SALUT

Els perills de retirar la llet o el gluten sense un consell mèdic

Els pediatres avisen de possibles dèficits nutricionals en menors

Quanta gent ha deixat el gluten o la llet sense que l’hi digui un metge? La pregunta és impossible de respondre amb xifres, però els nutricionistes constaten que és una tendència “en augment” i internet està inundat de consells que conviden a fer-ho per millorar hipotètics problemes digestius. Les ofertes de dietes especials es multipliquen, empeses per un interès creixent per la nutrició, però de vegades la informació no es contrasta prou. “No hi ha cap estudi científic” que certifiqui els perjudicis de prendre lactis o cereals, recorda la cap del servei d’endocrinologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, Marta Ramon. En canvi, sí que hi ha evidència que això pot produir determinats dèficits en el creixement dels més petits.

La problemàtica no té res a veure amb l’existència de persones al·lèrgiques o intolerants a determinats aliments, que òbviament no els han de prendre. La decisió de deixar de menjar algun producte, però, ha de venir motivada per un diagnòstic mèdic. En el cas dels fills, en ple desenvolupament del cos, l’alimentació inclou diversos processos del desenvolupament, i evitar-los pot tenir conseqüències negatives sobre la salut. “Totes les dietes són lícites, però un nen és vulnerable i qualsevol dèficit por afectar el seu creixement”, diu el cap de gastroenterologia, hepatologia i nutrició del mateix hospital d’Esplugues de Llobregat, Javier Martín. La celiaquia, explica, només afecta un 1% de la població. No menjar gluten no empitjora la salut, però l’única manera de diagnosticar la malaltia es prenent-ne. Per tant, deixar-ho de banda fa impossible determinar l’existència o no de la celiaquia. No és l’únic problema, “hi ha estudis que demostren que amb una dieta sense gluten s’acaben menjant més calories”, afegeix Ramon.

Amalia Arce, pediatra de l’Hospital de Nens de Barcelona, apunta un tercer element: “No tot el que passa al sistema digestiu té un origen digestiu”. Pot ser, per exemple, que els mals de panxa siguin per nerviosisme. ¿Compensa substituir el gluten per aliments més cars que, a banda, impediran menjar amb normalitat tota la vida i trobar el problema de salut real? Difícilment.

Deixar el gluten, però, no és el més comú. Ramon, Martín i Arce corroboren que el més habitual a les seves consultes és el cas de la llet. Tot i que la intolerància a la lactosa augmenta amb l’edat i afecta entre el 10% i el 15% de la població adulta, en el cas dels nens l’aportació de calci és “essencial” per al desenvolupament dels ossos. La quantitat de calci que conté la llet és “molt difícil de substituir” amb altres llets vegetals que es venen com si fossin equivalents, apunten, i per això demanen prudència a l’hora d’excloure-la.

La carn és important

L’avís dels riscos d’abandonar aliments sense motius objectius s’extreu de l’extens informe Faros que acaba de publicar l’Hospital Sant Joan de Déu. El document també recorda que deixar de banda la carn dificulta molt prendre la dosi necessària de vitamina B12 per al correcte desenvolupament neuronal del menor. La B12, present en la proteïna animal, es pot ingerir com un suplement, però la infància “potser no és el millor moment per fer una dieta vegana”, diu Martín, tot i que la gent que segueix aquest tipus d’alimentació acostuma a ser assenyada, afegeix Arce.

La paradoxa rau en què, per una motivació saludable, la decisió última pot ser negativa. També és paradoxal que aquesta situació es produeixi just quan més informació hi ha a l’abast de tothom. És una situació similar a la dels grups antivacunes, considera Arce. Per això, nutricionistes i pediatres criden a fer una bona selecció de la informació i, en última instància, contrastar-la i consultar el metge.

Més continguts de