades majoritàriament les multinacionals d’àmbit americà”, explica en declaracions a l’ARA.

Una “injecció” per al sector

Barcelona és, a més, un clúster d’investigació en el camp de la salut, però acollir l’Agència Europea del Medicament suposaria “una injecció” per a un sector que en els últims anys també ha patit la crisi i les retallades. “Tenim grups de recerca clínica i bàsica molt importants, i acollir l’Agència Europea del Medicament ens obliga de facto a invertir en recerca. Quin sentit té tenir una agència europea i no apostar per la recerca?”, es pregunta el president del Col·legi de Metges.

En realitat, l’EMA fa una tasca d’investigació important: és l’entitat encarregada d’autoritzar l’ús d’un fàrmac dins la UE, avaluant, supervisant i controlant la seguretat dels medicaments. “És l’autoritat màxima del medicament i dels productes farmacèutics a Europa”, assegura Padrós. “És una agència molt important per a la UE”, afegeix Lluís Bohigas, membre de la comissió d’economia de la salut del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Per comercialitzar un fàrmac a Europa es necessita el permís de l’EMA, mentre que abans que es constituís aquest organisme era cada país qui n’havia d’autoritzar la comercialització al seu territori. “Si aconsegueixes el permís d’aquesta agència el tens per a 28 països de la Unió Europea i per a tres més. És més econòmic i pràctic fer-ho una vegada que no 28”, explica Bohigas. Així, s’unifiquen els criteris per autoritzar-los.

Si bé l’Agència no intervé en el preu del medicament, que fixa cada estat, sí que supervisa la seguretat dels medicaments ja autoritzats, i ordena retirar-los si és necessari, i també aprova el desenvolupament de nous fàrmacs. De fet, segons el president del Col·legi de Farmacèutics, aquest és un sector en creixement gràcies “al desenvolupament dels tractaments i els medicaments personalitzats”. “I l’agència tindrà un paper important i necessitarà professionals de molt nivell”, diu.

Qui també espera amb candeletes la decisió és el sector dels congressos, la meitat dels quals són del sector mèdic. Ho explica Christoph Tessman, director del Barcelona Convention Bureau, que destaca que si “la comunitat científica de Catalunya és molt potent i molt reconeguda internacionalment” encara ho seria més amb l’EMA.

“Barcelona té opcions”

Però quines opcions té Barcelona? Tant l’Ajuntament com la Generalitat i el govern espanyol defensen que la ciutat reuneix totes les condicions, com ara infraestructures, connectivitat i comunicacions. “Barcelona té opcions. Ja en tenia l’any 1992 [va quedar segona, darrere de Londres] i ara encara ha crescut més en termes de recerca biomèdica”, argumenta Bohigas. Fa pocs dies, la Federació Europea d’Indústries i Associacions Farmacèutiques (EFPIA) va demanar que la nova seu tingui “connexions de primera classe”, pugui donar allotjament a les 40.000 persones que visiten cada any les seves instal·lacions, tingui capacitat laboral suficient per retenir personal “altament competent” i accés a escoles internacionals perquè hi puguin portar els fills els 900 treballadors de l’Agència.

“Ho complim tot sobradament”, assegura a l’ARA el tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació de Barcelona, Jaume Collboni, que assegura que la capital catalana “és la preferida pels treballadors de l’EMA” i que no té “cap punt dèbil”. Per a Collboni, la unitat política que s’ha forjat entre les tres institucions és “una de les principals fortaleses”. “Hem fet un esforç per concentrar tota l’activitat diplomàtica en una sola ciutat”, apunta Collboni, comparant-ho amb el cas belga, on tres ciutats volen competir per ser la seu. De moment només s’hi han presentat de manera oficial Amsterdam i Lilla, però hi ha altres ciutats interessades, com Dublín i Milà. Barcelona, però, és l’única que ja ha presentat l’edifici on es podria establir l’agència, la Torre Agbar, que permetria acollir els 900 treballadors.

Ho defensarà Rajoy

La unanimitat política també la va deixar palesa la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat. “Som una de les candidatures més ben preparades i complim tots els requisits objectius, però tenim grans competidors al davant, no ho oblidem”, va resumir Montserrat, segons informa Marta Vergoñós. Segons Collboni, la ministra està fent bona feina perquè el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, tingui totes les claus per poder defensar davant la resta de presidents i primers ministres europeus que Barcelona mereix ser l’escollida. L’última paraula -encara no hi ha data límit fixada- la tindran els estats membres, que hauran de prendre la decisió final per consens.

stats