L’organització dels llogaters guanya les primeres batalles

BarcelonaUnits som més forts. És un dels lemes del Sindicat de Llogaters, que va començar a caminar ara fa una mica més d’un any, i anima els veïns a mobilitzar-se de manera col·lectiva per defensar el seu dret a l’habitatge i intentar frenar les expulsions. La seva lluita ja s’ha cobrat les primeres victòries, com la d’una llogatera del barri de Sant Antoni -que prefereix no identificar-se- que s’enfrontava a una pujada del lloguer de 400 euros d’un dia per l’altre. L’alternativa era l’expulsió: marxar del barri on viu des de fa nou anys amb la seva filla, que ara en té 11, i llançar-se a la selva del mercat immobiliari per trobar una llar que estigués al seu abast. Els 700 euros que pagava per un pis de 58 metres quadrats al carrer Manso, a prop del nou mercat, havien passat a ser insuficients per garantir que pogués continuar a casa seva, perquè la propietat n’hi demanava 1.100 per renovar el contracte. I els termes de la negociació eren clars: o firmava o entregava les claus.

Però ella no va tirar la tovallola. Va buscar el suport del Sindicat de Llogaters i de la plataforma Fem Sant Antoni per saber quins havien de ser els següents passos de la negociació i, de la mà de la delegada sindical que va seguir el seu cas, va engegar una llarga lluita que li ha permès rubricar un nou contracte amb un lloguer de 825 euros, una pujada més assumible. Pel mig, això sí, ha patit ensurts com una demanda per impagament o algun ultimàtum en què va semblar que tot estava perdut. Un dels punts clau, segons remarca Marta Ill, la delegada sindical que ha seguit el cas, ha sigut la mobilització del conjunt del bloc, que va celebrar reunions per abordar conjuntament el tema de la renovació de lloguers i que va adreçar una carta conjunta als administradors per demanar que evitessin pujades abusives. Segons Ill, aquest és un exemple del que, a partir d’ara, pot passar més sovint amb l’organització dels veïns i la visibilització del problema de l’habitatge. Tot i que ningú no sap del cert quin és l’element que va aconseguir el canvi de guió en el cas d’aquesta veïna de Sant Antoni, el que és clar és que no resignar-se a marxar li va sortir bé.

El seu últim contracte -ja de tres anys de durada- vencia l’octubre del 2017, i uns mesos abans ella, veient el que estava passant a Barcelona i molt especialment al seu barri, va començar a patir per si rebia un burofax que l’informés d’una gran pujada. Però no va rebre cap notícia i va donar per fet que el contracte li quedava prorrogat automàticament per un any més amb els 700 euros que ja pagava. Aviat va rebre una trucada dels nous administradors de la finca -amb qui aquest diari no ha aconseguit parlar-, que li deixaven clar que no seria així.

La persona amb qui va començar les comunicacions li assegurava que hauria d’haver rebut un burofax que ella defensa que mai no va rebre i del qual encara no n’ha aconseguit saber el contingut tot i els reiterats intents d’aclarir el que estava passant. La situació es va enrocar: ella assegurava que no havia rebut cap missatge i els administradors li responien que ja l’havien enviat. Finalment va rebre un correu electrònic on se li especificava que estava sense contracte i que si volia renovar hauria de ser amb un lloguer de 1.100 euros.

És en aquest punt quan aquesta veïna va decidir acudir al Sindicat de Llogaters, que li va aconsellar que continués dipositant el lloguer cada mes a través d’un gir postal. No ho va arribar a fer, perquè al cap d’un temps la propietat va tornar a cobrar-li les mensualitats i va pensar que tot estava en ordre, dins de l’any de pròrroga automàtica del contracte. Fins que una demanda per impagament la va tornar a posar en alerta. El Sindicat també va recomanar al conjunt dels veïns de la finca que, preveient que s’aniran enfrontat a pujades, responguessin com un col·lectiu i enviessin una carta a propietat i administradors. I, finalment, la delegada va acompanyar la veïna afectada directament a negociar. Van sortir del despatx amb un contracte amb una pujada més assumible que l’anunciada i amb la demanda per impagament retirada -després de demostrar que sí que li havien cobrat mensualitats.

Grans propietaris

El bloc en qüestió és propietat d’una societat del grup Idilia Foods, que és un dels grans propietaris de pisos i locals de la ciutat, segons la llista feta pel Sindicat de Llogaters, que recull que en té uns 280 i nou finques senceres, com la del carrer Manso. I, per això, Jaime Palomera, portaveu del Sindicat, reitera que no és acceptable l’argument que les pujades que proposen aquests propietaris les marca el mercat, sinó que, defensa, ells mateixos estan marcant aquests preus. Des de finals de l’any passat, que és quan el Sindicat va començar a treballar en la campanya Ens quedem, ha seguit 250 casos i l’organització compta, ara mateix, amb 1.300 membres.