La pell d’un dels darrers dinosaures surt a la llum a Fumanya

La troballa feta al jaciment del Berguedà és una nova peça per entendre el com i el perquè de l’extinció d'aquests grans rèptils

L'empremta de les escates d’ un dels darrers dinosaures del planeta es troba impresa i fossilitzada en una paret rocosa del Pirineu català. Una recerca geològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que d’entrada només pretenia estudiar l'origen de les roques sedimentàries de la zona, ha tret a la llum aquesta extraordinària troballa a Vallcebre (Berguedà). El fòssil s'ha descobert dins els límits geogràfics del conjunt paleontològic de Fumanya. "És una troballa única a Europa, un registre fòssil de la pell d'un dels grans sauròpodes del Cretaci Superior, probablement d'un titanosaure", destaca Víctor Fondevilla, investigador  del departament de Geologia de la UAB i qui primer va detectar la rugositat a la roca, que li va fer pensar que podia estar davant d'aquest tipus de registre.

La recerca publicada a 'Geological Magazine', una revista científica internacional, ha estat liderada pel mateix Fondevilla i per Oriol Oms, ambdós investigadors de la UAB, en col·laboració amb els experts de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Àngel Galobart i Bernat Vila.

"Trobar un registre fòssil de la pell d'un dels últims dinosaures és quelcom gairebé inèdit. Es tracta de l'únic d’aquesta època que s'ha pogut documentar a Europa, i és potser el més proper al moment de l'extinció que s'ha descobert al món”, indica Fondevilla. "Hi ha hagut troballes d'aquest tipus als Estats Units i a la península de Corea, però són anteriors, més allunyades en el temps de la caiguda del meteorit al golf de Mèxic", confirma Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l’ICP.

La pell impresa a la roca de Fumanyà data de fa uns 66 milions d'anys. "A la Península hi ha fòssils de pell de dinosaure en jaciments de Portugal i Astúries que corresponen al període Juràssic, fa 145 milions d'anys", diu Galobart.

A Vallcebre, el que s'hi ha trobat són concretament dues empremtes de la pell, una d'uns 20 cm d'amplada i una altra de més petita, de només 5 cm, separades per 1,5 m de distància. De moment ja s'ha fet un motlle per fer-ne una reproducció, però se n'estudia també l'extracció per a la seva conservació, ja que les condicions climàtiques extremes i el terreny inestable podrien posar-les en perill.

Diversitat fòssil al Pirineu

El Cretaci Superior és l'època en què van viure els darrers dinosaures, i al món hi ha pocs jaciments que corresponguin a aquest període. La troballa de Vallcebre té també, doncs, un caràcter excepcional, perquè és molt important "caracteritzar" els dinosaures d'aquest període per entendre "com i per què van desaparèixer", indica Fondevilla.

Hi ha investigadors que atribueixen l'extinció a una gran pertorbació climàtica que va afectar-los gradualment, més que no pas només al meteorit, que n'hauria estat el cop de gràcia. Per a Galobart, però, la troballa no fa res més que constatar un registre fòssil "excel·lent" i "divers" pel que fa als dinosaures que van viure a Europa poc abans de la seva desaparició. "Quan es troben ossos, la datació és més complicada, perquè es poden haver desplaçat. Amb empremtes a la roca tenim l'evidència clara que els sauròpodes –enormes animals herbívors de coll llarg, cap petit, potes gruixudes i cua robusta– eren aquí pocs milions d'anys abans de l'extinció", coincideix Fondevilla.

A Vallcebre, el que probablement era un titanosaure va deixar les escates de la pell marcades en terreny fangós en caure o recolzar-se a terra en una zona fluvial, prop del que era la costa. "Aquell fang en què hi havia impresa la pell de l'animal va quedar aviat cobert de sorra, sorra que es va petrificar i va formar el gres que ha preservat el fòssil tots aquests milions d'anys", apunta Galobart. "Més que una empremta és el relleu de la pell original de l'animal, un negatiu del que podria ser la pell del llom o d’una altra part del cos", continua Fondevilla. "També podria correspondre al cap, però en qualsevol cas no és la planta del peu", conclou. 

La forma de les escates mostra un patró característic de la pell d'alguns dinosaures: la forma de roseta amb un bony central en forma de polígon rodejat per altres 5 o 6 bonys. "Són escates d’un sauròpode, massa grans per la grandària típica dels dinosaures carnívors i hadrosaures", comenta Fondevilla.

Les petjades malmeses

Una esllavissada va fer malbé al maig part de les petjades fòssils de dinosaure que es conservaven al jaciment de Fumanya sud. El despreniment podria haver fet desaparèixer un 15% de 2.200 petjades. La Generalitat s'ha compromès a reforçar les mesures de seguretat del jaciment, tot i que, de moment, encara no s'hi ha actuat.

Més continguts de