L'escola concertada diu que la llei que permet a les privades convertir-se en públiques no afectarà els seus centres

Celebren haver arribat a un acord amb Educació després d'alguns esborranys "inacceptables"

L'aprovació del decret llei que permetrà que escoles de titularitat privada i municipal s'integrin a la xarxa de la Generalitat pot transformar el mapa educatiu català. O potser no tant, tenint en compte el que ha dit aquest dijous la patronal de l'escola concertada. Segons han afirmat en un comunicat, asseguren que el decret llei del Govern "no afectarà els seus centres" i valoren el "nou redactat" que ha fet la conselleria, després d'algunes versions "inacceptables". 

El que volen dir les patronals és que no preveuen un nou CEPEPC. El Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública de Catalunya estava format per un centenar d'escoles -cooperatives de pares o mestres que s’havien creat durant el franquisme, al marge dels postulats de l’'escuela nacional', i que impulsaven metodologies renovadores- que als anys 80 van fer el pas i van passar a ser públiques gràcies a una llei a mida. Malgrat que el conseller d'Educació, Josep Bargalló, concretés ahir que ja està estudiant una desena de casos -sis municipals i quatre concertades-, la patronal descarta una allau de peticions de concertades i remarca que el principal objectiu del Govern és assumir centres municipals, sobretot escoles d'educació especial. 

Pressió a Educació per convertir centres concertats en públics

Segons sembla, els primers esborranys del decret es fixaven només en les escoles concertades, cosa que la patronal considerava "perjudicial i aliè a la realitat educativa catalana". Després de negociar amb la patronal i els grups parlamentaris, el Govern va modificar el redactat i es va poder assolir finalment el consens en el redactat, que inclou també els centres de titularitat municipal. La patronal defensa el model concertat, que afirma que continua sent l'opció triada per més d'una tercera part de les famílies, però deixa clar, alhora, que això no treu que algunes escoles vulguin i tinguin "les eines i els fonaments legals per poder-se integrar" a la xarxa pública. 

En aquest sentit, ho tornen a vincular a la "insuficiència de recursos" del model concertat, que dissuadeix moltes famílies perquè han de pagar una quota, i també als " discursos tergiversats i demagògics" sobre el dret a la llibertat d'elecció de centre. "Unes justes condicions de finançament per als centres concertats faran que cap d'aquestes escoles hagin de prendre aquesta mesura", diuen. 

I, amb aquest decret ja sobre la taula, el conseller ha anunciat aquest dijous també que el Govern aprovarà al mes de gener dos nous decrets que també afectaran el sector de la concertada, que fa uns mesos es va unir en una única associació: el nou decret d'admissió i el nou decret de concerts educatius, dues eines "molt importants" per lluitar contra la segregació escolar. "Hem de posar damunt la taula uns elements i uns criteris clau per a l’admissió de l’alumnat que clarifiquin per què es dona un concert i per què es pot treure un concert", ha dit Bargalló, que ha deixat clar que la clau és detectar quins incompliments permeten retirar el concert a una escola. L'any que ve s'han de renovar els concerts de primària, que caduquen el 2020. 

Més continguts de