L’Alt Pirineu, laboratori de la crisi climàtica a Europa

BarcelonaEl Parc Natural de l'Alt Pirineu serà un dels paisatges triats per estudiar l'impacte que ja té la crisi climàtica a Europa. Un projecte científic ha elaborat una llista de 16 paisatges en els quals es treballarà en xarxa per definir i impulsar plans d'adaptació a la nova realitat climàtica i s'extrauran conclusions que poden ser replicables a altres indrets de característiques similars.

El projecte AELCLIC-Pathfinder (Adaptation of Eurpean Landscapes to Climate Change) està cofinançat per EIT-Climate-KIC, que és l'entitat público-privada més important de la Unió Europea per abordar el canvi climàtic. Amb la incorporació del parc de l'Alt Pirineu, Catalunya amplia la seva presència en aquesta iniciativa, que estudiarà també els espais de la Serra d'Ancosa i del tram final del riu Besòs a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Aquest dijous està prevista una primera trobada a l'Alt Pirineu en la qual hi participen prop d'una quinzena de persones que conformen la xarxa local especialment creada per a aquest objectiu, integrada per ens locals, entitats ambientals, estacions d'esquí, guies interpretadors del parc, i experts meteoròlegs i climatòlegs de la societat civil, entre d'altres. Hi haurà xerrades, debats i un taller dinamitzat per la Universitat Politècnica de València, atès que el paisatge del Parc Natural de l'Alt Pirineu s'inclou dins l'àrea sud-est d'Europa, que coordina aquesta universitat.

La cita ha de servir per posar en relleu que els efectes del canvi climàtic ja es poden observar als Pirineus, en general, i al Parc Natural de l'Alt Pirineu, en particular, a partir d'indicadors com la temperatura, la precipitació i la innivació. Precisament els ecosistemes d'alta muntanya són especialment vulnerables al canvi climàtic, segons l'Agència Europea del Medi Ambient.

Segons l'informe El canvi climàtic als Pirineus: impactes, vulnerabilitat i adaptació, publicat per l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, alguns dels seus efectes ja detectats són un increment de temperatura elevat, la reducció del mantell de neu i la pèrdua de massa en les glaceres. També es preveu el desplaçament de zones de vegetació, l'augment del risc de plagues i malalties forestals que podrien provocar una important pèrdua de biodiversitat, i canvis en la disponibilitat d'aigua, que afectarien l'economia, especialment el turisme de neu i l'activitat hidroelèctrica. També afectacions a infraestructures i nuclis urbans, derivades d'episodis d'inundacions i despreniments.