El reiki entra a l’hospital

BarcelonaCada cop són més els pacients, sobretot oncològics, que complementen els tractaments mèdics amb les anomenades teràpies naturals o complementàries. Les més conegudes són el reiki, l’acupuntura, la meditació o el mindfulness. Aquests pacients recorren a aquestes teràpies fora de la sanitat pública, ja que encara estem lluny de la Gran Bretanya o els Estats Units, on hospitals de prestigi com el MD Anderson de Houston i el Memorial Sloan Kettering de Nova York tenen unitats de medicina integrativa, la que uneix el millor de les teràpies naturals amb la medicina convencional.

No obstant, alguna cosa està canviant i les teràpies complementàries han posat un peu a la sanitat pública de la mà de voluntaris i de professionals que creuen que cal una visió holística del pacient que també tingui en compte el seu vessant psicoemocional, els seus hàbits de vida i la seva alimentació. El reiki, per exemple, ja ha entrat en hospitals públics com el Clínic, el de la Vall d’Hebron i el Moisès Broggi a través de voluntaris de l’Associació de Terapeutes Reiki a Catalunya, que ofereixen aquesta tècnica energètica de manera gratuïta als pacients que ho sol·licitin. A la Vall d’Hebron s’ofereix a nadons i pacients del servei maternoinfantil. “No sé si m’ho crec, però de mal no n’hi farà i a ella la relaxa”, diu després d’una sessió Albert Ribas, el pare de l’Aina, de cinc mesos, ingressada a l’UCI per problemes de deglució. Des de la Vall d'Hebron insisteixen en què és un servei que fan voluntaris -"no és una activitat obligatòria ni recomanada pels professionals", diuen- i no entren a valorar l'efectivitat d'aquesta teràpia. “Més que una medicina ho considerem una millora del confort del pacient”, afirma Marta Solé, coordinadora del pla d'atenció al ciutadà i treball social de Vall d'Hebron.

Al Clínic i al Moisès Broggi fan reiki a pacients amb càncer. “A tots els centres on anem hi ha d’haver un conveni firmat i els voluntaris saben que som uns convidats de l’hospital i, per tant, hem de ser prudents. No poden emetre opinions ni fer moviments amb les mans que puguin incomodar”, explica Irene López, coordinadora de voluntariat de l’associació.

Intenten no alimentar les reticències que ja de per si generen aquestes teràpies. Entrar al Clínic els ha costat dos anys. Però han comptat amb l’ajuda de Jaume Güell, coordinador d’infermeria de l’hospital de dia, format també en medicina naturista. Ell defensa els beneficis de les teràpies naturals. “No han de ser mai una alternativa, però sí que complementen les necessitats de les persones. Després de fer reiki els pacients passen d’un estat d’angoixa a mantenir un cert equilibri i calma”, diu.

“No estem creant cap necessitat nova sinó responent a les necessitats dels pacients, que ja estan utilitzant aquestes teràpies. Anem per darrere d’ells”, sosté Cristina Abadia, metge i presidenta del comitè de salut integrativa de l’Hospital de Terrassa, que acaba d’obrir una unitat de medicina integrativa. “Que sapiguem, no s’està fent en més hospitals públics catalans”, diu. Una iniciativa similar es va engegar a l’Hospital de Mataró però va acabar tancant fa quatre anys. Abadia creu que si aquestes teràpies es fan dins de la sanitat pública “ofereixen més garanties als pacients”.

Només amb evidència científica

Les teràpies naturals, però, es miren amb recel. “No és només que calgui evidències científiques, és que, encara que n’hi hagi, els metges no ho volen acceptar perquè se’ls trenca el seu paradigma i se senten amenaçats”, assegura Miriam Algueró, presidenta de l’Associació Oncologia Integrativa, que vetlla pel bon ús d’aquestes teràpies. Els professionals insisteixen que només s’han d’utilitzar teràpies naturals amb evidència científica i no han de substituir el tractament convencional. “Que sigui natural no vol dir que sigui innocu”, diu la metge integrativa Cristina Pellicer. Pere Gascón, consultor del servei d’oncologia del Clínic i excap de servei, recorda que hi ha productes naturals que poden interaccionar amb els tractaments. Per això, diu, grans centres internacionals de tractament del càncer han creat unitats de medicina integrativa per evitar la fuga dels pacients a circuits extrahospitalaris on no poden controlar el que fan.

Un document del ministeri de Sanitat sobre teràpies naturals assenyala que no es pot parlar d'evidència científica, ja que "són escassos" els estudis publicats de qualitat que proporcionin un alt grau d'evidència sobre "la seva efectivitat en situacions clíniques concretes mitjançant l'aplicació de mètodes científics". També recorden que tot i que la majoria de teràpies complementàries són innòcues, "no estan completament exemptes de riscos".

Pellicer creu que a Catalunya cada cop més metges estan oberts a l’ús del reiki o acupuntura per part dels pacients per “millorar la qualitat de vida i reduir els efectes secundaris dels tractaments”, però considera que cal anar més enllà i obrir-se a “l’ampli ventall de teràpies naturals” que hi ha.

Veu difícil que es facin un lloc en la sanitat pública: “Jo m’estic dues hores en una primera visita i la implicació que requereix no és realista en un hospital”. Gascón argumenta que, tot i que hi ha voluntat d’introduir medicina integrativa en hospitals catalans, el procés “serà lent” perquè “cal un cap de servei valent”.

Güell, en canvi, creu que el reiki és només el primer pas: “Si em diuen fa tres anys que estaríem fent reiki al Clínic, no m’ho crec! I per demostrar que no és res esotèric, cal implementar-ho a la sanitat pública”.