DE RERUM NATURA

La pandèmia d’atur juvenil a Espanya

La taxa d’atur juvenil (joves fins a 25 anys) a Espanya ha assolit un nou rècord en aquest dramàtic rànquing de la UE-27 al situar-se aquest estiu al 41,7%. Alemanya és a l’altre extrem, amb la dada de només el 5,7%.

La desocupació és un factor econòmic i social crucial per a un país i hi ha molts elements a tenir en compte quan se n’analitzen les causes, però sens dubte un dels rellevants és el model educatiu, sobretot en la franja de població que ens ocupa. No hi ha dubte que en general hi ha un desajustament endèmic entre el que ofereixen els diferents cicles formatius i les necessitats reals d’empreses i societat. En el cas de les carreres científiques -ja ho hem tractat en moltes ocasions- està clar que les expectatives creades no es corresponen amb possibilitats reals de sortides professionals, i gran part de la joventut que es forma aquí emigra amb dificultats per poder tornar en un futur. I des de fa alguns anys també passa el mateix amb la medicina i la infermeria.

El problema és molt més complex en un país en què està tan arrelada la titulitis universitària i hi ha tan poca valoració social per moltes altres opcions formatives i professionals. Això fa que el mercat laboral sigui poc eficient, mentre en realitat hi ha moltes ofertes de treball que no es cobreixen per falta de professionals qualificats. Com, per exemple, en els mons digital, sanitari, de la mecànica o de la tècnica (alimentació i construcció).

Com s’explica, si no, aquest immens desfasament en desocupació juvenil entre Espanya (41,7%) i Alemanya (5,7%)? Potser una de les respostes està en la reeixida FP dual dels alemanys, en la qual el centre educatiu i l’empresa es corresponsabilitzen de la formació. En molts casos, a més, obre la porta a un ulterior salt a una carrera científica, sanitària o tecnològica, però ja des del món professional.