Publicitat
Publicitat

Fer entrar els pares a l’aula, clau contra el fracàs escolar

A Osona un projecte pretén actuar aviat, en alumnes de primària

El projecte Enxaneta repensa el concepte de reforç escolar a Osona implicant-hi les famílies i detectant abans la desafecció acadèmica en els infants, i ho fa des d’aquest últim curs amb 170 alumnes i 15 escoles. “Va adreçat a alumnes d’entre primer i quart de primària amb dificultats escolars. Els donem suport en les matèries instrumentals, com la llengua o les matemàtiques, però amb el distintiu que no només hi participen ells sinó també, i com a requisit indispensable, els seus pares”, explica el coordinador, Marcel Barjuan. I és que, tot i que sigui l’escola la que detecti els alumnes que poden beneficiar-se’n, només passen a formar-ne part si hi ha el compromís d’un dels pares o tutor d’assistir-hi.

L’Enxaneta dota els centres de la figura d’un mentor -una persona graduada en educació social, magisteri o bé psicologia-, que s’encarrega d’oferir suport i preparar activitats socioeducatives “més enllà dels típics deures”, sosté Barjuan. Un dia a la setmana les famílies participen activament amb els fills en aquest reforç, els ajuden a resoldre problemes o són part intrínseca del que es proposa fer als nens en una sortida determinada. Elisabet Llauradó, mentora a l’escola Ildefons Cerdà de Centelles, considera que “és una experiència enriquidora per a tots”. “Si un dia treballem com és el nostre entorn més immediat i creem un mapa, doncs llavors potser fem un recorregut en què infants i pares han de seguir junts una sèrie d’indicacions i resoldre preguntes de matèria curricular”, explica. Un dels progenitors que hi han participat és Manel Lázaro, pare de l’Anna, de 8anys. Lázaro pensa que ha sigut “una oportunitat que a ella l’ha ajudat moltíssim, perquè és una nena molt insegura”, i sosté que “de seguida” va veure clar que el projecte podia funcionar perquè era “un punt d’unió” amb la seva filla.

Marcel Barjuan indica que l’objectiu és “empoderar els pares ensenyant-los a acompanyar els seus fills a través de les tasques escolars”. Elisabet Llauradó afegeix que “es té la flexibilitat de poder adaptar les activitats a la necessitat o la motivació dels nens a cada moment” i que és una iniciativa amb “pes emocional”.

Una altra mentora, Mariona Buj, de l’escola Sant Marc de Calldetenes, creu que la clau de tot plegat és que “per als nanos és importantíssim que els pares entrin a l’escola”, i explica que no es busca que s’estiguin asseguts i resolguin un càlcul o un exercici de lectoescriptura, sinó que se’ls dóna llibertat: “Quan vam treballar què és l’Ajuntament, vam visitar-lo i vam fer-hi un ple, escollint l’alcalde i els regidors del poble Enxaneta”.

Interès d’altres comarques

El projecte, impulsat pel Consell Comarcal d’Osona, té el suport de la Universitat de Vic amb el propòsit de combatre el 20% de fracàs escolar de la comarca. De moment està finançat pel Consell Comarcal, però el curs que comença dilluns vol buscar la complicitat dels ajuntaments. Jordi Collet, professor de la Facultat d’Educació de la UVic, diu que encaminar a l’èxit escolar és “més fàcil” si les criatures de l’etapa de 6 a 10 anys passen de cicle amb les competències superades.

Segons la consellera comarcal d’Ensenyament, Anna Franquesa, es busca “fomentar el treball en xarxa entre l’escola, el territori i les famílies” i ajudar alumnes que tenen les capacitats “però que els falta suport estructural” per arribar a l’aprovat. Escoles del Baix Llobregat, Barcelona, Manresa o Lleida ja s’han interessat, diu Franquesa, per portar el projecte a les seves aules.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de