Un còctel fatídic: el perquè de la tempesta tràgica de la Costa Blava

La combinació de la geografia amb la meteorologia i la superpoblació del litoral va ser la responsable de la tragèdia

Un home es mira un cotxe arrossegat per la tempesta tràgica del sud de França / EFE

El perquè d'aquesta situació meteorològica extrema a la Costa Blava francesa no respon a una sola causa, sinó a la conjunció de diversos elements que, malauradament, sovint es combinen en aquell entorn comprès entre el golf de Lleó i el golf de Gènova.

Les condicions meteorològiques van ser realment determinants, però també hi va jugar un paper molt important la geografia i l'urbanisme. Cal recordar que el relleu de la Costa Blava francesa és extremadament abrupte a causa de la proximitat dels Alps Marítims, que culminen amb els 3.297 metres del Mont Argentera. Les muntanyes més properes a Niça o Canes són els anomenats Prealps de Niça, que formen part dels Alps però tenen una altura menor a causa de la proximitat al mar. El litoral, altament urbanitzat, salva un fort desnivell en poc espai i està creuat i fracturat per diversos barrancs, rius i torrents que baixen sobtadament de les muntanyes, un fet que recorda, en certa manera, la comarca del Maresme o la Selva marítima.

Les tempestes que van descarregar a Catalunya durant la matinada i el matí de dissabte responien a la proximitat d'un embossament d'aire fred en altura que les va afavorir. La part més activa d'aquest embossament, però, va desfilar una mica més cap al nord i va acabar arribant, cap a la tarda, al sud-est de França.

La gran quantitat d'aigua va desbordar rius, rieres i torrents i es va combinar amb un litoral massa urbanitzat

Aquest aire fred a les capes mitjanes de l'atmosfera es va combinar en superfície amb vents de component sud i sud-oest, molt humits i carregats d'energia a causa del mar calent de principi de tardor. Cal recordar que l'aigua del mar és determinant en aquesta època de l'any a l'hora d'aportar energia perquè les nuvolades puguin créixer amb força i acabin descarregant tempestes o aiguats sobtats que poden estar acompanyats, fins i tot, de mànegues marines o tornados.

El relleu abrupte dels Alps Marítims, finalment, va actuar com a palanca i va ajudar a alimentar els núvols de tempesta. Les nuvolades -els cumulonimbus- es van anar regenerant de forma constant en aquest entorn, i per això van descarregar de forma continuada i amb moltíssima intensitat. El resultat de tot plegat van ser els registres exagerats de precipitació, que van superar totes les previsions dels meteoròlegs, i que van arribar fins als  180 litres a Canes.

La gran quantitat d'aigua que va caure en poca estona va desbordar els rius, les rieres i els torrents que baixaven de les muntanyes i es va combinar, fatídicament, amb un litoral massa urbanitzat i poc preparat per absorbir registres d'aquesta magnitud.