"Els meus pares m'han convençut perquè torni de Bolonya"

Molts estudiants d'Erasmus estan tornant d'Itàlia als seus països per por al coronavirus

La presència del coronavirus a Itàlia, on ja hi ha set morts i 276 persones contagiades, està causant una gran alarma. Molts dels joves que estan fent l'Erasmus en aquest país, sobretot els que es troben al nord, la part més afectada pel virus, ja han fet les maletes i n'estan marxant. "Ens han suspès totes la classes durant aquesta setmana i, segons sembla, la setmana vinent tampoc n'hi haurà", explica l'Amanda Salvador, una barcelonina de 23 anys que des de fa dues setmanes viu a Bolonya, on estudia economia. Sense classes i amb la pressió dels pares, que s'estimen més que torni a casa, l'Amanda és una de les estudiants que ja ha fet les maletes: "Marxo dimecres, però ha estat difícil trobar avió, perquè ja no queden vols directes fins al cap de setmana. Hauré de passar per París", explica.

La situació de "pànic" que descriu va començar el cap de setmana, quan es va saber que hi havia diferents casos al nord del país. De seguida, les autoritats van suspendre els actes multitudinaris i van obligar al tancament de discoteques, universitats i instituts, i una part de la població, presa pel pànic, van anar als supermercats per omplir el rebost. "La gent anava amb els carros plens", diu l'Amanda, que va optar per comprar pasta i llegums "i altres productes que es puguin conservar bé". Com han fet tants altres estudiants, el vol que ha comprat només és d'anada. La tornada la decidirà en funció de com evolucionin els casos de coronavirus. Un dels companys de pis de l'Amanda és el David García, un sevillà de 22 anys que estudia enginyeria industrial. "Molts dels estudiants que marxen ho fan per la pressió dels seus pares... però els meus pares respecten molt el meu punt de vista i jo aquest tema el visc amb molta calma", diu tranquil. En cas que es produeixi algun cas a Bolonya, encara no ha decidit si canviarà d'idea i marxarà. "En principi, si la gent s'està a casa seva i no va a llocs on hi hagi aglomeracions, no ha de passar res", considera.

Primer cas de coronavirus al sud d'Itàlia

On sí que ja han trobat dos casos d'infectats és a la província de Parma. Allà hi estudia medicina la Ruth Comes, de 22 anys. Segons explica, només anunciar-se els dos casos es va estendre el pànic, i els ciutadans van acabar amb les existències dels supermercats, que van quedar-se amb els prestatges buits, i amb les mascaretes i els gels antisèptics, exhaurits a totes les farmàcies. “Tinc menjar per a un mes”, reconeix la Ruth.  

Les universitats, escoles i biblioteques de la ciutat han tancat fins al 2 de març i s’han suspès totes les activitats esportives i esdeveniments públics. Ara, la calma ha tornat a la ciutat. Les botigues, els restaurants i les cafeteries estan obertes. La Ruth treu a passejar el seu gos amb tota normalitat, i com ella molta gent surt al carrer, la majoria sense mascaretes. Tot i això, la majoria d’estudiants d’Erasmus espanyols ja han tornat a casa, i la resta ho faran en els pròxims dies. Demà, el pare de la Ruth l’anirà a buscar en cotxe i junts tornaran a Barcelona. “No és tant pel coronavirus com per la por que ens aïllin i que posin la ciutat en quarantena”, reconeix la Ruth. 

"Milà no és una ciutat fantasma"

A la capital de la Llombardia, Milà, també es nota l'impacte del coronavirus, tot i que "no és una ciutat fantasma", segons explica el Pau Adami, de 22 anys i estudiant de management engineering al Politècnic de Milà. Segons el seu punt de vista, les mesures que s’han pres són una mica dràstiques: "Jo estic tranquil i soc de l’opinió que és una mica exagerat. El que pot ser més difícil és gestionar el pànic de la gent –assegura–. La ciutat està més buida, però veig cotxes, gent caminant sense mascareta i cada dia agafo el transport públic per anar a treballar. Milà no és una ciutat fantasma”. El cap de setmana que ve el Pau agafarà un vol cap a Barcelona “si l’aeroport de Milà segueix obert”. Aquest viatge de tornada no és fruit de les pressions del seu pare, que el truca cada dia perquè torni a casa, sinó d’un vol que ja tenia programat des de fa temps. En cas que la situació segueixi com fins ara el Pau considerarà quedar-se a Barcelona i treballar des de casa.

Una mica més al nord de Milà, gairebé a tocar amb Suïssa, hi ha la ciutat de Varese, on l'Alba Pararols hi estudia medicina. El clima que es respira és de relativa tranquil·litat. Li han anul·lat les classes, a la residència recomanen que no surtin gaire i al supermercat hi ha un estrès generalitzat. De totes maneres, la gent continua sortint al carrer sense mascaretes. L’Alba ha decidit quedar-se a Itàlia i explica que els seus companys que han tornat a Espanya ho han fet “per avorriment o perquè els pares estan espantats i els han pressionat per tornar”.